Els sortejos de Presidència de la Generalitat Valenciana per a regalar entrades a esdeveniments van pel camí de convertir-se en un costum. Després de l’experiència de les mascletades des del balcó del Palau de les Comunicacions, el departament que dirigeix Carlos Mazón ha repetit la idea amb els concerts per a celebrar el Nou d’Octubre sota la marca ‘Som de la terreta’. Emulant els influenciadors, el president de la Generalitat difon vídeos promocionals en què ell mateix comunica als ciutadans que poden inscriure’s en una web del Govern valencià per a participar en concursos. Més endavant, és el president mateix qui comunica els resultats a través de les xarxes socials.
Mazón és un dirigent que cuida molt la seua imatge de proximitat i s’ha convertit en un usuari habitual de les xarxes socials. Des de la seua arribada a la Presidència, que concentra un terç dels assessors del Govern, ha anat conformant un nucli dur amb el focus posat en les àrees de comunicació, xarxes socials i anàlisi de dades. Aquest és un punt a què el president fa una atenció especial, com es demostra en les seues publicacions diàries que arriben a superar les 100.000 interaccions en molts casos. Es grava fent running, prenent orxata en les proximitats del Palau o organitzant sortejos. Malgrat les crítiques, filmar accions quotidianes i simpàtiques genera una repercussió notable, fins i tot amb el hate posting, els comentaris feridors, que també generen audiència i difonen el missatge.
Entre aquest nucli de cervells del Palau destaquen dos alts càrrecs joves i amb formació acadèmica elevada. El secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, un economista apassionat de les dades, i el director general de Simplificació Administrativa, Francisco Ortega, enginyer en telecomunicacions i expert en ciberseguretat, que són els responsables de l’organització dels sortejos. Tota la maquinària de promoció del Palau i la popularitat que va guanyant Mazón s’estructura en aquests departaments.
En el cas de la festa valenciana del Nou d’Octubre, la Generalitat ha organitzat un sorteig de 3.000 entrades dobles per als tres concerts que se celebraran simultàniament a Alacant, València i Vila-real, el preu de venda lliure de les quals és de dos euros que seran destinats a finalitats benèfiques. Entre els artistes que actuaran dissabte estan Taburete, Maldita Nerea, Chanel o Pignoise, grups especialment populars entre el públic jove, un perfil sucós per als analistes polítics i el més difícil de mobilitzar.
El sorteig es va fer el 30 de setembre, amb un vídeo promocional en què Carlos Mazón activa la pantalla i ‘revela’ el panell dels guanyadors, amb els números del DNI ocults parcialment com obliga l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Els guanyadors han rebut una notificació per SMS o correu electrònic, segons el que havien indicat en la seua sol·licitud. Cada invitació permet l’assistència del sol·licitant i un acompanyant, i tots dos hauran de presentar el seu DNI en l’entrada del concert. A més, s’ha generat una llista d’espera amb la resta de les sol·licituds per a cobrir possibles cancel·lacions. Aquesta va ser tota la informació facilitada sobre el sorteig des de la Generalitat. Per a saber què passa amb aquestes dades, cal bussejar alguna cosa més en els seus portals web.
L’únic requisit per a participar en el sorteig és estar empadronat a la Comunitat Valenciana. Quan es registren en el concurs, els ciutadans aporten dades bàsiques de caràcter identificador, com ara nom i cognoms, DNI, el telèfon o el correu electrònic. Amb aquesta fórmula, en dues setmanes, Presidència ha obtingut milers de dades de ciutadans que les han facilitades voluntàriament per a optar a veure a diversos artistes sense haver de pagar dos euros per entrada.
Què fa Presidència amb totes aquestes dades recopilades? En teoria, i segons la informació proporcionada, no hauria de fer res més que el sorteig. En el registre d’activitats de tractament, en què l’Administració ha d’informar de la qüestió amb una fitxa tècnica. La finalitat que marca Presidència és: “Tractament de dades personals de la ciutadania per a participar en els sortejos de places per a diferents esdeveniments de la Generalitat Valenciana”. Una sentència que ja dona idea de continuïtat en l’acció.
“Finalitats d’investigació en interés públic”
En la mateixa fitxa, la Generalitat apunta que les dades “no es comunicaran” i assenyala que “les dades personals es mantindran durant un mes des del dia del sorteig”. El reglament de protecció de dades estableix una excepció, que són “finalitats d’investigació en interés públic”. Però la Generalitat hauria d’advertir-ho en les polítiques de privacitat, tornar a informar els usuaris si ho ha d’exercir i fer una anàlisi de riscos, segons els experts consultats per elDdiario.es. Amb tot, seguint el principi de responsabilitat proactiva que estableix el reglament de protecció de dades, la Generalitat ha de poder demostrar que el tractament és conforme amb el reglament. En termes pràctics, això implica que ha de poder justificar quines dades tracten, amb quines finalitats ho fan i quin tipus d’operacions de tractament duen a terme encara un parell d’anys després per a atendre possibles reclamacions de l’AEPD.
La pàgina web a penes ofereix informació sobre el tractament de dades, la política de privacitat o les bases del sorteig. De fet, no figuren en el portal promocional. En el formulari s’enllaça la informació sobre protecció de dades de la Generalitat Valenciana, en què s’informa els ciutadans com poden exercir els seus drets en aquesta matèria.
Preguntats per aquesta qüestió, des de Presidència remeten als portals assenyalats i reiteren que cap tercer tracta aquestes dades, atés que és la mateixa Administració pública qui té les entrades i fa el sorteig. Des de l’equip d’anàlisi de Carlos Mazón destaquen que no són dades de caràcter sensible, com les sanitàries i, tal com figura en la seua pàgina web, es destrueixen al cap d’un mes. Qualsevol altre ús ha d’haver sigut específicament informat i consentit, segons la norma. La recopilació de dades d’aquestes característiques requereix un informe jurídic previ, una anàlisi de riscos supervisada pels responsables de protecció de dades del Consell. Les bases legals tampoc es troben des de la web del sorteig i, segons afirmen des de la Generalitat, es publicaran d’ací a poc.