L’elevada factura per a les arques públiques es veu com el principal escull perquè València torne a ser seu de la Copa Amèrica després del seu pas amb més pena que glòria per Barcelona, fins al punt que la capital catalana ha descartat una eventual reedició de l’esdeveniment.
La seua antecessora, Auckland, va fer el mateix, malgrat que és la ciutat més gran de Nova Zelanda, país de l’equip vencedor de les últimes edicions de la competició, el Team New Zealand, el CEO del qual és Grant Dalton. El periòdic neozelandés RNZ va fer públics els balanços de l’edició de la Copa Amèrica celebrada al seu país. Segons informa en una notícia del 20 de juliol de 2021, “Nova Zelanda va tindre una pèrdua de 156 milions de dòlars neozelandesos (al canvi, 94 milions d’euros) per acollir l’esdeveniment de la Copa Amèrica al març”, si bé és cert que en un context de pandèmia.
Malgrat tot, l’alcaldessa de València, María José Catalá, tractarà de portar a València la pròxima edició de la competició nàutica amb el suport del president del Govern valencià, Carlos Mazón. Una pretensió, la de l’alcaldessa, que no és nova, però que agafa força després de l’autodescart de la capital catalana. De fet, Catalá va incloure una clàusula en el contracte de gestió de la Marina de València adjudicat fa poc a un operador privat pel qual s’obligava a cedir els espais necessaris en el cas que la ciutat acollira l’esdeveniment durant la vigència de la concessió.
Amb tot, les preteses bondats i beneficis que sempre es vinculen al voltant d’aquest gran esdeveniment que València ja va acollir el 2007 i el 2010 donen molts dubtes en un moment en què la turistificació i l’accés a l’habitatge s’han convertit en els dos grans reptes de la legislatura, no sols a escala local, sinó també estatal.
Els dubtes són més que raonables tenint en compte l'elevat gasto públic que suposa. Encara que hui dia es desconeix el cànon que demanaria Dalton per portar la competició al camp de regates valencià, hi ha diversos precedents que permeten fer-se una idea i dels quals es desprén que les xifres seran importants, per la qual cosa l'entrada de patrocinadors privats s'antulla fonamental. Igualment, és cridanera l'opacitat que envolta a l'esdeveniment així com el ball de xifres en els costos.
A València, l’edició del 2007 va deixar un enorme deute de quasi 400 milions d’euros, si bé és cert que almenys es va aconseguir recuperar i posar en valor com un espai més per a la ciutat una part del port, el que hui es coneix com la Marina de València. Precisament aquest deute, assumit finalment per l’actual Govern central, va impedir el desplegament correcte de l’espai. Resultaria a més contradictori que ara que s’ha liquidat el Consorci, organisme públic amb què es va gestionar la Copa Amèrica i la Marina, s’haguera de crear un altre ens similar per a afrontar una nova regata, més encara després d’haver acomiadat una dotzena d’empleats.
Abans de recalar a Barcelona aquesta última edició, va estar a un pas de tornar a València gràcies al treball i la implicació dels responsables del Club Nàutic. El Govern del Pacte del Botànic que va presidir Ximo Puig va tindre en compte seriosament aquesta opció. Fins i tot l’alcalde llavors, Joan Ribó, va acceptar arribat el cas, sempre que no implicara inversió directa per part de l’Ajuntament, però finalment, després d’una anàlisi exhaustiva elaborada per la Conselleria d’Infraestructures que dirigia Arcadi España, els números no van eixir.
Segons fonts pròximes a aquelles negociacions, encara que inicialment es va parlar d’unes despeses de 80 milions d’euros (25 dels quals de cànon), una suma ja per si mateixa important, l’esborrany final del contracte traslladat per l’empresa promotora al Govern valencià obligava a garantir un cost de 180 milions d’euros, susceptibles de reduir-se en funció dels inversors privats, però a priori sense cap mena de garantia sobre aquest tema. D’aquests, 25 corresponien al cànon, 50 a despeses d’organització i la resta, a construcció de noves infraestructures i remodelació de les ja existents.
En el cas de Barcelona, no hi ha dades encara tancades, però la previsió inicial va ser de 70 milions d’euros, 54 dels quals de cànon, una dada cridanera tenint en compte que és més del doble del que es va parlar a València. D’aquests, l’Estat va aportar 22,3 milions d’euros.
Protestes a Barcelona per l’encariment de l’habitatge
Barcelona va viure una multitudinària protesta el 13 d’octubre passat contra la Copa Amèrica. Al voltant de 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i més de 6.000, segons els organitzadors, van marxar pel front marítim de la capital catalana en protesta per la competició de vela que, van denunciar, ha agreujat el problema de l’habitatge i del turisme a la ciutat.
La marxa convocada per la plataforma No a la Copa Amèrica aglutinava diversos malestars, que la competició ha agreujat: efectes del turisme en l’espai públic, habitatge i convivència. Per exemple, en el barri de la Barceloneta, el lloguer de temporada, inaccessible per a la major part dels veïns, s’ha disparat coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica.
Quant al seu impacte en la resta dels sectors, tal com va recollir l’edició catalana d’elDiario.es, ha deixat freds no pocs veïns, comerciants i restauradors. Sobretot als que esperaven beneficiar-se d’unes xifres d’assistència i d’impacte econòmic que ara qüestionen.
Si el Gremi d’Hotels de Barcelona celebrava abans de l’estiu que la Copa Amèrica portaria ocupació plena i una assistència “massiva”, aquest setembre també van rebaixar el to. Van assegurar en roda de premsa que la incidència de l’esdeveniment esportiu sobre les seues reserves no seria “excessivament important”, encara que insistien que continua sent un “gran aparador” per a promocionar la ciutat en el món.
Per part seua, un hostaler de la Barceloneta reconeixia sense embuts que no ha sigut el que esperava. “Els restaurants d’alt estànding potser ho han notat, però els que som de gamma mitjana, no”, va dir. “És un esport massa elitista”. Mónica Delgado, taxista, va qualificar de “patacada” el que s’ha emportat juntament amb alguns dels seus companys. “Teníem moltíssimes expectatives”, va confessar, però va assegurar que no havia pujat “ningú vinculat a la Copa Amèrica en tot aquest temps”.
Sense consens polític: el PP a favor i Compromís i el PSPV en contra
El possible retorn de la Copa Amèrica a València ha generat un nou focus d’enfrontament entre els partits d’esquerres i de dretes. La secretària general dels socialistes valencians i ministra de Ciència, Diana Morant, ha censurat que Mazón “pense en la Copa Amèrica quan ha convertit a la Comunitat Valenciana en l’autonomia més morosa i que pitjor paga els seus proveïdors”.
Morant ha assenyalat que “Mazón primer ha d’arreglar tot el que està destrossant i després pensar en la Copa Amèrica” i recorda que “el seu pare polític va deixar un deute milionari sense pagar amb aquest esdeveniment”, en al·lusió al deute de quasi 400 milions que va assumir l’Estat.
En la mateixa línia, a l’Ajuntament de València, Compromís i el PSPV-PSOE han insistit a rebutjar que la pròxima edició de la Copa Amèrica se celebre en la capital, han recordat “el deute de 400 milions d’euros” que va deixar a la ciutat el 2007 i el 2010 i han subratllat que aquesta competició “ja ha demostrat que no és positiva”. “No pot ser que la festa d’uns pocs la paguem entre tots”, han argumentat.
En resposta a aquestes crítiques, el diputat del PP en les Corts Valencianes Fernando Pastor reclama a la líder del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, que explique “per què si la Copa Amèrica era bona per a Barcelona no pot ser-ho per a València” i que “abandone el seu activisme des del Govern en contra els interessos dels valencians”. “No tenim sort amb els ministres socialistes valencians: primer José Luis Ábalos i ara Diana Morant”, critica en al·lusió a l’extitular de Foment i al cas Koldo.