Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La família de l’exconseller Blasco inicia la recompra dels béns que la justícia va subhastar per a pagar el saqueig dels fons de cooperació valencians

L'artista 'Rablaci' a l'entrada de la ciutat de la justícia de València.

Sergi Pitarch

Alzira —

0

Rafael Blasco Císcar, fill de l’exconseller del PP Rafael Blasco condemnat per corrupció, un ciutadà letó i una veïna de Benifairó de la Valldigna magistrada de professió. Aquestes són les tres persones que van acudir a la subhasta de l’1% d’uns terrenys agrícoles amb casa per a eines que el Tribunal de Comptes va requisar a Rafael Blasco per a pagar el saqueig als fons de Cooperació de la Generalitat Valenciana durant els anys 2008 i 2010. Els camps de tarongers d’unes 25 fanecades formen part d’una finca situada a la Barraca d’Aigües Vives (Alzira) que va donar Blasco al seu fill, però de la qual va mantindre aquest 1% . Després de la seua condemna, la justícia li va reclamar aquesta propietat. Al costat d’aquesta explotació agrícola se situa la mansió que es va construir el conseller durant la seua etapa com a polític i que té tres habitatges, una piscina i una pista esportiva. En aquest cas sí que li van requisar el 100% de l’immoble, subhastat per 620.000 euros i que es va quedar la immobiliària portuguesa Inéditenigma.

Segons la informació en poder d’elDiario.es, la subhasta de l’1% de la finca de tarongers que es va produir el 2021 va ser més que rocambolesca i, després d’unes quantes licitacions per damunt del preu de mercat, la finca va acabar venent-se molt per davall del preu real. La subhasta va arrancar per 600 euros pels quals tots els aspirants van licitar. Després de diverses ofertes, la veïna de Benifairó de la Valldigna anomenada Carmen Ramis es va plantar en 2.000 euros. Tant Rafael Blasco Císcar, conegut artísticament per Rablaci, com el ciutadà letó Gints Lazdins van continuar fent licitacions fins a arribar a 40.606 euros. L’insòlit era que fixar el preu de l’1% dels camps de tarongers en més de 40.000 euros suposaria que la finca de 25 fanecades tindria un valor de més de quatre milions d’euros. Una cosa fictícia i irreal per com està el preu del sòl rústic.

La subhasta dels terrenys la va guanyar Gints Lazdins, mentre que el fill de l’exconseller es va quedar a un euro, ja que va licitar fins a 40.605 euros. Però la història no va acabar ací. Uns quants mesos després de la subhasta i quan ja s’havia oblidat, Carmen Ramis va rebre una telefonada del Tribunal de Comptes anunciant-li que ella era l’adjudicatària de la finca per 2.000 euros, ja que els altres dos aspirants havien renunciat a completar la seua oferta. La veïna va consignar els 2.000 euros i es va inscriure la propietat de l’1% en el registre, tal com ha pogut confirmar elDiario.es.

Mesos després d’aconseguir la part de la propietat de la finca i just quan la justícia va arxivar la causa contra Rafael Blasco Císcar pel cas IVAM, en què sa mare, Consuelo Císcar, va ser condemnada a un any i mig de presó, la veïna de Benifairó es va posar en contacte amb la família de l’exconseller per a poder cogestionar la finca de què era ja era copropietària. Després d’aquest primer contacte, Carmen Ramis va tindre una reunió en un bar de la Barraca d’Aigües Vives amb l’exdirectora de l’IVAM, que li va posar damunt la taula 6.000 euros, quantitat que la dona es va negar a acceptar. Ramis, que és magistrada, li va proposar que li abonara els 40.505 euros perquè foren tornats al Tribunal de Comptes, llevat dels 2.000 que va pagar ella pels terrenys, que anirien a satisfer la seua inversió.

Com que no hi hagué acord entre les dues parts, Rablaci va demandar la magistrada davant la justícia per a poder apoderar-se de l’1% de la finca per 2.000 euros. Tant en primera instància com en l’Audiència Provincial, el fill de l’exconseller va aconseguir que li donaren la raó en dues sentències cridaneres, malgrat que el demandant va arribar a licitar per escrit que hauria pagat 40.605 euros per l’1%. La causa està ara en el Tribunal Suprem a l’espera de resolució.

Tal com ha anat explicant Carmen Ramis en els seus recursos, a què ha tingut accés elDiario.es, no té raó Rablaci ni els tribunals per a taxar el preu de l’1% de la finca en 2.000 euros. “Sempre s’ha sabut la identitat del millor postor, posteriorment, adjudicatari, així com el preu de la rematada, i per això es va interposar la demanda amb data 18 de maig de 2021. Note’s, que l’actor mai ha negat, ni tan sols en l’acte de l’audiència prèvia, que desconeguera les condicions de la venda, entre altres raons, perquè ell va participar en la subhasta, va hi va fer postures, va tindre coneixement de totes, així com de la postura feta pel Sr. Gints Lazdins, per import de 40.606 €, només un euro superior a la feta per ell prèviament (40.605 €). Va tindre també coneixement de la renúncia del Sr. Lazdins a la postura feta per ell, i, tot i poder-se haver adjudicat la quota indivisa objecte de subhasta, perquè l’actor era el següent millor postor, va decidir no consignar la resta del preu, per a provocar que la meua mandant fora l’adjudicatària final i exercitar així, a posteriori, l’acció de retracte i adjudicar-se la quota indivisa per una quantitat infinitament interior”, diu el recurs de Ramis a l’Audiència Provincial de València. A més, afig, “la veritat és que l’actor va tindre ple coneixement de les condicions de la venda, sense que siga lícit, i sí contrari a la bona fe, no completar la seua postura per a exercitar després el retracte per menys preu que l’oferit per ell”.

El matrimoni de Rafael Blasco i Consuelo Císcar i els seus fills van arribar a amassar en la seua vida vinculada a la política i gràcies a herències importants un patrimoni espectacular. Segons va contar elDiario.es, 51 propietats equivalents a 37 camps de futbol. Sens dubte, la joia de la corona van ser els terrenys de Blasco a Alzira que ara el seu fill i Consuelo Císcar intenten recuperar. En aquella ja mítica mansió de la política valenciana, el matrimoni va arribar a tindre desenes d’obres d’art que mai van ser reclamades per la justícia per a satisfer el forat dels diferents casos de corrupció en què es van veure embolicats.

Etiquetas
stats