LLEGIR EN CASTELLÀ
Les crítiques furibundes del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, contra el Govern per la gestió de la DANA que ha afectat la Comunitat Valenciana i ja ha provocat més de 211 morts pot acabar d'erosionar la credibilitat del president de la Generalitat, Carlos Mazón, el qual ha liderat la coordinació de la resposta contra la catàstrofe durant la primera setmana. Tant, que l'única proposta del president popular apartaria Mazón del lideratge en la crisi i se la lliuraria al Govern d'Espanya, una manera de reconèixer directament la incapacitat del baró territorial per fer front als problemes generats pel temporal. Amb la petició de Feijóo, seria el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui prendria el control de la situació a la Comunitat Valenciana.
El líder del PP va tornar a reclamar aquest dilluns al Govern central que assumisca el comandament únic de la gestió dels estralls provocats per la DANA que va assolar la setmana passada la província de València. Així ho va indicar Feijóo en una declaració a la seu nacional del partit, sense preguntes dels periodistes i en què va ratificar el suport del seu partit a una mesura que el president de la Generalitat i líder del PP valencià, Carlos Mazón, no ha demanat ni té intenció de sol·licitar al Govern central. Tot, quan l'Exèrcit ja s'ha desplegat a la totalitat del territori afectat pel temporal.
Hores després que Feijóo fes pública la seua proposta, el president de la Generalitat va comparèixer, també sense preguntes dels periodistes, per anunciar que destinarà 250 milions d'euros per a ajudes directes a afectats i ajuntaments. Carlos Mazón, que no va donar cap pista de tindre intenció de declarar el nivell 3 d'alerta que suposaria cedir la gestió de la crisi al Govern central, sí que va reclamar al mateix acte 31.400 milions al Govern d'Espanya a través de 136 mesures per poder gestionar la reconstrucció, tant en ajudes a treballadors com per a infraestructures públiques. Mazón va anunciar que “seguirà treballant” perquè els valencians isquen de la crisi. Una declaració d'intencions que xoca amb la declaració del president del seu partit.
“Continuem sol·licitant, com vam fer des del primer dia la declaració d'emergència nacional i, si es decideix, té el nostre suport”, va dir Feijóo, a qui no se li va poder preguntar per què creu que Mazón no ha demanat aquesta declaració, atès que la llei de Protecció Civil preveu que la mesura la dicte “el titular del Ministeri de l'Interior, bé per iniciativa pròpia o a instància de les comunitats autònomes o dels delegats del Govern a les mateixes”.
La primera vegada que Feijóo va reclamar la declaració de l'emergència nacional va ser dijous passat, 36 hores després de les riuades que han provocat de moment 211 morts i un nombre indeterminat de desapareguts. I ho va fer de manera indirecta. “Estem davant d'una emergència nacional. Som davant d'uns fets que no es localitzen exclusivament en un territori, sinó que es dispersen per bona part del territori nacional”, va dir al costat del mateix Mazón després d'una visita al Centre d'Emergències a València on va aprofitar per carregar contra el Govern, al qual va acusar de no oferir informació fiable a l'Executiu autonòmic.
Aquell dia, Feijóo va defensar Mazón i va criticar amb duresa no només el Govern, també entitats autònomes que en depenen, com l'AEMET o les confederacions hidrogràfiques, i va posar en dubte que l'Executiu que lidera Sánchez hagués col·laborat amb les autoritats autonòmiques. “Jo al Govern central no li demanaria més col·laboració, li demanaria alguna col·laboració”, va dir.
Però tot just uns minuts després, Mazón va contradir el seu cap de files en una compareixença amb Sánchez en què va agrair els “contactes des del principi, amb tu [pel president del Govern] per WhatsApp, amb la vicepresidenta, amb el ministre de l'Interior, la de Defensa, amb la delegada del Govern aquí”, així com la seua “col·laboració”. De fet, fonts del Govern han explicat que el president de la Generalitat continua col·laborant amb l'Executiu malgrat els escarafalls públics.
L'estratègia comunicativa de tots dos s'ha capgirat aquest dilluns. A punt de complir-se una setmana de l'inici de la DANA que ha arrasat bona part de la província de València i ha provocat almenys 211 morts, Mazón va aprofitar una entrevista a la cadena Cope i una altra a Antena 3 per carregar contra el Govern i assenyalar el Ministeri de Transició Energètica.
El president de la Generalitat, a diferència del que feia, ja va posar en dubte la informació remesa per les confederacions hidrogràfiques. Tot i la informació cronològica pública, Mazón va criticar també la tasca de la Unitat Militar d'Emergència i va negar que la seua actuació depengués de cap “autoritat política”. El cap de la UME va desmentir Mazón poc després: “És la comunitat autònoma qui dirigeix l'emergència i decideix on anem”. Aquesta és la base de la competència autonòmica en Emergències. El mateix Mazón en diferents compareixences havia admès públicament que era el seu Govern qui estava reclamant efectius a Defensa a mesura que els necessitava.
Mentrestant, alguns càrrecs del PP nacional i membres del Congrés consideren que la gestió de la crisi “ha abrasat Mazón” i el consideren ja un “cadàver polític”, informa Europa Press. En aquest sentit, critiquen durament el president de la Generalitat i el PP valencià per no haver demanat al Govern que prengués el comandament: “Mazón no ha estat a l'alçada”, expliquen les mateixes fonts.
Mazón i Feijóo, frecs habituals
Feijóo va intentar aquest dilluns situar-se per sobre de topades partidistes i crítiques creuades entre administracions. Però el líder de l'oposició amb prou feines va dedicar temps a defensar el president autonòmic. Es va limitar a “reconèixer les administracions que han sabut cooperar unides al Cecopi, liderades pel president Mazón”. I va proposar un “pla València” d'inversions del Govern a la regió “amb disseny i concreció previ amb la Generalitat Valenciana”, encara que sense citar el cap de l'Executiu autonòmic.
Mazón mai va ser un home de Feijóo. Al seu dia va ser apujat per Pablo Casado i Teodoro García Egea quan van dirigir el partit. A Gènova encara es llepen les ferides pel pacte exprés entre Mazón i Vox que va condicionar tot el relat de la campanya electoral del 23J del 2023 en fer-se evident l'acord dels populars amb l'extrema dreta.
Des que va començar la crisi, Mazón va estar arrossegant els peus per assumir el comandament únic de la crisi des de dimarts passat 29 d'octubre. Des de Presidència sempre van sostindre que era la consellera de Justícia, Salomé Pradas, responsable de la coordinació d'Emergències durant la catàstrofe. I això que fonts del Govern valencià a Emergències confirmaven a elDiario.es que Mazón era de facto qui ostentava el comandament únic des de dimarts a les 19:30 hores quan va arribar dos hores i mitja tard a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi). El temor de molts al partit és que la gestió de la crisi puga derivar fins i tot en responsabilitats penals. Així, els quatre primers dies de la catàstrofe, Mazón es va mantindre a l'ambigüitat, segons alguns dels seus companys, noquejat, fins que dissabte va haver d'eixit a donar un missatge que ell era el president de la Generalitat i qui liderava la resposta a la Comunitat Valenciana després de la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez.
Fins aquell moment, el president de la Generalitat havia anat demanant al Govern els recursos que necessitava, i fins i tot, agraint els que manaven des del Govern central. Fins a la seua compareixença de dissabte en què va assumir de facto el lideratge que per llei li havia correspost des del primer dia no va crear els grups de treball a les diferents àrees. De sobte aquest dilluns, ha canviat d'estratègia i ha començat a responsabilitzar el Govern, primer per una suposada falta d'avisos de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i fins i tot la Unitat Militar d'Emergències que va trigar un quart d'hora a respondre la primera petició d'ajuda. Abans, Mazón havia col·laborat amb l'Executiu en tot moment i, els seus col·laboradors donen per fet que, malgrat les crítiques públiques, ho continuarà fent.
Primers problemes i clamorosos silencis al PP valencià
La seua gestió està cada cop més en dubte fins i tot portes endins del seu partit. Durant tota la crisi, Carlos Mazón s'ha envoltat d'un xicotet nucli de la màxima confiança. Els tres secretaris autonòmics amb què va pergenyar l'estratègia política de contraatac i assumpció del comandament únic dissabte passat. Fora va quedar tot el seu Consell i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que havia estat la seua sustentació els primers dies de la crisi. Llamativa també és la desaparició de secretari general del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Juan Francisco Pérez Llorca, i el perfil baix de l'alcaldessa de València, diputada i líder del PP de la ciutat. Tampoc no se sap res de l'eurodiputat popular i home fort de Feijóo a València amb Català, Esteban González Pons.
Fonts del PP a la província de València critiquen que Mazón s'haja tancat només amb el seu equip d'Alacant. “No sabem res del que està passant a dins. Estem molt preocupats”, expliquen. Els alcaldes del PP d'Alfafar i Massanassa han criticat obertament la gestió de la crisi que ha impactat de ple als seus municipis amb desenes de morts. Majors són les crítiques contra l'equip d'Emergències del qual s'ha envoltat i que ara també és al punt de mira. “És un desastre i no té aspecte de millorar”, apunten.