El fiscal retrau a Vox que vulga prolongar la causa contra Mónica Oltra amb tesis “confuses i fragmentàries”

Unes “poques, confuses i fragmentàries argumentacions”. Així titla el fiscal Jaime Cussac el recurs de Vox, que exerceix l’acusació popular en la causa que investigava la gestió de Mónica Oltra dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada, contra la interlocutòtia de sobreseïment provisional dictada pel jutge instructor. El partit de Santiago Abascal considerava que la resolució del magistrat Vicente Ríos va ser “extemporània per precipitada i lesiva” per al dret de l’acusació popular a obtindre la tutela judicial efectiva. Vox pretén així “usurpar el control del tempo de la instrucció al seu titular natural ara precipitant-ne el final ara allargant-la a conveniència de l’interés de les parts”, segons el representant del ministeri públic.

L’última paraula sobre la causa queda en mans de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat Pedro Castellano, que ha fixat el pròxim 16 de juliol com a data per a la deliberació i la sentència dels recursos d’apel·lació de les acusacions, segons una diligència d’ordenació notificada dijous.

La interlocutòria va esmenar la tesi inicial de la instrucció i va concloure que els indicis inicials contra Mónica Oltra “s’han esvaït per complet” després de la seua declaració com a investigada i l’anàlisi policial de desenes de milers de correus electrònics intercanviats entre els membres del seu gabinet en la Conselleria d’Igualtat.

El fiscal no oculta la seua sorpresa pel fet que el partit d’extrema dreta “no troba a faltar cap actuació” ni “consegüentment proposa diligència” addicional. L’escrit recorda que la instrucció –amb un final “ràpid” i “abrupte”, segons Vox– s’ha prolongat durant quasi tres anys (dos dels quals amb Oltra investigada, després de la seua dimissió de l’executiu autonòmic del Pacte del Botànic i la pèrdua consegüent de l’aforament). La “persistència” i l’“extensió” de la instrucció, sosté el fiscal, “s’han degut en gran manera a l’obstinació de les diverses acusacions personades”.

Davant de l’extensa interlocutòria del jutge instructor, de quasi un centenar de pàgines, l’acusació popular “no és capaç de presentar ni un esbós del que seria la seua construcció alternativa”. El fiscal retrau a la representació jurídica de Vox una mena de raonament incriminatori “per exclusió” per a tractar d’allargar la causa gratuïtament: “Encara que no s’haja trobat res que permeta sostindre una actuació jeràrquicament concertada dels investigats, aquesta degué necessàriament d’existir com a única explicació a les conductes de tots els investigats”.

El fiscal també s’oposa de pla al recurs de l’acusació particular, que exerceix l’advocat neofeixista José Luis Navarro. Els lletrats de la víctima dels abusos sexuals destacaven la “presumpta incongruència” de la interlocutòria de sobreseïment respecte de pronunciaments anteriors, tant del jutge instructor com de la fiscal superior.

El recurs lamentava que el sobreseïment suposa un “radical i inexplicable canvi de criteri” respecte de les resolucions anteriors del magistrat. “Aquest plantejament impugnador”, al·lega el fiscal, “desconeix una realitat elemental: el molt diferent moment processal i l’abast de les resolucions contraposades”.

“Una cosa”, explica l’escrit, “és que, en un moment determinat de la investigació resulte claríssimament indicada la conveniència d’escoltar com a investigada una persona determinada” (perquè puga aclarir els fets i exercir “amb plenitud” el seu dret constitucional a la defensa) “i una altra la valoració final” del “material apilat per la investigació”, que, a més, “és inevitablement més ampli”. Després de la declaració com a investigada d’Oltra i els informes policials sobre els correus electrònics, els indicis contra la dirigent de Compromís van decaure.

“Resulta, doncs, fins a un cert punt fal·laç pretendre que el que s’ha dit en el primer pas no pot ser revaluat en un altre moment, sota la llum d’una informació més àmplia i amb unes conseqüències processals completament heterogènies”, afig el representant del ministeri públic. “Altrament”, postil·la, “l’instructor quedaria bloquejat pel seu propi discurs previ fent inútil l’ulterior curs de la seua actuació”.

Així doncs, el recurs de l’acusació particular despatxa l’extens acte del jutge “sense qüestionar en cap moment el relat”, precisa el fiscal. A més, també recorda que la interlocutòria de sobreseïment està concebuda amb la “precisió i l’exhaustivitat habituals en el seu autor”, en referència al jutge Vicente Ríos.