Flors contra míssils: una investigadora crea a València una varietat de rosa per lluitar contra les armes nuclears

“Eren les huit i quart del matí. Estaven fent-nos una xarrada. I llavors, en aquest instant, vaig veure la fogonada blava i blanca per la finestra. Vaig tindre en aquell moment la sensació d’eixir volant per l’aire, i quedar-me surant. I ací vaig perdre el coneixement. Quan el vaig recuperar, estava atrapada davall els enderrocs de l’edifici, que s’havia afonat. Estava tot absolutament fosc, i en silenci. I vaig pensar que estava morint-me. Llavors vaig començar a escoltar les veus d’algunes de les meues companyes, que deien ”mamà, ajuda’m“, ”Déu, ajuda’m“, i així vaig saber que no estava sola, estava amb 30 xiques més. Llavors, de sobte, vaig sentir una veu potent, d’un home, que deia: ”No et rendisques, estic intentant traure’t“, i vaig començar a veure la llum del sol a través d’un badall entre els enderrocs”.

El 6 d’agost de 1945 la vida de milers de persones va ser arrasada a Hiroshima. Uns altres milers, la Little Boy, com es va batejar la bomba atòmica que va sacsejar el Japó, els va canviar per complet. Una d’elles es convertiria 62 anys després en Premi Nobel de la Pau. Es tracta de l’activista Setsuko Thurlow, que va patir les conseqüències als 13 anys i hui és portaveu de la Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears (ICAN, pel nom en anglés). El seu testimoniatge, recollit a principis d’aquest text, i el seu discurs antibel·licista han inspirat milers de persones a l’activisme contra les polítiques de devastació. La investigadora valenciana Matilde Ferrer va sentir la seua història en una entrevista de Javier del Pino en la Cadena Ser al final de l’últim febrer previ a la pandèmia i es va commoure amb la seua potència.

Ferrer és una investigadora peculiar: conjumina el treball científic amb l’estètic. La seua activitat se centra en les roses i en la hibridació per a obtindre’n varietats noves. Aquesta selecció genètica li permet crear espècies que sovint utilitza com a homenatge, com al metge Santiago Ramón y Cajal, Nobel de Medicina el 1906, o a l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez. Després de sentir les conferències de la supervivent d’Hiroshima, Matilde Ferrer, que treballava com cada any en la seua selecció floral, va decidir dedicar una varietat a l’activista.

La rosa Setsuko Thurlow és una flor “d’aparença delicada, però resistent”, com descriu la seua creadora. No perd les fulles durant l’hivern i muta del to ataronjat al rosat en les èpoques de poca llum. Aquesta idiosincràsia, explica, li va resultar similar a la trajectòria de l’activista, que li va enviar una carta quan va conéixer el seu treball: no es marceix ni en els temps més foscos. La rosa té una flor de les denominades semidoble, d’una dotzena de pètals de grandària mitjana, les fulles de la qual presenten un “color verd brillant”. “Ella li diu la rosa de l’esperança”, conta Ferrer, en referència a la correspondència amb Thurlow.

La flor homenatge es presentarà dimarts 28 de setembre al Jardí Botànic de la Universitat de València en un acte promogut per l’empresa de divulgació cultural Rocaviva. Participaran en el col·loqui la creadora i el metge i activista costa-riqueny Carlos Umaña, copresident d’IPPNW, l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (Premi Nobel de la Pau 1985) i Belén Yuste, responsable de Ciència i Cultura de l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid. Amb ells es projectarà un audiovisual de la supervivent d’Hiroshima, que va escriure a Mati Ferrer: “Arran de la massacre atòmica, va córrer el rumor que durant 75 anys no creixerien més la pastura, les plantes i les flors en la terra afectada per la radiació; no obstant això, en arribar la primavera, els baladres van florir i van satisfer la gent d’alegria i agraïment, perquè vam entendre que les nostres vides continuarien. Les belles flors blanques i rosades de baladre van retornar la humanitat i l’esperança a la gent i a la ciutat d’Hiroshima”.