Aparquen uns quants busos, en baixen desenes de persones. Alcaldes i candidats fent fotos com uns turistes, alcaldes i candidats es mesclen amb el free walking tour. Són quasi les deu del matí a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que acull la conferència municipal del PSOE, en què els socialdemòcrates poliran el seu programa electoral a tot just quaranta dies dels comicis. La conferència mesura el termòmetre polític, el de la ciutat ja passa de 20 graus.
Al matí acaba el desembarcament amb què apuren els terminis, la major part van arribar la nit passada. Se’n van anar de tardeig amb la sotssecretària general del PSOE, María Jesús Montero, després un sopar, alguns un passeig nocturn abans de la jornada de treball. Als voltants de les piscines de la Ciutat de les Arts es donen cita molts grups, les delegacions van quasi de la mà. Navarresos, càntabres, andalusos, catalans, balears, castellans, totes les federacions van pujant contingut als comptes oficials. Un selfie, un altre, unes quantes fotos d’equip en el photocall de recepció; altres tantes en el següent. Un café, un esmorzar. Molts besos, una altra foto, què que bé estàs, que bé veure’t. A la conferència s’accedeix per estadis, com superant els nivells d’un joc. Passat el photocall arriba la botiga tradicional del marxandatge socialista: tasses, quaderns, jocs de cartes. El lema d’aquesta convenció és ‘Defensa el que penses’, que s’estampa en les pantalles col·locades en l’arcuació del Museu de les Ciències Príncep Felip. La meitat de l’edifici acull un centre museístic amb un gran pèndol; l’altra meitat, la trobada dels alcaldes i els alcaldables.
En els exteriors, en els buits entre l’atapeït programa de ponències i comissions de treball, es veuen les complicitats. Óscar Puente, alcalde de Valladolid, es fotografia amb el candidat de Santander, Daniel Fernández; Juan Espadas, exalcalde de Sevilla, se saluda efusivament amb Sandra Gómez, tinent d’alcalde i candidata de València. Les dues ciutats afermaran més endavant els seus vincles amb algunes propostes en el mandat marc. Totes dues ciutats són referència en bona part de les polítiques que s’han aprovat dissabte, destaquen des de Ferraz, com amb les ordenances que sancionen la prostitució i la regulació del turisme.
El plat fort de la jornada no és la paella que serviran per dinar. És la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del Govern. La seua intervenció és un metrònom per als alcaldes, l’aplaudeixen amb cada ítem que deixa veure. Memòria, orgull, drets socials, convivència. Si quan parla dels indults l’aplaudiment sona més en una ala que en una altra, quan parla d’unitat i estabilitat les palmes es fan notar.
L’expresident lloa la tasca municipal, l’autonòmica, i l’estatal. És un gran mestre de cerimònies. Lloa Abel Caballero, que s’alça i rep nombrosos aplaudiments –un bon dia a la ciutat de la llum, amb permís de Vigo i Caballero, fa broma–; elogia Ximo Puig, amb qui confessa que “té una feblesa” perquè “és un demòcrata total, una bona persona”. El president valencià l’ha portat a veure una exposició sobre el congrés d’intel·lectuals de la Segona República, celebrat a València el 1937, amb fotografies de Walter Reuter i Robert Capa, amb la memòria de María Zambrano, Miguel Hernández o Luis Cernuda. Van passar dues hores en el centre expositiu, el Palau de les Comunicacions, divendres a la nit, perquè junts “sempre acaben en una exposició”.
Zapatero dedica bona part de la seua intervenció a enaltir el president del Govern, Pedro Sánchez, i les seues polítiques de convivència a Espanya en general i a Catalunya en particular. Desplega la seua experiència bregant amb la dreta, coneix el discurs del caos, que censura i critica. Davant d’això, advoca per una campanya amb “serenitat”, “optimisme” i “tranquil·litat”. “Podem estar convençuts del que fa el govern socialista de Pedro Sánchez”, els diu, i l’aplaudeixen fortament.
En política importa tant la realitat com la promesa de futur, així que al marge del que s’ha fet, es promociona el que està per fer. L’acord per a aprovar una llei d’habitatge ocupa bona part de les intervencions, dins i fora de les conferències. Ho esmenta Montero, l’expresident Zapatero, i els líders en els corredors. La van reivindicar Ximo Puig, Jaume Collboni i Antonio Muñoz Martínez, responsables de tres territoris amb problemes residencials seriosos: el president de la Generalitat Valenciana, el candidat a l’alcaldia de Barcelona i l’alcalde de Sevilla. Fa falta, coincideixen. Per a Puig, amfitrió de l’acte, triar València implica capgirar la hipoteca reputacional. “És un reconeixement al que significa la Comunitat Valenciana com a espai de convivència”, indica als mitjans. Preguntat per l’autonomia com a camp de batalla, la plaça de lídia, apunta: “El PP la intenta situar en el passat, com un trofeu. El que ens juguem és si tornem al passat de la corrupció i de la retallada de drets o si continuem avançant”.
Acaba l’expresident i els candidats es posen a treballar, es fiquen en les comissions que elaboren les 83 propostes del programa marc. El termòmetre puja, 31 graus, ja és migdia a la ciutat de la llum, amb perdó de Vigo. Passades les dues, ixen els canapés, els candidats es reagrupen, comenten la primera meitat de la jornada. Ara sí, i tant, el plat de paella.
València s’ha situat com un camp de batalla entre PP i PSOE, amb les enquestes vaticinant un resultat ajustat tant en les eleccions autonòmiques com en l’alcaldia. Però també ho és com a escenari, ciutat triada per als grans actes de precampanya; tots dos partits han organitzat les seues convencions municipals en el mateix lloc, l’arcuació del museu a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els dos partits es disputen el simbolisme del complex a través de l’esquelet: els conservadors trauen pit d’haver-lo construït, els socialdemòcrates els assenyalen els sobrecostos, és la seua marca de corrupció i megalomania, de política delirant. Davant del deliri, es promocionen com el partit “que xafa el carrer”, de la “política útil” per al ciutadà. La seua defensa: la gestió.
A la gestió dels alcaldes apel·la Ferraz com a actiu de campanya. Els alcaldes són difícils de llevar, la seua millor bandera són les polítiques que duen a terme. L’acte ha tractat de ser una mostra d’afecte als alcaldes, esperonar-los per arribar vigorosos al 28 de maig, que tindrà interpretació en clau estatal; una victòria o una derrota que es construeix de baix a dalt. “Vosaltres representeu el millor del nostre partit. Perquè sou els que teniu la capacitat d’articular en cada racó d’aquest país que estimem”, els deia Montero, qualificant-los com “la saba” d’un projecte de futur. Amb tot, l’exhibició de múscul del PSOE no acaba de convéncer en la seua primera jornada. Alguns candidats estan molestos, la sessió arriba una mica tard, els programes requereixen més temps, estan centrats en la seua campanya. Els somriures prompte donen pas a algunes cares llargues, ganyotes de cansament. Aquestes cares llargues xoquen amb el congrés celebrat en la mateixa ciutat, que semblava un vertader festival, on la festa no limitava la participació, el debat d’idees. Malgrat això, aguanten l’estirada, hi participen, estan on se’ls diu. Ocupen les cadires que han d’ocupar.