El Govern valencià ha sol·licitat a la presidenta del Consell d’Estat, Magdalena Valerio Cordero, que emeta un informe desfavorable sobre el projecte de reial decret que afecta el pla hidrològic en què s’inclou la regulació del transvasament Tajo-Segura.
La petició del Consell es basa en les al·legacions elaborades per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, que ja s’han remés a l’òrgan consultiu del Govern, en què s’acrediten “defectes esdevinguts en la tramitació del projecte” que podrien ser “determinants de la nul·litat de ple dret” del procés.
Tal com es descriu en l’informe de l’organisme jurídic del Consell, la controvèrsia té l’origen en el canvi de redacció que va experimentar la disposició addicional novena del projecte de reial decret i, sobretot, en la manera com es va dur a terme aquest canvi.
El primer text d’aquesta disposició vinculava l’establiment dels cabals ecològics a una valoració prèvia de l’estat ambiental que presentaren les masses d’aigua, i aquest és el text original que es va aprovar majoritàriament en la reunió del Consell Nacional de l’Aigua del 29 de novembre passat.
No obstant això, tal com va recordar dimarts el president valencià, Ximo Puig, amb posterioritat a aquesta trobada, es va efectuar una nova redacció del text que no és la que va ser sotmesa a debat i votació en el si del Consell Nacional de l’Aigua. El nou text imposa uns increments fixos i inamovibles dels cabals ecològics fins a l’any 2027 sense prendre en consideració cap anàlisi prèvia de l’estat de les aigües amb el consegüent i greu perjudici per als regants de la conca del Segura.
En concret, inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027.
Aquest text modificat de manera unilateral pel Ministeri per a la Transició Ecològica, sense comunicar amb anterioritat el contingut d’aquest canvi ni al Govern valencià ni al mateix Consell Nacional de l’Aigua, és el que finalment ha arribat al Consell d’Estat, per la qual cosa l’Advocacia de la Generalitat Valenciana entén que “no ha sigut sotmés als principis de participació ciutadana i concertació” i que, per tant, podria haver-se produït “una nul·litat de ple dret en l’emissió de l’informe preceptiu”.
Per tant, la Generalitat Valenciana sosté que s’ha “pres una decisió arbitrària basada en la lliure voluntat de l’Administració redactora de la norma” i que durant el procés “s’han vulnerat els principis de seguretat jurídica, confiança legítima, lleialtat institucional, bon govern i transparència”, principis emparats per la Constitució i pel règim jurídic de les administracions públiques.
Després d’aquestes consideracions, el Govern valencià, a través de l’Advocacia Generalitat, sol·licita que el projecte de reial decret sobre plans hidrològics rescate i introduïsca de nou la versió original de la disposició addicional novena, relativa als cabals ecològics, que es va aprovar pel Consell Nacional de l’Aigua el 29 de novembre passat i que resulta fonamental per a garantir el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
La disposició establia que, “si amb les mesures aplicades es compleixen els objectius ambientals fixats per a aquestes masses d’aigua, no caldrà aplicar els escalons previstos en el pla hidrològic a partir de l’1 de gener de 2026”, o cosa que és el mateix: no caldrà incrementar els cabals ecològics al seu pas per Aranjuez, cosa que garanteix l’arribada de l’aigua procedent del Tajo fins a la conca del Segura.
Falta de rigor tècnic
A més, l’Advocacia de la Generalitat Valenciana crida l’atenció en el seu informe jurídic sobre el fet que el nou text del ministeri parle d’estudis i avaluacions tot i que, al mateix temps, fixa per endavant uns cabals ecològics a l’alça sense cap compromís d’establir-los en funció d’una anàlisi prèvia, tal com sí que preveu la versió original suprimida a última hora pel Ministeri.
En conseqüència, la introducció d’aquest programa de seguiment a què s’al·ludeix en la redacció modificada de l’addicional novena, tal com subratlla el document, “ha quedat totalment desnaturalitzada” i ha esdevingut “il·lògica i inútil”, de manera que el nou text enviat pel ministeri al Consell d’Estat presenta “falta de criteri i rigor tècnic”.
Així les coses, i després d’alertar que la nova redacció “qüestiona el transvasament i no té en compte els impactes econòmics que ocasiona”, assenyala que és indispensable recuperar la versió inicial de la disposició novena “per aconseguir la seguretat hídrica, atés que la mateixa instrucció de Planificació Hidrològica considera la necessitat d’una anàlisi prèvia a la fixació dels cabals ecològics en el pla”.
Ribera afirma que el Govern defensa l’interés general
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha contestat al Govern valencià que el Pla Hidrològic del Tajo no es va canviar de manera unilateral i respon “essencialment” al consens del Consell Nacional de l’Aigua.
Ribera ha assenyalat que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja va anunciar que “remetria comentaris” al Consell d’Estat, com ho han fet Castella-la Manxa, Múrcia i organitzacions ecologistes i acadèmiques, cosa que el fa pensar que el Consell d’Estat es trobarà amb comentaris moltes vegades contradictoris i no necessàriament jurídics o de procediment“.
Entre aquests “n’hi haurà molts que tenen més a veure amb el component emocional”, ha indicat sobre aquest tema la ministra, per precisar que en aquest context la responsabilitat del Govern “és atendre l’interés de tots preservant l’interés general”.
La ministra ha reconegut que “en la documentació circulada prèviament al Consell es va introduir alguna modificació respecte del que s’havia consensuat ja entre territoris, amb regants, seguint els criteris per a la fixació dels cabals ecològics, que des del punt de vista tècnic estableix la llei, i atesa la necessitat de complir les cinc sentències condemnatòries del Tribunal Suprem”.
Així mateix, ha explicat que “en l’últim minut va haver-hi una proposta de modificació d’aquest consens”, que va ser “rebutjada majoritàriament” pel Consell de l’Aigua. “Així que el que hem remés al Consell d’Estat respon essencialment al consens que estava prèviament anunciat i establit, i és summament innovador”, ha defensat.
Ribera ha subratllat que la nova planificació hidrològica, “a diferència de les anteriors”, “respon per primera vegada a la realitat del canvi climàtic”. “No és prou parlar de volums mitjans disponibles d’aigua, hem d’estar preparats per als dos excessos: anys d’extrema sequera i períodes d’inundacions enormement durs. El pitjor és no veure aquesta realitat, perquè les dades avalen que aquesta és la realitat”, ha advertit.
La ministra ha assenyalat així que el pla del Tajo incorpora, a suggeriment de Puig, “el seguiment transparent sobre les inversions calendaritzades que tindran lloc en les tres províncies que més preocupacions senten en termes d’accés a aigua per als regants”, Murcia (1.100 milions), Alacant (540 milions) i Almeria (44 milions).
Manifestació a Madrid
El president Puig ha mostrat el seu suport a la manifestació convocada a Madrid el dimecres 11 de gener pel Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo Segura (Scrats) d’Almeria, Múrcia i Alacant: “Tenen tot el dret a plantejar les protestes que consideren oportunes, la reivindicació està bé, però ha d’anar acompanyada sempre de la voluntat d’acord i de diàleg i jo espere que per totes les parts es tinga aquesta visió”, ha comentat.
Encara que Puig no hi acudirà en persona, sí que estaran presents la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, de Compromís, partit que comparteix la visió dels socialistes respecte del Tajo-Segura. Amb ella estaran els seus dos secretaris autonòmics, el socialista Roger Llanes i Francisco Candela, de Compromís. La resta dels partits representats en les Corts Valencianes també han donat suport a la protesta.