L’expressió “viure pitjor que els nostres pares” s’ha generalitzat en els joves nascuts a partir dels huitanta. L’anomenada generació mil·lennista, que s’ha incorporat al mercat de treball en època de crisi, trasllada el seu pessimisme a través de llibres, columnes d’opinió i productes culturals. També a través dels organismes de participació, els consells de joventut i les enquestes, que apunten uns índexs elevats de malestar, estrés i ansietat en aquestes franges d’edat.
En el seu discurs en el debat de política general, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va apuntar que “no està escrit que els joves hagen de viure pitjor que els seus pares”, una idea que ha reiterat dilluns en la seua trobada amb la comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira. La comissària, que és també la responsable de supervisar els fons europeus, ha traslladat durant una visita a València dilluns la seua preocupació per l’empobriment de la joventut en el continent i la bretxa generacional que s’obri a Europa.
Durant la trobada institucional, que durarà dues jornades, el dirigent valencià s’ha compromés a centrar les polítiques de recuperació que es nodreixen dels fons europeus en la joventut i en la innovació. “Els joves han de tindre l’esperança d’un projecte de vida que garantisca les seues pròpies decisions. En cap lloc està escrit que han de viure pitjor que els seus pares; és un axioma fals. Passarà el que siguem capaços de fer que passe”, ha afirmat el president autonòmic després de la primera reunió amb la comissària. “Ningú pot quedar fora de la nova economia”, ha insistit Puig.
“Ens esforcem en una recuperació que no reproduïsca el passat, però que faça una cosa molt més forta per als nostres joves, els nostres ciutadans. Estem involucrats en un futur més estable”, ha expressat Ferreira en la seua primera visita institucional a Espanya, en què ha recalcat la duresa de la crisi per a les persones que iniciaven el seu projecte de vida. Durant la vesprada, la comissària europea ha mantingut una trobada amb la Fundació Fisabio i amb grups associatius juvenils per debatre i conéixer els seus projectes.
La investigació de Fisabio ha permés saber les vies per les quals va entrar el virus a la Comunitat Valenciana, com es transmet i les mutacions que ha experimentat des que va començar l’epidèmia, ajudant així a controlar molt millor l’expansió del virus, amb mostres de més de 50 laboratoris. Els laboratoris de Genòmica i Salut de la Fundació Fisabio han seqüenciat més de 20.000 mostres del virus SARS-CoV-2, compten amb dotació que ha sigut cofinançada per la Unió Europea a través del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020 en el marc de la Xarxa de Vigilància de Resistències a Antimicrobians de la Comunitat Valenciana.
Gestió dels fons europeus
El responsable del Govern valencià ha indicat que s’han gestionat gairebé el 96% dels fons rebuts. En concret, la Generalitat ha aconseguit la certificació del 96% (96,5%) del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), el 100% (98,1%) dels recursos del Fons Social Europeu i més del 86,5% (86,7%) del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil, segons les seues xifres. L’acreditació suposa “haver-ne avançat l’execució dos anys i mig al final del període previst per la Unió Europea”, ha remarcat el president.