L’ingrés mínim vital, la mesura estrela del Govern de PSOE-Unides Podem, ha entrat en vigor dilluns, no exempt de dubtes i conflictes amb algunes comunitats autònomes. Dirigents de diversos colors polítics qüestionen l’actitud del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que ha ignorat les peticions de cogestió per a l’ajuda a famílies amb ingressos baixos.
Les autonomies tenen dubtes sobre com podrà complementar-se aquest ingrés amb les prestacions que els governs autonòmics han posat en marxa i algunes, com la valenciana, insisteixen que se signe un conveni de col·laboració. En el cas valencià es va desenvolupar fa dos anys la renda valenciana d’inclusió, que implica, a més de les ajudes econòmiques, un acompanyament als beneficiaris del sistema per a facilitar la seua inclusió social, com indica el nom. El cavall de batalla de la conselleria de la vicepresidenta Mónica Oltra és precisament el de vincular l’ajuda amb els plans d’inclusió.
La vicepresidenta va insistir divendres passat, abans de conéixer-se el contingut del decret –només s’havia compartit l’esborrany–, que l’exclusió social no és només un problema econòmic i es pot veure afectada per altres qüestions –vinculades a la formació, per exemple–. Per a acabar amb l’exclusió social algunes persones necessiten l’acompanyament dels treballadors socials i altres professionals del sector, capacitats per a la inserció social i laboral, que contribueixen al fet que les persones siguen autònomes i visquen un procés d’emancipació, no de tutela.
La Generalitat Valenciana demana al ministeri un conveni de col·laboració per a compartir dades i evitar duplicitats o perjudicis a les persones que necessiten accedir a les prestacions. El seu departament va remetre dos escrits al ministre Escrivá en què feia aportacions a l’esborrany, una comunicació de la qual no han rebut resposta personal, però sí a través dels mitjans de comunicació, on el ministre va exposar que no considerava que les autonomies estigueren preparades per a aquesta gestió, declaracions que van enfurir el Consell.
No obstant això, el BOE recull la compatibilitat de l’ingrés mínim vital (IVM) amb altres prestacions autonòmiques: “En el còmput d’ingressos queden expressament excloses les prestacions autonòmiques concedides en concepte de rendes mínimes. Per tant, l’ingrés mínim vital es configura com una prestació ‘sòl’ que es fa compatible amb les prestacions autonòmiques que les comunitats autònomes, en l’exercici de les seues competències estatutàries, puguen concedir en concepte de rendes mínimes, tant en termes de cobertura com de generositat. D’aquesta manera, el disseny de l’ingrés mínim vital, respectant el principi d’autonomia política, permet a les comunitats autònomes modular la seua acció protectora per adequar-la a les peculiaritats del seu territori, alhora que preserva el seu paper com a última xarxa de protecció assistencial”, assenyala el decret.
El document publicat en el BOE estableix que l’ingrés mínim vital absorbirà els beneficiaris d’altres prestacions, per a la qual cosa requereix la col·laboració de les comunitats autònomes. “Les comunitats autònomes comunicaran a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, a través dels protocols telemàtics d’intercanvi d’informació habilitats a aquest efecte, les dades necessàries per a la identificació de les persones beneficiàries potencials i la verificació dels requisits d’accés a la prestació. Els expedients resolts per l’Institut Nacional de la Seguretat Social es comunicaran a les comunitats autònomes a través dels protocols informàtics establits”, diu la disposició transitòria primera. Segons s’estableix en la disposició addicional quarta, el Govern estudiarà a partir del 2021 la celebració de convenis amb comunitats autònomes que prevegen fórmules de gestió de la prestació de l’ingrés mínim vital.
La pretensió de la Generalitat Valenciana és la mateixa que plasma el decret. Que siga una renda “sòl” que es puga complementar amb prestacions autonòmiques i allibere fons per arribar a més famílies. Complementar, i no existir en paral·lel. El problema ve amb la gestió: si no es comparteixen les dades, el departament de Mónica Oltra te por de duplicitats que impliquen la devolució de part de la quantia. Per exemple, els beneficiaris “per defecte” des de l’1 de juny de l’ingrés mínim que també ho hagen sigut de la renda valenciana. I si no es vincula a itineraris d’inclusió –és a dir, si l’IMV és només una ajuda econòmica–, tenen por que puga contribuir a la cronificació de la pobresa.
La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va emetre una nota dilluns en què, després de revisar el decret en el BOE, considerava que la configuració de l’ajuda estatal “impedirà a curt o mitjà termini que es puguen complementar totes dues prestacions, la qual cosa comportarà la convivència de totes dues ajudes”.
La idea que Oltra va explicar divendres passat és que les dues ajudes es complementen, que la renda d’inclusió puga ser un afegit a l’ingrés mínim vital, ajustant els seus complements per habitatge, pobresa energètica o altres motius. En la teoria, la filosofia de les prestacions ho permet així –l’IVM és compatible amb altres prestacions–; en la pràctica, l’executiu autonòmic creu que haurà d’esperar a veure com es desenvolupa aquest mes per poder aportar correccions.
La renda valenciana d’inclusió es facilita amb caràcter indefinit sempre que persistisca la situació que en fa necessària la percepció i la renovació es farà cada 3 anys; i amplia l’edat per a poder sol·licitar-la fins a 16 anys, en els supòsits especials com els de persones joves extutelades per la Generalitat o amb persones al seu càrrec. Es concep en els pressupostos com un crèdit ampliable –no s’acaben els fons per a aquesta partida– i enguany s’han invertit ja 230 milions d’euros, davant dels 20 el 2015 amb el model assistencial anterior. La Generalitat preveu que el 2020 haja de tornar-se a ampliar el crèdit per a aquesta partida, atesa la situació derivada del coronavirus.
La Conselleria d’Hisenda, a partir de les dades del ministeri, estima que l’ingrés mínim vital arribe a 100.000 llars valencianes, mentre que la Conselleria de Polítiques Inclusives calcula que la renda cobreix 50.000 llars. Amb caràcter general, les prestacions del Govern autonòmic són més elevades que les que preveu el central, comptant el complement d’habitatge, per la qual cosa aquesta prestació podria complementar l’ingrés base i deixar fons lliures per a arribar a més famílies.