La deportació a Algèria de l’exmilitar i activista Mohamed Benhlima des del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de València va propiciar una investigació del Comité Contra la Tortura de l’ONU. Benhlima va ser deportat de manera ‘expressa’ el 24 de març de 2022, després de ser rebutjada la seua sol·licitud d’asil. Una vegada a Algèria, l’activista del moviment de protesta popular Hirak va ser condemnat a mort per un tribunal algerià.
No obstant això, el Govern espanyol s’ha desentés de la situació de l’exmilitar, crític amb el règim algerià. “Els drets humans són un principi rector de la política exterior del Govern d’Espanya”, sosté l’executiu central en una resposta al senador de Compromís, Carles Mulet.
El Govern al·lega que el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació defensa i promociona “en tots els països” els drets humans. “Tant en els seus contactes bilaterals com en el marc del diàleg de la Unió Europea amb els diferents estats, Espanya suscita les qüestions relatives als drets humans de manera global i en els casos particulars”, afig la breu resposta del Govern.
El jove, a pesar que Amnistia Internacional donava suport a la seua sol·licitud d’asil, va ser deportat des del CIE de Sapadors (València) en un vol exprés. Després de ser empresonat en una presó militar, Mohamed Benhlima es va retractar de les seues crítiques al règim algerià en una entrevista en televisió, tal com va advertir que faria en cas de ser torturat abans de ser deportat.
L’activista i exmilitar romania detingut en un centre de la policia militar a Chéraga, a l’oest d’Alger. L’exmilitar i activista va fugir a Espanya el 2019 per la seua participació en el Hirak, un moviment popular de protesta que, sota el lema dawla madaniyamachi ‘askariya (“un estat civil i no militar”), va revolucionar Algèria.
Mohamed Benhlima va ser condemnat a deu anys de presó per terrorisme gràcies a un nou article del Codi penal algerià (el conegut com a 87 bis) que amplia el concepte a qualsevol que pertorbe la seguretat de l’Estat, la unitat nacional o l’estabilitat i el funcionament de les seues institucions.
Una reforma del Codi penal que ha sigut criticada per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides, que va advertir que l’amplitud del 87 bis podia implicar “persecucions” i violacions dels drets humans.
Benhlima es va dedicar a denunciar presumptes casos de corrupció en el si de l’exèrcit algerià en el seu canal de YouTube, amb 155.000 subscriptors, fins que va ser internat en el CIE de Sapadors (València).
La segona sol·licitud d’asil va ser denegada pel fet de considerar el Ministeri de l’Interior que hi havia “raons fundades” que Mohamed Benhlima suposava “un perill per a la seguretat d’Espanya”.