La polèmica ampliació del port València ja figura pintada en els pressupostos generals de l’Estat que es van presentar dimecres. El Govern ha previst una partida per als pròxims anys de 265 milions d’euros, malgrat les incerteses judicials i polítiques que envolten el projecte, investigat pel Tribunal de Comptes i per la Fiscalia Anticorrupció, i al qual s’oposen Podem i Compromís per la falta de garanties ambientals en plena emergència climàtica, així com l’Ajuntament de València, amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant.
En concret, els pressupostos preveuen una partida de 14,4 milions d’euros l’any que ve, 91,2 milions el 2023, 80,7 milions el 2024 i 78,7 milions el 2025 sota l’epígraf d’“obres pla director València”, un pla director que inclou l’ampliació nord. Segons les estimacions de l’Autoritat Portuària de València, el nou moll que s’ha de construir amb fons públics sobre el qual s’assentarà la nova terminal de contenidors costarà uns 400 milions d’euros.
Els comptes també preveuen una inversió de 34 milions d’euros per a l’any que ve en l’entitat València Plataforma Intermodal i Logística, dels quals 28,9 milions es destinarien a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de València, la posada en marxa de la qual segueix pendent de diverses resolucions judicials, i 5 milions a l’adquisició de nou sòl logístic.
En matèria ferroviària, la inversió global en Rodalia serà de 183,9 milions, quasi 120 més que aquest exercici. En concret, es preveuen 4,4 milions per a la província d’Alacant i 179,4 per a València.
El Corredor Mediterrani rebrà 389 milions en diverses actuacions, incloent-hi connexions a ports. Només la línia Vandellòs-València rebrà 111,3 milions: 77,3 a Castelló i 34 a València. El Corredor Cantàbric-Mediterrani rebrà una aportació de 6,3 milions.
No obstant això, les partides per al túnel passant de València i per a la doble plataforma València-Castelló s’ajornen fins al 2023 i el 2024 respectivament. En el cas del túnel, s’inclouen tres milions el 2023; 10 el 2024 i 30 el 2025. En el pressupost del 2021, estava previst que les inversions començaren l’any que ve amb tres milions, 10 el 2023 i 60 el 2024.
La Comunitat Valenciana rebrà en total 1.208,61 milions d’euros d’inversions pròpies de l’Estat i se situa com la tercera comunitat autònoma amb més assignació i un 9,3% del total. La xifra dels comptes del pròxim any és una mica més alta que la dotació de l’exercici actual (1.164 milions).
Crítiques de Ribó i satisfacció de Gómez
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que “de nou el Govern de l’Estat presenta uns pressupostos que per a València suposen més ombres que llums. Recullen algunes reivindicacions històriques per a la ciutat, però encara han de millorar en partides fonamentals, com per exemple la Rodalia o el túnel passant, i esperem que es faça des del diàleg en el tràmit de les esmenes”. En aquest sentit, fa una crida perquè “els compromisos d’inversió siguen ferms quant a l’execució d’allò que ens correspon”.
En el capítol d’infraestructures i mobilitat, l’alcalde destaca que l’Autoritat Metropolitana de Transport rebrà 38 milions d’euros del contacte programa, igual que el 2021, “atesa una reivindicació històrica feta per aquest Ajuntament. Ara bé, la inversió es manté congelada”.
Ribó valora l’aparició d’una nova partida de 60 milions d’euros per a la implantació d’experiències pilot de mobilitat per a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, “esperem que des de la Generalitat es compte amb la ciutat de València i amb l’EMT per posar en marxa aquestes experiències pilot”.
En el capítol de cultura, l’alcalde ha mostrat la seua decepció, perquè “continuem rebent almoina”. Així compara la inversió prevista per a l’IVAM de 400.000 euros amb el Reina Sofia per al qual el govern ha previst 42 milions d’euros, o el Thyssen 18,5 milions d’euros, l’MNAC de Barcelona 2,2 i el MACBA 1,2 milions d’euros.
Més precari és el cas del Sant Pius V que no rebrà cap partida de l’Estat per al seu funcionament intern, mentre que el Prado rebrà 55,7 milions d’euros. I en el cas del Palau de les Arts rebrà 1 milió d’euros mentre que el Teatre Reial rebrà 12,2 milions d’euros, el Liceu 11 milions i la Maestranza de Sevilla 2,5 milions d’euros.
La vicealcaldessa de València i portaveu del grup municipal socialista, Sandra Gómez, ha destacat que amb el projecte de pressupostos generals de l’Estat 2022 el Govern d’Espanya “compleix de nou amb València” i “atén reivindicacions tan importants com la millora de la Rodalia o la inversió en el transport metropolità”.
En aquest sentit, ha indicat que el projecte de PGE “recull enguany els 38 milions per a l’ATMV, als quals cal sumar 100 milions més per a mobilitat innovadora”. A aquesta quantitat, caldria afegir addicionalment 200 milions per a finançar infraestructures, amb la qual cosa en total està previst que la Comunitat reba 300 milions per a mobilitat en transferències de l’Estat.
“És un pas molt important cap al model de mobilitat metropolitana pel qual apostem els socialistes”, ha assegurat i ha explicat que aquesta ha d’“incorporar-se en una estratègia global per a donar resposta al transport de València i l’àrea metropolitana”. “Des de València ja hem plantejat que tant la Generalitat com el Govern d’Espanya han d’ajudar financerament a implantar aquest nou model”, ha recordat