El Govern valencià es prepara per a un nou procés de recuperació per a la gestió pública d’un dels departaments sanitaris privatitzats durant els mandats del PP. Després de la reversió dels hospitals d’Alzira i de Torrevella, la Conselleria de Sanitat comunicarà dimarts que ve 31 de gener a Ribera Salud, l’empresa concessionària, l’inici de la recuperació pública de l’àrea de salut de Dénia, en un procés que durarà un any i que per tant conclourà a final de gener del 2024, quan tot el departament sanitari tornarà a ser de gestió directa.
Així ho va anunciar dijous el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, en la seua compareixença en les Corts Valencianes, en què va destacar el compromís del Consell de recuperar per a allò públic totes les àrees amb concessió administrativa. “Després de Dénia vindran Manises i Elx-Crevillent”, va afirmar.
Mínguez va advocar per iniciar el procés a Dénia amb les “màximes garanties” després del procés d’Alzira i Torrevella, on la mateixa empresa concessionària, Ribera Salud, va posar “multitud d’obstacles”, va mostrar una “falta de col·laboració completa” i va recórrer a una “judicialització innecessària” en què els tribunals “sempre van donar la raó” a la Generalitat Valenciana.
Per a això, el juny es va posar en marxa un grup de treball per a iniciar aquest procés amb les “màximes garanties jurídiques” i serà el dimarts, dia 31, que es comunique a l’empresa que el contracte de concessió finalitzarà, “tal com s’estableix en els termes de contractació”, el 31 de gener de 2024.
Mínguez va expressar el seu desig que, vista l’experiència d’Alzira i Torrevella, l’empresa “oferirà la col·laboració que s’espera i és habitual en el trànsit jurídic” i va assegurar que la reversió suposarà “millors condicions laborals”.
Així mateix, va remarcar que estan en contacte amb els professionals perquè el procés es faça sempre “des de la via del diàleg”, ja que la Generalitat vol una “transició natural i sense conflictes”. Així doncs, es va mostrar convençut que aquest procés culminarà amb una “millora substancial” de l’atenció a la població de l’àrea de Dénia.
Sobrecostos i conflictes en el model concessional
La recuperació de serveis públics essencials privatitzats durant els 20 anys del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana forma part dels compromisos adquirits el 2015 en el denominat Pacte del Botànic, l’acord de Govern que va propiciar el canvi a un executiu d’esquerres format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, presidit pel socialista Ximo Puig.
A més de la reversió esmentada dels hospitals d’Alzira i Torrevella, el desembre del 2021, el Govern valencià va recuperar també la gestió pública de les ressonàncies magnètiques també privatitzades per Zaplana, que van causar sobrecostos de fins a 160 milions per a les arques públiques.
Tot aquest procés de recuperació de la gestió pública de la sanitat no és un capritx, sinó que és avalada per nombrosos informes tècnics. En concret, l’“informe de la Sotsdirecció General de Recursos Econòmics de la Conselleria de Sanitat pel que fa a la gestió del departament en règim de concessió de Torrevella i la decisió de la no pròrroga” remés a la justícia per justificar la recuperació pública de les concessions desmunta tot el sistema concessional implantat pel PP.
Segons l’informe, “hi ha una sèrie de limitacions i deficiències contractuals que impedeixen la continuació del servei en el model en règim concessional actual”, de les quals es destaquen: deficiències estructurals dels contractes vigents amb les concessions; dificultat de l’Administració per a implementar mecanismes de control i regulació; impossibilitat de modificar el preu del contracte; i ligitiositat elevada entre les parts. Segons aquest document, “s’han contret obligacions no previstes en el contracte i cal recórrer a expedients d’enriquiment injust (EEI) per a la compensació a les concessionàries”. En concret, “per a la Ribera exercicis 2008-2015, Dénia 2008-2013 i Torrevella 2006-2012, úniques de les que s’ha practicat liquidacions, s’han fet quatre expedients d’enriquiment injust per import total de 118 milions d’euros”.