El 15 de maig de l’any passat el Govern valencià va aprovar el decret 60/2020 de concessió directa d’ajudes en matèria d’habitatge per pal·liar situacions d’especial vulnerabilitat per la Covid-19.
L’ordre es va aprovar i promoure per les conselleries d’Igualtat i Polítiques Inclusives i d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeixen la vicepresidenta Mónica Oltra i el vicepresident segon Rubén Martínez Dalmau, respectivament.
El decret té com a objecte establir un règim d’ajudes per concessió directa de caràcter excepcional i singularitzat, als ajuntaments, amb la finalitat que faciliten una solució residencial immediata a les persones víctimes de violència de gènere, a les persones que hagen patit desnonament del seu habitatge habitual, a sensellars i a altres persones especialment vulnerables afectades directament o indirectament per la Covid-19, dins de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Segons han informat des d’Habitatge, l’any passat es van habilitar 5 milions d’euros, que es van repartir entre 169 municipis, i enguany s’han habilitat 7,6 milions entre 247 localitats i ja pràcticament s’han esgotat les ajudes. En el cas de València ciutat, per exemple, amb una assignació de 783.000 euros, ja s’han repartit la totalitat de les ajudes.
Les mateixes fonts han explicat que en total s’han beneficiat d’aquestes aportacions 3.205 persones. D’aquestes, un 73% han sigut dones i un 3,8% d’elles han sigut víctimes de violència de gènere.
A més, un 7% del total dels beneficiaris han sigut famílies monoparentals, un 4% persones afectades per desnonaments, un 1,7% sensellars, un 3,9% unitats familiars amb algun membre amb alguna mena de discapacitat superior al 33%, un 5,9% persones sense ingressos i un 5,4% persones amb algun menor a càrrec seu, entre altres casuístiques.
Sobre la gran prevalença de les dones com a beneficiàries, la directora general d'Emergència Habitacional, Pura Peris ha comentat que es deu al fet que “un dels col·lectius a què van dirigides aquestes ajudes és a dones víctimes de violència masclista que han patit aquesta situació juntament amb els seus fills”.
A més, ha explicat que un altre dels casos més recurrents és el de “persones amb menys capacitat d’ingressos que es veuen en situacions de desnonaments per impagament de lloguer i això afecta moltes vegades dones per la precarització del treball, per la situació de desocupació i de desigualtats salarials, més encara si es tenen en compte les famílies monoparentals femenines, aquelles dones que per una separació perden sa casa, perquè la majoria de les vegades el lloguer estava a nom de l’exmarit, una circumstància que s’ha donat en moltes ocasions”.
També hi ha dins dels col·lectius d’especial vulnerabilitat una majoria de dones “tant les que viuen soles com les que tenen fills a càrrec, o dones amb dependència o dones soles majors d’edat que no han pogut cotitzar el que pertocava i, per tant, tenen unes pensions molt baixes”.
D’altra banda, segons l’informe de juliol de la mesa antidesnonaments, des del 25 de febrer s’han paralitzat 49 desnonaments per no disposar d’alternativa residencial immediata i s’han atés 486 unitats familiars amb alguna mena de problema relacionat amb el seu habitatge.