La compra d’edificis antics per part de grups immobiliaris o fons voltor és una constant en les ciutats més turístiques. Aquestes empreses s’ensenyoreixen de blocs de cases, les rehabiliten i després, bé les tornen a vendre a particulars, bé les lloguen per a ús vacacional.
No obstant això, aquesta pràctica comporta un greu problema social, ja que en la major part dels casos aquests blocs de cases tenen famílies vivint-hi en règim de lloguer, de les quals els fons volen desfer-se com més prompte millor per escometre les seues inversions a la màxima celeritat, per a la qual cosa recorren a tota mena de coaccions amb l’objectiu que l’inquilí acabe abandonant l’habitatge, en molts casos sense una alternativa residencial en condicions.
Per frenar aquests abusos i per garantir una sèrie de drets, la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeix el vicepresident Héctor Illueca espera aprovar entre novembre i desembre el decret llei pel qual s’adopten mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat i emergència residencial en la Comunitat Valenciana agreujades per la guerra d’Ucraïna, i per a evitar abusos en l’àmbit immobiliari.
L’esborrany de la normativa, a què ha tingut accés elDiario.es, ja està acabat i la setmana que ve es remetrà als serveis jurídics, per la qual cosa la previsió és que es puga aprovar al final fi de novembre o al començament de desembre.
El document defineix com a assetjament immobiliari “tota acció o omissió en perjudici de la persona ocupant d’un habitatge amb la finalitat de pertorbar-la en l’ús i el gaudi pacífic d’aquesta, fins i tot generant-li un entorn material, social, personal o familiar hostil o humiliant, especialment si aquesta conducta es du a terme amb intenció de forçar la persona ocupant a desallotjar l’habitatge o a adoptar qualsevol altra decisió no volguda sobre el dret que poguera emparar-la d’ús i gaudi d’aquest habitatge”.
La norma penalitza l’assetjament immobiliari com a infracció greu o molt greu en funció de cada cas. Així doncs, les greus seran sancionades amb una multa de 10.000 a 350.000 euros i les molt greus seran sancionades amb una multa de 350.001 a 950.000 euros.
Per exemple, es consideren infraccions molt greus “interposar per part de la persona arrendadora una demanda de desnonament per impagament de rendes tot i haver-se realitzat per la part arrendatària els pagaments del lloguer en el temps i la forma que li va possibilitar la persona arrendadora”.
També “cessar per part de la persona arrendadora el subministrament de serveis de béns de primera necessitat, com ara aigua, electricitat, gas o anàlegs, o que impedisca la realització del pagament d’aquests serveis per part de la persona arrendatària”.
Una altra infracció molt greu, pràctica habitual dels fons voltors, és “contractar, per qui tinga el domini d’un habitatge o més en un mateix edifici, siga persona física, jurídica o entitats sense personalitat jurídica, els serveis de terceres persones, físiques o jurídiques, per pertorbar una altra de les persones propietàries d’aquest mateix edifici en l’ús del seu habitatge”.
Quant a les infraccions greus, es considera com a tal “impossibilitar per part de la persona arrendadora la realització del pagament del lloguer per part de la persona arrendatària”; “la manipulació per part de la persona arrendadora del subministrament de serveis de primera necessitat, com ara aigua, electricitat, gas o anàlegs, augmentant la quantia a satisfer per la persona arrendatària, generant un sobrecost injustificat o procurant-se un enriquiment il·lícit”; o “establir per part de la persona arrendadora condicions de pagament o garantia insòlites o poc habituals i que provoquen de fet la impossibilitat d’accedir a l’habitatge de col·lectius particularment vulnerables”.