“L’assetjament immobiliari és entés com tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, siga en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l’empara per a ocupar l’habitatge. A l’efecte d’aquesta llei, l’assetjament immobiliari constitueix discriminació. La negativa injustificada dels propietaris de l’habitatge a cobrar la renda de l’arrendament és indici d’assetjament immobiliari”.
Aquesta és l’única referència que fa l’actual Llei per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana en l’article 28 sobre l’assetjament immobiliari que exerceixen determinats fons voltors contra famílies que estan llogades per forçar-les que abandonen l’habitatge, amb l’objectiu d’especular amb els immobles.
Sobre aquest tema, el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, va comentar dilluns en el programa Amanece Valencia de Plaza Radio que hi ha un problema “d’alarma social amb relació a l’assetjament immobiliari per la pressió que pateixen molts inquilins per part d’entitats financeres i fons voltors perquè abandonen les seues llars, perquè el règim de lloguer no interessa a aquests grans tenidors d’habitatge”.
Illueca va reconéixer que l’articulat de la normativa actual és insuficient per a frenar aquest problema i va anunciar la creació d’una nova eina legal per a sancionar aquestes actituds: “La veritat és que hui l’Administració no disposa d’eines eficaces; tractarem d’aclarir conceptes i habilitar procediments sancionadors que ens permeten erradicar aquesta mena d’actituds”.
En aquest sentit, segons han explicat fonts d’Habitatge a elDiario.es, la idea és aprovar una llei específica que regule l’acció de grans tenidors i de fons d’inversió en què es determine el procediment sancionador.
Per fer-ho s’ha encarregat a la Universitat de València un informe que establisca de quina manera es podrien articular aquestes sancions, la seua tipologia i si ja hi ha regulació sobre aquest tema en altres comunitats autònomes. En principi, tan sols Catalunya compta amb una eina similar en la seua llei d’emergència residencial. Habitatge espera tindre aquest informe en les pròximes setmanes, que servirà de full de ruta per a armar el text legal.
Cartes, telefonades i fins i tot amenaces
El modus operandi dels fons d’inversió quant a l’assetjament immobiliari és molt semblant. “Quan es fan amb algun edifici que té inquilins de qui es volen desprendre per poder especular amb l’immoble, mitjançant una reforma i venda posterior o per a posar-los en el mercat com a lloguer turístic, normalment comencen enviant cartes comunicant que no renovaran els contractes de lloguer”, expliquen des d’Habitatge.
A partir d’ací, tracten de posar traves per a impedir que els inquilins puguen abonar les mensualitats, per exemple, no informant del número de compte en què cal fer l’ingrés. D’aquesta manera, intenten que els inquilins incórreguen en impagament, moment en què són denunciats en el jutjat per ocupació il·legal. En aquest moment, l’inquilí té 10 dies per a justificar la situació, una situació que genera un enorme estrés psicològic en famílies que en molts casos estan en risc d’exclusió.
En alguns, les cartes van acompanyades de telefonades contínues i fins i tot en els domicilis mateixos, amb amenaces o ofertes econòmiques a canvi que abandonen l’immoble.
466 habitatges de grans tenidors declarats deshabitats
La Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de la Direcció General d’Emergència Residencial, ha iniciat les primeres declaracions d’habitatges deshabitats, un procediment que afecta un total de 466 habitatges, els primers que passen a incorporar-se al Registre autonòmic d’habitatges deshabitats.
Aquestes declaracions es produeixen d’acord amb el que determina el Decret 130/2021 del Consell per a la mobilització d’habitatges buits i deshabitats. Segons aquesta norma, els grans tenidors han de comunicar a l’Administració autonòmica els habitatges buits de manera semestral.
L’acord d’inici del procediment va acompanyat de l’oferiment de mesures de foment com el programa d’intermediació Red Alquílame, que compta amb la intervenció dels professionals del sector immobiliari.
Per a la directora general d’Emergència Residencial, Pura Peris, la notificació dels primers expedients de declaració d’habitatges deshabitats “suposarà generar eines per a fer realitat la mobilització d’habitatges buits i fer efectiu el dret a un habitatge digne”.
L’Ajuntament de València, d’aquesta manera, podrà aplicar amb vista a l’any que ve un recàrrec del 30% en l’impost sobre béns immobles (IBI) dels habitatges inscrits en aquest registre que estan en el terme municipal, amb l’objectiu que els propietaris els traguen al mercat.