LLEGIR EN CASTELLÀ
Greenpeace ha presentat dimarts l’informe Crisis a Toda Costa 2024. Análisis de la situación del litoral ante los riesgos de la emergencia climática, un estudi en què es radiografia l’estat dels més de 8.000 km de costa espanyola davant les amenaces que venen.
L’organització ecologista alerta que no hi ha regió costanera espanyola, i la Comunitat Valenciana no n’és una excepció, que no estiga exposada a riscos per excés d’urbanització i infraestructures, contaminació, la construcció de barreres artificials (com ara dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el balafiament de recursos naturals i la canalització, el soterrament i els desviaments de llits fluvials. Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es tradueixen en el retrocés i la pèrdua de les platges, i amb això, la seua funció de barrera protectora, cosa que suposa un “risc” per a milions de persones residents en el litoral. Així doncs, l’estudi adverteix que el 64,8% de les platges de la costa valenciana han vist disminuir la seua extensió en l’última dècada. La més afectada és la costa de València, mentre que a Castelló només el 18,8% està lliure d’afectacions, i a Alacant el 43% de les seues platges presenten un retrocés sever.
A aquestes males pràctiques, cal sumar les degudes específicament al canvi climàtic: la pujada del nivell de la mar, l’augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems (com ara onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, que dispara de manera exponencial els riscos.
La pujada del nivell de la mar, segons les previsions de la NASA, ocasionarà la pèrdua de platges en la totalitat del litoral. Segons la regla de Bruun, de mitjana s’estima que per cada centímetre que puge el nivell de la mar, la costa retrocedirà un metre. La NASA ha estimat que, després de Barcelona i el golf de Cadis, la costa valenciana serà la més afectada. Si no es frenen les emissions de COâ‚‚ per al 2030, la mar pujarà 12 centímetres en el golf de València, cosa que suposarà que les platges perden una dotzena de metres d’amplària. Els punts més afectats seran Moncofa, el Grau de Castelló, Nules, Xilxes i els Estanys d’Almenara a Castelló; la Marjal dels Moros, Puçol, el Saler, l’Albufera, el Perellonet, el Perelló, Tavernes de Valldigna i Gandia a València; i el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella a Alacant.
Més esdeveniments meteorològics extrems i de més intensitat
L’aigua més calenta s’evapora més i això provoca la formació de DANA i ciclons més potents i perillosos, que augmenten els danys per inundacions. En la costa d’Alacant ja estan identificats els trams de costa en situació més alta de risc davant dels temporals: Guardamar, Santa Pola, el Pinet d’Elx, la platja de Sant Joan i de Muchavista, la zona de les Marines i les Deveses a Dénia.
“Durant dècades hem deformat la costa al nostre antull, però això ja no funciona més. Ja no arribem a anticipar-nos al problema, perquè ja està ací, però les solucions han de posar-se en marxa amb urgència. Tot retard resultarà en més costos econòmics i humans”, explica María José Caballero, responsable de Costes en Greenpeace Espanya.
Malgrat els clars avisos que reclamen precaució, l’“afany urbanitzador” continua present en normatives i projectes. L’avantprojecte de Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana planteja posar fi a la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara romanien sense urbanitzar i rebaixar de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció d’habitatges. Els plans de construcció continuen tractant d’omplir de ciment i rajola els pocs espais que queden sense urbanitzar. Uns quants d’aquests projectes han sigut denunciats davant la Comissió i el Parlament Europeu fa poc, com el PAI de Cala Mosca (Oriola), el PAI de la Serreta (la Nucia), el PAI Medina de Llíber a la Marina Alta (Alacant) o el PAI del Puig.
Aquesta desprotecció, denuncien, afectarà els plans urbanístics de Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que suposen la construcció de 18.000 habitatges nous en el litoral valencià.
La turistificació també afecta la ciutat de València especialment.
Solucions per a la costa
Greenpeace considera que és urgent fer front a riscos. Tan sols amb una reducció “moderada” de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle “es podria evitar el 40% del retrocés de les platges de tot el món”. “Cada nou temporal destrueix les costoses intervencions artificials que no atenen l’arrel del problema. Només entre el 2016 i el 2020 es van gastar prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial d’arena a les platges”, lamenten.
Les solucions, apunten, han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però han de ser acordades per les administracions i participades per la ciutadania de manera urgent: “Protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuen deteriorant-se”.
Per a revertir la situació actual, expliquen que és imprescindible aplicar polítiques “ambicioses” de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i normatives d’adaptació i protecció de la costa “d’acord amb el que marca la ciència”; retornar la qualitat ambiental als espais costaners per a tindre sistemes naturals estables que protegisquen dels pitjors riscos; posar fi a la contaminació que “empobreix la qualitat de les aigües i ens suposa el pagament de quantioses multes a la Unió Europea”.
L’organització ecologista també proposa “posar límit” a la turistificació massiva a través de mesures com la limitació de vols i creuers, l’establiment de taxes per pernoctació que repercutisquen en la millora dels serveis públics i la regeneració d’ecosistemes o la limitació d’allotjaments turístics i la participació ciutadana en la planificació turística; la introducció de les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i d’infraestructures; impedir la construcció d’infraestructures i la urbanització que generen barreres artificials que “fan de pantalla i impedeixen que l’arena es deposite a les platges i augmenten la virulència dels temporals marins”.
Finalment, creuen que és necessari conservar i facilitar l’expansió cap a l’interior de marenys i aiguamolls, “grans dissipadors de l’energia de la mar i, per tant, molt bons aliats en la protecció”, i prohibir projectes en aquestes zones i retirar els que hi haja; revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic maritimoterrestre (100 metres en zona no urbanitzable i 20 en zones urbanitzables), que constitueix la zona mínima de protecció davant les DANA, els temporals i la pujada del nivell de la mar; recuperar les zones inundables: “A Espanya, les inundacions són, després de les onades de calor, el segon fenomen natural que més morts provoca. Alliberar-les de construccions (la seua presència augmenta exponencialment els danys i els riscos) i recuperar els llits naturals de rius i avingudes”; i promoure la investigació científica de les afeccions provocades tant per les barreres artificials com pel canvi climàtic en els ecosistemes, les espècies marines i la salut de les persones.