Un jutjat d’instrucció de Benidorm i un altre de Dénia i la unitat de delictes econòmics de la Guàrdia Civil investiguen una trama de funcionaris dels ports esportius que gestiona el Govern valencià i que podrien haver beneficiat els negocis d’empreses privades, en alguns casos, saltant-se la normativa mediambiental. Aquesta setmana, agents de l’institut armat han requisat informació i expedients de les instal·lacions públiques en la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i els informes interns sobre el treball dels funcionaris investigats que ha dut a terme la Conselleria de Transparència.
De moment, el Jutjat d’Instrucció número 3 de Benidorm investiga un presumpte tracte de favor dels funcionaris a empreses en el port esportiu d’aquesta localitat de la Marina Baixa. Entre altres situacions comprometedores, aquests funcionaris haurien permés que una empresa que transporta turistes entre la ciutat turística i la seua illa ocultara les xifres reals amb el benefici econòmic corresponent. En concret, haurien pogut no declarar 260.000 passatgers els beneficis no fiscalitzats de la qual cosa haurien estat de 2,6 milions l’any, segons la denúncia inicial que ha motivat totes les perquisicions de l’Associació Costa Blanca Marina.
Per la seua banda, un altre jutjat de Dénia investiga també l’actuació d’aquests funcionaris en els ports esportius de Dénia i Calp. En aquest cas, la investigació està sota secret de sumari. La Guàrdia Civil està confiscant documents sobre els responsables públics, entre els quals un informe de la Inspecció de Serveis. L’acusació ha demanat que les dues causes s’unifiquen en un mateix jutjat a Alacant o a València, tot i que no han obtingut resposta.
De moment, els funcionaris investigats en aquestes causes són tres, el zelador del port de Benidorm, Fernando Piris; l’enginyer tècnic responsable dels ports d’Alacant, Agustín Lloret, i el cap d’Explotació de Ports de la Generalitat Valenciana, Julio Mariano Marín Sánchez. Tots ells van ser càrrecs que van accedir als seus llocs el 1999. En el cas de Marín va ser nomenat en un lloc de confiança pel conseller d’Obres Públiques Luis Fernando Cartagena.
La seua presumpta falta de diligència hauria permés també delictes mediambientals, encara que, fonts de la investigació no descarten que després de les perquisicions s’acaben imputant fets molt més greus per tal com es tracta d’enclavaments estratègics com són els ports i les seues comunicacions amb illes menudes. De fet, els diners que s’han mogut en aquestes instal·lacions són molt importants. Com a exemple, la subhasta d’una caseta en el port de Benidorm. Una empresa de les investigades que gestionava aquesta instal·lació per 2.000 euros l’any va arribar a pagar-ne 80.000 quan es va traure a concurs públic després de la denúncia inicial dels seus competidors. Per què aquest interés a mantenir aquest punt en el recinte portuari?
Paral·lelament a la investigació penal, la Sotsdirecció General d’Atenció a la Ciutadania, Qualitat i Inspecció de Serveis ha investigat aquests funcionaris en la seua relació amb els ports de Dénia, Benidorm i Calp. En el seu informe, datat el 16 d’octubre passat i que ja es troba en la causa, els inspectors del Govern valencià (una mena d’afers interns) conclouen que l’actuació dels funcionaris és “poc rigorosa” i està “plena de dubtes i llacunes”. Aquesta policia dels servidors públics reclama a la Conselleria d’Habitatge –on estan adscrits els ports esportius– que actue contra aquestes persones per si poguera haver-hi una falta disciplinària.
El 2016, aquests funcionaris ja van ser investigats per Habitatge, que va concloure que no hi havia motius per a obrir expedient. Ara hauran de tornar a iniciar el procediment a petició de la Inspecció de Serveis.
L’informe de la Inspecció, que té més de 70 pàgines i que també va ser requisat per la Guàrdia Civil, detalla fil per randa els possibles tractes de favor a algunes de les empreses, en concret a Cerbuques i a Excursiones Marítimas Benidorm. Els inspectors conclouen que els funcionaris haurien beneficiat aquestes societats per “falta de transparència”, la qual cosa hauria impedit la lliure competència amb altres mercantils que també utilitzen les instal·lacions esportives. Això hauria permés obtenir beneficis importants a les societats també investigades.