La guerra a la cúpula de Policia Local de València s'agreuja: tribunals impugnats, multes judicials i jubilacions a l'aire

A dues setmanes de la jubilació del cap, la Policia Local de València està feta un polvorí. Cada pas que es fa inquieta la cúpula, amb tots els comandaments pendents de les decisions que s’aborden en el consistori. El comissari principal en cap, José Vicente Herrera, home de màxima confiança del PP valencià, hauria de deixar el seu càrrec l’1 d’abril –en complir 65 anys– i obrir la via de la seua successió, amb la meitat del primer escaló del cos en situació d’interinitat, una querella pendent contra ell i el tribunal que ha d’avaluar els seus comandaments en l’última oposició recorregut almenys per dues vies.

Esgotant el termini per a la successió, l’Ajuntament aborda el procés de renovació de la cúpula, que encara beu dels comandaments que van créixer professionalment en l’etapa de Rita Barberá, en plena investigació al cap de la Policia. Els recanvis en l’elit de la Policia Local estan més d’una dècada pendents i arrossegant conflictes, que han acabat amb gairebé tots els comandaments en els tribunals, entre demandants, demandats i afectats. Pràcticament tota la cúpula està enfrontada i amb recels encreuats. Ara, també el tribunal que ha d’examinar els aspirants al primer escaló està qüestionat per diverses vies, almenys amb dos recursos presentats: un del sindicat Comissions Obreres i un altre d’un comissari principal.

El juny passat el consistori va iniciar el procés d’oposicions per a cobrir tres vacants de comissaris principals, la categoria que ha de tindre el cap de Policia Local. A més d’Herrera, només hi ha dos comissaris principals més amb la plaça en propietat, un d’ells amb problemes de salut que pràcticament l’exclouen de la travessa per a la successió. Els tres restants cobreixen la plaça gràcies a un procés de millora que ha sigut impugnat en dues ocasions, el primer, el 2021, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i el segon, repetit el 2023, està en plena instrucció judicial. Dos comissaris, suspesos en la prova, van presentar dues querelles contra el cap i dos comissaris principals més, part del tribunal que els va avaluar amb sis companys més. 

Els mateixos comissaris que van optar a les proves impugnades es presenten ara a l’oposició per a obtindre la plaça en propietat en un dels cossos locals més ben pagats, amb salaris que freguen els 100.000 euros anuals, en una escala que els posiciona per a ser el pròxim cap. I tots recelen del tribunal que ha d’avaluar-los, del qual s’ha autoexclòs Herrera, a qui en la querella acusen de prevaricació, falsedat documental, tràfic d’influències i malversació. En compte d’ell, s’ha triat el cap de Policia d’Elx com a president del tribunal, un dels comissaris principals que podrien prendre el comandament a València en cas que el conflicte s’enquiste.

Malgrat que el concurs oposició va arrancar a l’estiu, no ha sigut fins al començament de març, a un mes de la jubilació d’Herrera, que l’Ajuntament ha nomenat el tribunal que ha d’avaluar aquests comandaments. El componen els comissaris principals d’Alacant, Elda i Elx, en un procés del qual també recelen els sindicats: deixa de banda els responsables de València, saltant-se el criteri de proximitat. Les raons d’aquesta pausa són una incògnita, però algunes cal buscar-les en el jutjat que investiga el presumpte tripijoc dels últims exàmens als alts comandaments. La Fiscalia Anticorrupció segueix molt de prop el procés, en què algunes proves pericials apunten a indicis de manipulació en les actes d’avaluació. 

El sindicat CCOO dubta de la validesa de l’acord i apunta que no s’ha fet el sorteig per a triar als membres del tribunal que nomena l’Ajuntament de València, cosa que quadra amb el procés impugnat –només un comandament pot ocupar aquest lloc–, i tampoc consta que l’Agència d’Emergències haja fet el mateix amb els seus representants. CCOO ha demanat la documentació que acredite que el nomenament del tribunal s’ha fet d’acord amb la norma, i ha reclamat a l’Agència Valenciana d’Emergències les actes del sorteig dels vocals dels òrgans de selecció. En paral·lel, el comissari principal Fernando Giménez Oñate, un dels beneficiats pel procés de millora impugnat i que aspira a consolidar la seua posició amb aquesta prova, també hauria recorregut contra la composició del tribunal, segons ha pogut saber elDiario.es. 

Els comandaments es pregunten per què tanta pressa, en plenes Falles, i en vespres de la jubilació, per a reprendre un procés que estava mesos paralitzat des de l’últim intent per reactivar-lo. També recelen que s’haja incorporat el cap de Policia d’Alacant, José María Conesa, a aquest tribunal. Les últimes oposicions sota el seu comandament van acabar en Antifrau per haver beneficiat agents afins a la cúpula i a l’Ajuntament: 60 de les 90 millors notes eren amics, familiars o estaven directament vinculats amb el consistori. Per a més inri, l’alcalde d’Alacant, el popular Luis Barcala, acaba de decretar la jubilació forçosa de Conesa, que pretenia estirar la seua activitat fins al 2027, cosa que podria alterar l’òrgan de selecció. Juntament amb la jubilació del cap de Xàtiva, en situació similar a València, el moviment s’interpreta com un avís a Herrera.

Multes judicials

En paral·lel al procés de renovació, el jutjat que investiga el tripijoc de les proves per la via administrativa ha obert una peça separada per a imposar sancions a l’Ajuntament per no aportar els expedients complets sobre l’examen que van recórrer dos comissaris. El Contenciós proposa una multa de fins a 1.200 euros contra un funcionari a qui el consistori assenyala com a responsable del bloqueig i li dona deu dies per a al·legar, en l’enèsim requeriment que la jutgessa ha fet des de desembre.