Dos inspectors d'Hisenda han declarat aquest dimecres en el judici de la branca valenciana del cas Gürtel que la trama va cobrar part dels serveis per a actes electorals del PP de la Comunitat Valenciana “en efectiu amb diner negre totalment opac” aportat pel partit i per empresaris.
L'Audiència Nacional ha reprès la vista de la causa seguida contra dinou acusats d'un suposat finançament il·legal del PP de València per a despeses de les campanyes electorals de 2007 i 2008, a través de factures fictícies i pagaments en B d'empresaris que gaudien d'adjudicacions de l'Administració valenciana i que per això no podien per llei realitzar donacions al partit.
Entre ells es troben l'ex secretari general del PP de València Ricardo Costa, l'ex vicepresident del Govern valencià Vicente Rambla i els presumptes capdavanters de la trama, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez el Bigotes, que era el responsable d'Orange Market, l'empresa de l'entramat en aqueixa comunitat autònoma.
Aquest dimecres han declarat tres perits inspectors d'Hisenda, dos dels quals han explicat que Orange Market tenia tres formes de percebre els ingressos corresponents als serveis prestats al PP per a aquestes campanyes.
Una amb factures reals al partit, una altra amb factures falses emeses a tercers (els empresaris que sabien que el que pagaven a Orange Market per uns suposats serveis era realment per a reduir el deute del PP amb aquesta empresa de la trama) i la tercera mitjançant el referit cobrament en efectiu amb diners B no declarats a Hisenda.
És a dir, “part dels ingressos que va obtenir Orange Market per la prestació de serveis al PP no es comptabilitzaven i constituïen un circuit negre de fons”, ha postil·lat un dels inspectors.
Ha afegit que per això la comptabilitat del PP de València de les eleccions municipals i autonòmiques del 2007 i generals del 2008 era “incorrecta”.
I ha posat de manifest que els va cridar l'atenció l'emissió d'una sola una factura de 275.000 euros d'Orange Market amb un concepte genèric per serveis al PP de les eleccions autonòmiques del 2007.
La seua companya en l'Agència Estatal d'Administració Tributària ha destacat que l'entramat “anava multiplicant la creació de societats” per a facilitar la concurrència en adjudicacions de l'Administració Pública i realitzar un fraccionament de serveis i presentar-se com a empreses diferents quan totes eren del grup de Correa.
Ha comentat que el cobrament de pagaments en B “va portar a l'absurd que Orange Market, que tenia molts beneficis, en la seua comptabilitat tenia pèrdues” i per això van decidir emetre factures falses per a minorar el deute del PP de València.
“Orange Market no podia permetre's el luxe de tenir pèrdues en la seua comptabilitat ja que participava en concursos de l'Administració”, ha postil·lat aquesta perit, que ha estimat que va poder arribar a acumular una defraudació a Hisenda en diferents impostos superior al milió d'euros.
Una tercera perit ha explicat que la trama va crear una estructura societària conscientment opaca per a ocultar la propietat real de les empreses i traure diners a paradisos fiscals i països sense acords tributaris amb Espanya.
Ha precisat que en el cas d'Orange Market l'empresa matriu estava en l'illa de Nevis i ha advertit que si no arriba a ser per la documentació confiscada no hauria sigut detectada i no s'hauria esbrinat que darrere hi havia el grup de Correa.