La imputació d'Oltra per la gestió del seu departament en el cas dels abusos posa en dificultats al tripartit valencià

Els “indicis plurals” d’una pretesa maniobra de Mónica Oltra per a “beneficiar la situació processal” del seu exmarit (condemnat per abusos a una menor tutelada) o per a “protegir” la seua pròpia carrera política, a més d’alguna declaració equívoca en seu parlamentària i davant la premsa, han inclinat la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) a citar com a investigada la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, obrint així la crisi més profunda del Govern del Pacte del Botànic en dues legislatures.

La situació d’Oltra, pes pesant indiscutible de Compromís en el Govern valencià, es complica a poc menys d’un any per a les pròximes eleccions autonòmiques. L’entorn de la vicepresidenta s’escuda en el fet que pateix una mena de lawfare de l’extrema dreta i, si bé és cert que les acusacions estan formades per un líder ultra i una fundadora de Vox, a més de la formació mateixa de Santiago Abascal, un dels magistrats que componen la Sala Civil i Penal del TSJ-CV és l’exfiscal Vicente Torres, molt respectat per la seua trajectòria contra la corrupció. El jutge instructor de la causa, el magistrat Vicente Ríos, també ha protagonitzat investigacions com la del cas Emarsa, que va desmantellar una trama de corrupció del PP en la gestió de l’aigua i que es va saldar amb penes de presó severes.

Mentre que el president Ximo Puig assegurava, poc després de saber-se la imputació d’Oltra, que la decisió del TSJ-CV no posa en risc el Pacte del Botànic (l’acord de govern entre el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem), diverses fonts consultades en el si de les formacions que sostenen l’executiu autonòmic mostren en privat el seu desconcert per la poca capacitat de reacció de la vicepresidenta i portaveu del Consell davant la delicada tessitura judicial que afronta.

L’oposició denuncia des de l’inici de la instrucció la posició insostenible d’Oltra i recorda que la dirigent de Compromís va demanar la dimissió d’un bon nombre de càrrecs populars durant el Govern de Francisco Camps a causa de les seues imputacions en casos de corrupció.

Després d’un escrit contundent de la fiscal superior, Teresa Gisbert, en què retreia al departament d’Oltra la seua “nul·la voluntat” d’aclarir la denúncia de la menor, la Sala Civil i Penal del TSJ-CV ha decidit citar a declarar la vicepresidenta del Govern valencià. La defensa de Mónica Oltra, per contra, sosté que les afirmacions del jutge instructor en la seua exposició de motius “no se sustenten en cap fet concret”. Les al·legacions de la vicepresidenta consideren que la investigació conté un “marcat caire prospectiu i amb finalitat notòriament espúria”. Tots els càrrecs del seu departament que han passat pel jutjat, segons recorda l'escrit, han declarat que no van rebre instruccions per a orientar les seues intervencions en l’expedient intern obert en el departament de la vicepresidenta, un expedient que vingué a confirmar la reacció inicial de no concedir credibilitat a la denúncia de la menor contra l’exmarit d’Oltra.

La succinta interlocutòria del TSJ de la Comunitat Valenciana conté dos paràgrafs clau. “Pot ser que els diferents tràmits i expedients duts a terme en el si de la conselleria, considerats en abstracte i d’una manera aïllada no puguen entendre’s il·legals i fins i tot irregulars, però si els valorem en conjunt posant-los en relació amb el seu contingut i la seua oportunitat, ja ens fa pensar que han sigut elaborats amb un propòsit molt concret, completament allunyats de la finalitat per als quals van ser concebuts, pel fet d’estar, segons ens relata l’instructor, tots vinculats d’una manera directa a un propòsit molt precís, ja d’una molt dubtosa legalitat, com és beneficiar la situació processal del marit de la senyora Oltra, o bé senzillament tractar de protegir la carrera política d’aquesta, encara que això es fera en perjudici d’una menor tutelada per la Conselleria d’Igualtat”.

El TSJ-CV considera que hi ha, almenys, indicis que Oltra pretesament va ordenar l’obertura d’un expedient intern per desacreditar la versió de la menor quan els fets ja estaven judicialitzats (una mena d’investigació paral·lela). “És cert que no hi ha prova directa que vincule aquests singulars tràmits amb l’aforada, però si que concorren uns indicis plurals, que en principi fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aquesta finalitat, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la relació mateixa que presenten amb l’evolució del procés penal que van tractar d’obstaculitzar”, assenyala la resolució.

El tribunal recorda a més la doctrina del Tribunal Suprem i del Constitucional que avala aquesta modalitat de prova per desvirtuar la presumpció d’innocència. Als “indicis plurals”, la interlocutòria afig les declaracions públiques, tant en seu parlamentària com davant els mitjans de comunicació, en què Oltra “s’atribueix l’ordre de la incoació de l’expedient reservat, les quals figuren entre els indicis plurals”. Encara que la dirigent de Compromís va matisar les seues paraules (“en cap moment es dedueix que ordenara l’obertura de cap expedient informatiu”, adduïa en les seues al·legacions), aquelles declaracions suposen un llast per a la defensa de Mónica Oltra.

La interlocutòria també titla d’“increïble” la declaració d’un dels investigats segons la qual es va assabentar que el treballador social denunciat pels abusos era l’exmarit d’Oltra, tot i que la consellera mateixa, “per un afany de transparència a l’inici del seu mandat”, va comunicar en el seu departament “tant oralment com per escrit” la seua relació amb Luis R. I. Els magistrats consideren que era una “circumstància perfectament coneguda en aquest àmbit”.

La menor, juntament amb la seua parella llavors, va denunciar amb “por” davant agents del Grup de Menors de la Policia Nacional els abusos (després que el centre en què estava tutelada, del qual volia eixir per anar-se a viure amb els pares del seu nuvi, no creguera la seua versió) pel fet de ser l’educador “marit d’una persona molt important que eixia en la tele, motiu pel qual tenien por que no els feren cas”, segons van dir. “El que fa sospitar igualment”, afig la interlocutòria, “que en contra del que va afirmar [Oltra] va conéixer aquests fets des del principi, bé per comunicació d’algun dels seus subordinats, bé senzillament per comentar-li-ho el seu marit, amb qui no oblidem en aquests moments convivia”.

La Sala Civil i Penal recorda que la condemna de l’exmarit d’Oltra pels abusos a la menor penja d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS), una situació que “potser impedeix parlar” d’un delicte d’encobriment per part de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, i que “en cas d’adquirir fermesa la resolució [del TS] podria igualment valorar-se en un futur”. La decisió de l’alt tribunal no obsta que el TSJ-CV valore els delictes que li imputa a Oltra la Fiscalia per “impedir una investigació” i no blindar la menor amb “la protecció deguda”.

Tres jutges i un destí

Així doncs, resulta indiferent la resolució final del TS sobre el recurs de l’exmarit d’Oltra, “ja que allò transcendent és la pantalla disposada amb la finalitat d’evitar” la investigació dels abusos que va denunciar la menor i la seua victimització secundària. El TSJ-CV assumeix a més la integritat de la causa, en què figuren 13 investigats entre funcionaris de la conselleria i treballadors del centre de menors, a més de Mónica Oltra.

La interlocutòria considera que es dona una “connexitat inescindible”. Si s’enjudiciara per separat (l’aforada Oltra en el TSJ-CV i la resta dels investigats en el Jutjat d’Instrucció número 15 de València) podria haver-hi resolucions “contradictòries”, a més de propiciar una “posició processal realment complexa”.

El TSJ-CV ha nomenat instructor de les diligències el magistrat Antonio Ferrer, acompanyat en la Sala Civil i Penal per la presidenta Pilar de l’Oliva i per l’ex-fiscal anticorrupció Vicente Torres. El futur (penal i polític) de Mónica Oltra, citada a declarar el pròxim 6 de juliol, queda en mans d’aquests tres jutges. La vicepresidenta, segons fonts de Compromís, no es planteja dimitir. Ni tan sols abandonar el càrrec de portaveu de l’executiu valencià.