Un veí de la localitat riberenca d’Antella ha obtingut una indemnització de 3.000 euros per les molèsties que li causaven els lladrucs d’un gos provinents d’una terrassa situada davant del seu domicili.
L’home, que assegura que havia patit danys físics i psíquics, va recórrer la desestimació per silenci administratiu de l’Ajuntament d’Antella de la reclamació patrimonial que va formular el 10 de desembre de 2018. Demanava una indemnització de 60.000 euros davant la inactivitat del consistori, i fins i tot la confiscació de l’animal. No obstant això, un jutjat contenciós administratiu de València va rebaixar la indemnització. 3.000 euros i va descartar la confiscació del molest gos.
L’home assegura que pateix la situació des del 2010. Els lladrucs de l’animal, assegura, li han impedit desenvolupar amb normalitat la faena de casa durant el dia i dormir a la nit.
L’ajuntament haurà d’indemnitzar el veí, que va aportar un informe de mesurament acústic fet per dos enginyers tècnics en telecomunicacions, per la “inactivitat municipal davant els sorolls patits en el seu domicili”. Es tracta d’una “inactivitat” per part del consistori que ha vulnerat drets fonamentals del veí, segons la “duració de les molèsties acústiques”.
L’home va recórrer contra la sentència pel fet de considerar que l’Ajuntament d’Antella havia de confiscar l’animal, “ja que la sola indemnització econòmica no soluciona el problema ocasionat”. A més insistia a augmentar la indemnització pels danys físics i psíquics patits, que considerava “acreditats mitjançant els comunicats mèdics” aportats al procediment.
No obstant això, la secció primera de la Sala del Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana recorda que la mesura confirmatòria del gos només es podria dur a terme en el si d’un procediment sancionador, tal com preveu la llei autonòmica sobre protecció d’animals de companyia.
Tampoc accepta augmentar la indemnització a 60.000 euros, ja que, si bé consta que el veí pateix un quadre d’ansietat, tractat amb medicació, no s’ha justificat que la seua malaltia siga provocada per les molèsties acústiques. Els comunicats mèdics es limiten a ressenyar les “manifestacions subjectives del pacient”.
“No està provada, en definitiva, l’existència d’un nexe causal entre aquests trastorns físics i psíquics i les expressades molèsties acústiques”, raona la sentència.