Un informe vinculant censura la Llei de costes de Mazón per no tindre estudis sobre habitatge, climatologia o fauna

Estirada d’orelles important del Consell Jurídic Consultiu (CJC) al Govern que presideix Carlos Mazón per l’avantprojecte de Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana. Això és perquè, en un informe preceptiu i vinculant a què ha tingut accés elDiario.es (complet al final de la informació), censura la falta d’estudis previs que haurien contribuït “a un millor examen i efectes de la futura ordenació del litoral de la Comunitat Valenciana”. Amb tot, informa favorablement sobre el contingut jurídic de l’avantprojecte, “sempre que s’atenguen les observacions essencials efectuades”.

A tall d’introducció, l’informe assenyala que “es tracta d’un text que segueix l’esquema normatiu dissenyat per altres comunitats autònomes, especialment, per la Llei 4/2023, d’ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia, amb què coincideix en la major part”.

Amb caràcter general, “s’atribueix al litoral una amplària de 500 metres, susceptibles d’ampliació fins a 2.000 metres o de reducció en determinats supòsits justificats (article 2 projectat)”. A més, proposa dividir el litoral en tres espais en funció de les seues condicions i de les accions que exigisca fer-hi: “Àrea de Protecció Ambiental, caracteritzada, fonamentalment, per les seues característiques naturals singulars i insubstituïbles; l’Àrea de Millora Ambiental i Paisatgística, que comprén els espais que, sense reunir les característiques dels anteriors, es mantenen lliures de processos d’urbanització; i l’Àrea de Reordenació, que comprén els espais transformats per l’acció urbanitzadora, així com els degradats per qualsevol causa, impossibles o difícils de renaturalitzar, que exigeixen accions de reordenació”.

Sobre la falta d’estudis previs, afirma el CJC que, “després de l’examen de l’expedient remés, es constata l’absència d’estudis previs que proporcionen informació sobre la realitat del territori litoral sobre el qual es projecta l’avantprojecte de llei, a l’efecte de l’enteniment i la valoració adequats del que persegueix la norma”.

D’aquesta manera, afig el dictamen, “l’elaboració d’aquests estudis previs hauria permés, d’una banda, un estudi d’opinió, i de l’altra, una recopilació dels diferents aspectes del medi físic, social i econòmic amb influència territorial”. A més, “l’absència d’aquests estudis del medi físic no permet accedir a conéixer els trets fisiogràfics més rellevants de la diversitat de la costa: el relleu i el modelatge, la composició geològica, la climatologia i la hidrologia, els sòls, la vegetació, la diversitat d’entorns i hàbitats, la fauna, etc.”.

També hauria sigut desitjable “l’aportació d’estudis sobre la població i l’habitatge en el litoral, destacant, si escau, els principals problemes relacionats amb aquests, i no és prou el que es recull en la part expositiva de la norma projectada”. Tampoc consten estudis sobre la “dinàmica demogràfica, la dinàmica de l’habitatge, la relació del poblament amb la distància a la línia de costa, així com altres aspectes la finalitat dels quals permetera aproximar-se al coneixement de les dinàmiques de població, l’activitat econòmica, la disponibilitat de recursos, les infraestructures i els equipaments disponibles”. Aquest estudi hauria contribuït “a un examen i uns efectes millors de la futura ordenació del litoral de la Comunitat Valenciana”.

Principi de no regressió mediambiental

El CJC adverteix també en el seu informe que, segons diverses sentències del Suprem “l’activitat de les administracions públiques i la pràctica jurisdiccional no poden implicar una rebaixa o un retrocés quantitatiu ni qualitatiu respecte dels nivells de protecció ambiental existents a cada moment, llevat de situacions plenament justificades basades en raons d’interés públic”.

En aquest punt es remet a l’actual normativa en matèria de costa aprovada pel Govern del Botànic, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), i adverteix que, una vegada es desplegue la nou text legal, no podrà suposar un retrocés. En concret, afirma que serà “el Pla d’Ordenació del Litoral, que si s’escau es tramite i s’aprove, subjecte a avaluació ambiental, el que, en delimitar, en l’exercici de la funció planificadora i en aplicació de la llei, les diferents zones del litoral i el seu règim jurídic, el que haja d’examinar-se sota el prisma del principi de no regressió mediambiental”.

En tant que es refereix a la protecció del medi ambient davant del canvi climàtic, diu el CJC que “de nou serà el Pla d’Ordenació Costanera i altres instruments de planificació que es dicten en aplicació de la norma projectada els que recullen les previsions necessàries i específiques per a la prevenció i l’amortiment dels efectes del canvi climàtic”.

Nuclis urbans d’especial valor etnològic

Un dels apartats a què més atenció dedica l’informe del CJC és a la creació de la figura dels nuclis urbans de valor etnològic, una mena de vestit a mida que pretén crear l’avantprojecte per a atorgar protecció a edificacions que en manquen i que estan dins del domini públic maritimoterrestre, dependents de l’Estat, amb l’objectiu de tractar d’influir en el seu futur o de tindre alguna mena de poder de decisió sobre aquests. Una cosa que el CJC ja adverteix que no és possible, perquè només els declarats legalment Bé d’Interés cultural (BIC) podran obtindre una concessió amb què definir uns usos determinats.

Segons l’articulat proposat en l’avantprojecte, “la Generalitat Valenciana, prèvia sol·licitud de l’Ajuntament en què radiquen o d’ofici, podrà declarar nuclis urbans amb especials valors etnològics els conjunts d’edificacions residencials, comercials o vinculats a activitats econòmiques tradicionals, que complisquen les dues característiques” següents que l’apartat B establix: “Que estiguen integrats en l’entorn costaner de manera que la demolició o la supressió suposara una pèrdua dels valors propis del patrimoni cultural, històric o etnològic”.

Sobre això, el CJC afirma que “res no obsta al fet que l’Administració autonòmica declare, en el marc de la Llei de patrimoni cultural valencià i en la norma projectada, nuclis urbans radicats en el litoral amb valors etnològics especials”. Ara bé, es remet a una sentència del Suprem per a advertir que, “quan la disposició addicional onzena de la llei de costes es refereix als béns declarats d’interés cultural, no fa una invocació genèrica a tots els béns dotats d’algun règim de protecció en atenció a la seua rellevància cultural qualsevulla que siga, sinó que utilitza una categoria legal específica, un concepte legalment delimitat, amb contorns perfectament definits, referit als béns culturals dotats del màxim nivell de protecció en els termes que hem explicat que són els únics que, per ser els més rellevants del patrimoni històric espanyol, poden ser declarats béns d’interés cultural”.