El Govern de Carlos Mazón, com ja ho va fer el de Francisco Camps amb el fallit transvasament de l’Ebre, manté des que va prendre possessió com a cap del Consell una guerra oberta contra el Govern central per l’aigua per al sud d’Alacant, una potència agrícola important. A aquesta envestida permanent del cap del Consell s’han sumat també de manera entusiasta les associacions de regants que, en comarques com el Baix Segura no paren d’incrementar les hectàrees de regadiu i, per tant, la demanda de recursos en un moment en què la conca mediterrània pateix una sequera important. Però, està justificada aquesta reivindicació de la Generalitat Valenciana o és una tempesta en un got d’aigua? Per què les dades que ofereixen les administracions són tan contradictòries? És sostenible continuar incrementant fins a l’infinit els recursos hídrics per a agricultura havent-se perdut milions de tones de llimes a punt de collir perquè no van arribar a un preu mínim en el mercat? Arriben més o menys recursos del Tajo-Segura que quan governava Mariano Rajoy?
Just aquesta setmana, i després d’atendre el Govern les demandes dels regants del sud de la Comunitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha incrementat de manera important els recursos que el transvasament Xúquer-Vinalopó enviarà a Alacant (comarques del Vinalopó i el Baix Segura) en l’any hidrològic vinent, segons va anunciar l’entitat estatal aquesta setmana. Així doncs, els recursos passaran de 7,9 hectòmetres cúbics del 2023 a 15 aquest mes d’octubre, i es dispararan fins a 22 el 2025. La mateixa Junta Central de Regants del Vinalopó, l’Alacantí i el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa ha celebrat aquest increment de recursos, perquè els permetrà “explotar menys els aqüífers”. Aquest transvasament important envia aigua a més de 22.000 regants, segons fonts de la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, a través d’un conveni que garanteix aigua en els pròxims deu anys.
Per a fer-se una idea de la situació fora de debats polaritzats, el Baix Segura, una de les comarques més reivindicatives, ha incrementat la seua àrea de regadiu de 35.323 hectàrees el 2018 a 37.449 el 2022, en ple retrocés d’aquesta mena d’agricultura a la Comunitat Valenciana i amb la sequera actual. Després de la guerra pel transvasament de l’Ebre, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va llançar un pla de dessaladores per a l’autonomia que han permés mitigar la falta d’aigua per al consum humà i per a la indústria del turisme, una altra gran demandant de recursos. El preu d’aquesta aigua dessalada no és bastant atractiu per als preus que maneja el camp, però les plantes de Torrevella o Mutxamel, tan criticades en el seu moment, són una font fonamental per a la vida i el desenvolupament econòmic en la zona.
Pel que fa al transvasament del Tajo-Segura, un dels principals cavalls de batalla del Consell amb el Govern i a què se sumen Múrcia i Almeria, les dades també desmenteixen l’agressivitat de les crítiques. En quatre anys, el Govern de Mariano Rajoy va transvasar 829 hectòmetres cúbics, en els primers quatre anys d’executiu de Pedro Sánchez es va arribar a 1.229, segons els càlculs del Govern. I això que el Ministeri de Transició Ecològica ha incrementat, amb l’aval de la justícia, els cabals ecològics del Tajo per no sobreexplotar-lo i garantir la seua supervivència.
Però aquestes mesures són insuficients del tot per a l’actual Govern de Carlos Mazón, que demana més aigua i més inversions. El president mateix assegura des que va prendre possessió que en els últims cinc anys de Pedro Sánchez hi ha hagut 30 retallades en els enviaments d’aigua del transvasament a la conca receptora. En aquest sentit, Mazón xifra en 200 hectòmetres cúbics “el deute hídric” que el transvasament Tajo-Segura tindria amb el sud d’Alacant.
D’altra banda, aquesta pretesa guerra de l’aigua ha servit perquè tant el Govern com la Generalitat anuncien centenars de milions d’euros per a Alacant en modernització de regadius, ampliació de dessaladores i millora dels transvasaments. El mateix Mazón va anunciar aquesta setmana 33 milions per al desdoblament del Xúquer-Vinalopó, mentre que el Govern d’Espanya ha executat 266,73 milions d’euros per a 77 actuacions de modernització de regadius, amb una superfície modernitzada de 55.773 ha i 55.773 regants beneficiats. Amb aquestes inversions de diners públics al sector, potser, l’agressivitat en el debat està menys justificada.