Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, va ser gerent d’Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València epicentre del saqueig del cas Taula. Les seues empreses pantalla, a nom de testaferros, facturaven quantitats milionàries a la institució provincial, segons va revelar la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Mentre que José Estarlich, el primer home de palla, va confessar en una declaració demolidora la seua condició de testaferro durant el primer judici de la peça separada J del cas Taula, l’empresari Jaime José Úbeda va assegurar que va posar una empresa de Marcos Benavent a nom seu pràcticament per fer-li un favor.
El pillatge dels fons públics va servir per a adquirir un apartament en una de les zones més cotitzades de la costa valenciana. La societat pantalla de Marcos Benavent va pagar, segons va confirmar el testaferro penedit José Estarlich en el judici, un immoble en el complex residencial Venecia de Xàbia (Alacant), incloent-hi plaça de garatge i traster, per 192.600 euros (sense IVA), a un empresari del grup de comunicació que va crear Eduardo Zaplana. “Com que li agradava Xàbia, va orquestrar un desviament de fons d’Imelsa per adquirir aquests immobles”, va declarar un dels agents de l’UCO encarregats de la investigació del cas Taula durant el judici. La xarxa d’empreses fantasma de Benavent també va abonar despeses de tres campanyes electorals del PP.
La ressaca del presumpte saqueig en la institució provincial ha deixat un rastre de deutes per part de la xarxa d’empreses del ionqui dels diners i dels seus testaferros. Després de la fase de rampinya institucional investigada en el cas Taula, en el context d’una mena de lliure mercat corrupte, va vindre la crisi particular de les firmes propietat dels testaferros, que compta amb un fardell de quasi una vintena de reclamacions judicials per part de la institució provincial. Totes posteriors a les detencions per part de l’UCO dels presumptes integrants de la xarxa corrupta, coronada per Marcos Benavent i Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València.
Així doncs, segons les dades consultades en el Registre Mercantil per elDiario.es, el servei de gestió tributària de la institució provincial manté cinc reclamacions contra la firma Desarrollo e Intermediación Empresarial SRL, una consultora domiciliada al carrer de Ciril Amorós de València en què han figurat com a administradors el ionqui dels diners i els seus testaferros José Estarlich i Jaime José Úbeda.
Ommega Events SL, una promotora immobiliària i artística domiciliada a Xàtiva i propietat de Jaime José Úbeda, arrossega quatre reclamacions amb la Diputació de València (a més de tres incidències amb els ajuntaments d’Alfafar i Alginet).
La firma Grupo Tetra Siglo XXI SL, l’administrador únic de la qual és Jaime José Úbeda, manté un deute en fase d’embargament amb el servei de gestió tributària de la Diputació de València. Per part seua, l’empresa Omega Mmoe SL, de la qual el testaferro del ionqui dels diners és accionista únic i administrador, té nou reclamacions en fase d’embargament per part de la Diputació de València entre el 2016 i el 2022.
El ionqui dels diners “no podia figurar” en l’empresa
José Estarlich, marit de la secretària de Benavent en Imelsa, va detallar el seu paper com a testaferro –ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, que col·labora des del principi de la instrucció del cas Taula– i va confirmar que la facturació de les societats pantalla era més falsa que un duro de quatre pessetes.
“No em dona molts documents, només em diu que per ajudar he de posar aquestes dues empreses a nom meu, perquè ell tenia un càrrec públic i no podia figurar-hi”, va declarar el penedit. L’empresa pantalla no tenia cap treballador i les factures “no responien a cap faena”, va afegir.
La confessió del primer testaferro del ionqui dels diners contrasta amb la postura altiva que va mantindre Jaime José Úbeda durant la seua declaració davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que jutja la peça separada J del cas Taula.
L’empresari va argumentar que va entrar a l’empresa del ionqui dels diners pràcticament per fer-li un favor. “Jo soc autònom i tenia empreses i Marcos no es pagava l’autònom; li venia bé, volia tindre una cosa privativa, alguna propietat algun dia i vaig comprar l’1% de Berceo [Mantenimiento SL] perquè no fora unipersonal”, va declarar.
Úbeda sosté que els diners amb què es va adquirir l’habitatge a Xàbia provenien d’una herència i en cap cas eren fons desviats de l’empresa pública. El ionqui dels diners, tal com va recordar un dels agents de l’UCO encarregats de les perquisicions, va confessar durant la fase de desintoxicació de la seua addicció, mentre col·laborava amb la justícia, que els diners, fins a l’últim cèntim, procedien de comissions il·lícites.