Els Poblats Marítims de València, i més concretament la zona del Cabanyal-el Canyamelar, estan en el punt de mira dels inversors immobiliaris enfocats especialment al negoci dels apartaments turístics.
Així es desprén de l’informe que elabora l’Ajuntament de València, una part del qual va presentar fa poc el Consell Municipal de Turisme en la primera reunió de la comissió de treball sobre apartaments turístics, formada per representants de tots els partits polítics, la Federació d’Associacions de Veïns, els sindicats i el sector hoteler. Aquest grup de treball, que es reunirà amb caràcter trimestral, va comptar també amb la participació d’Hosbec i Avaec.
Tal com va informar elDiario.es, segons l’informe esmentat, València té una oferta aproximada de 9.462 habitatges d’ús turístic, un equivalent a 38.281 places. D’aquests, segons van afirmar fonts veïnals després de la reunió, quasi un 40% són clandestins, ja que no estan registrats. De fet, des de l’Agència Valenciana de Turisme han confirmat que el registre oficial d’habitatges turístics de València té actualment 5.772 immobles, un 66% més que el 2017.
D’aquests habitatges de lloguer turístic censats, entre els anys 2017 i 2019 la zona on més s’ha incrementat l’activitat és la del Marítim, on s’ha passat de 298 a 1.094 immobles, un 263% més, seguit de Quatre Carreres, on han augmentat un 166%, i ha passat de 140 a 373 unitats, i dels Camins al Grau amb un increment del 107%, en què ha passat de 208 a 432. El districte que més apartaments turístics té és Ciutat Vella, amb 1.337, un 12% més que el 2017.
En aquest sentit, la Federació de Veïns va sol·licitar en la comissió un pla per a dimensionar l’oferta d’habitatge d’ús turístic (HUT) en la ciutat amb la finalitat de redimensionar-ne i normalitzar-ne l’activitat.
Entre les mesures que van proposar destaca la creació d’un registre accessible en què figuren les declaracions concedides i en tràmit, que s’identifique l’activitat dels apartaments turístics en els portals de l’edifici, amb indicació de número de porta, número de registre i referències de contacte, o incentius fiscals per a fomentar que els habitatges de lloguer turístic passen a lloguer residencial.
El Pla del Cabanyal blinda la primera línia de platja i limita l’habitatge turístic
El Pla Especial del Cabanyal (PAC), la tramitació del qual encara la recta final, es pot convertir en una eina per a frenar processos d’assetjament immobiliari que acaben desencadenant gentrificació, és a dir, expulsió de veïns dels seus habitatges i del barri.
El PAC que es remetrà la setmana que ve, després de passar per la Comissió d’Urbanisme, a la Direcció General de Patrimoni i, una vegada obtinga l’informe favorable, es portarà al ple per a l’aprovació inicial.
Tal com va explicar la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, un dels objectius que persegueix el PAC és garantir el caràcter residencial del barri. En aquest sentit, va revelar que s’han rebutjat un total de 25 al·legacions de diferents fons d’inversió que demanaven que es permetera l’ús terciari i hoteler en tota la primera línia de platja que va des de l’hotel balneari de les Arenes fins a la Malva-rosa, és a dir, els carrers d’Eugènia Viñes i José Ballester Gonzalvo (Pavia): “No volem que hi haja un procés d’assetjament immobiliari que acabe expulsant els residents que viuen actualment en aquesta zona, volem preservar el caràcter residencial de la façana marítima i per això l’únic ús autoritzat en aquesta zona serà el residencial”, va afirmar Gómez.
El Pla limita també l’obertura d’apartaments turístics a un 10% dels habitatges de cada illa, cosa que converteix el Cabanyal en el barri més restrictiu en aquest sentit. Gómez va explicar que no s’han donat permisos en els últims mesos per a nous habitatges turístics, per la qual cosa en les illes en què se supere aquest percentatge no es donaran llicències, i quedaran aquests immobles en situació irregular si se’ls dona un ús de lloguer vacacional.