Malgrat que els excessos en viatges i les compres sota sospita van protagonitzar el mandat de Consuelo Ciscar al capdavant de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), els excessos produïts en els Quaderns de l’IVAM no es van quedar lluny. Dels 20 que es van editar, 19 els va fer Unidad Editorial, empresa editora d’El Mundo, que es va embutxacar 2,3 milions d’euros. La contractació injustificada, els pagaments dobles i el fet d’aprovar-los a pesar dels informes desfavorables van ser les irregularitats que van envoltar aquestes publicacions.
Però l’últim número, que va editar l’empresa Dixi Press SL –en compte d’Unidad Editorial–, tampoc es lliura de la polèmica. Segons la documentació a què ha accedit eldiario.es, Juan Carlos Lledó (responsable de finances i administració de l’IVAM i imputat en la investigació judicial sobre la gestió de Ciscar) va maniobrar per endossar els 90.000 euros que va costar l’últim quadern a la financera Gedesco. L’objectiu? Facilitar el cobrament quan dels 59.500 exemplars de tiratge mínim només es va poder acreditar que se n’hagueren difós 35.900. Dels altres 23.600 no hi ha constància. Amb això, el tiratge acreditat va ser un 40% menys del que s’havia acordat en el contracte.
La factura es va conformar sense haver-se fet ni tot el proveïment ni tots els serveis contractats. I el traspàs del pagament a la financera també es va efectuar sense que l’ordenara l’òrgan competent. Encara que Lledó va ser l’encarregat d’endossar la factura, el coordinador de les publicacions era Norberto Ibáñez, imputat també en la investigació. L’altre responsable de la revista de l’IVAM era Rafael Sierra, col·laborador pròxim de Ciscar i comissari i autor de textos en diverses exposicions. La major part dels quaderns van ser distribuïts a través de la publicació dirigida per Sierra Descubrir el arte.
L’operació està esguitada d’irregularitats. Segons un certificat expedit per Dixi Press SL, s’acredita que la producció de la revista es va iniciar el 2013, quan l’adjudicació es du a terme l’abril del 2014. És més, diversos justificants de distribució lliurats per l’empresa contractista acrediten que la revista estava distribuint-se un mes i mig abans de l’adjudicació. Aquesta es va dur a terme sense concurrència ni publicitat, ja que no hi ha constància que s’haja sol·licitat pressupost a altres empreses ni que s’haja desenvolupat un procés negociador, segons el sumari del cas pel qual està imputada Ciscar.
Des de l’equip directiu de l’exdirectora tampoc es va controlar que l’empresa fera les faenes. No es va presentar còpia dels albarans en què constaren els exemplars lliurats a l’IVAM i als quioscos, 2.000 i 24.000 segons el contracte signat entre l’exdirectora i Dixi Press, respectivament. Aqueixa falta de documentació que acreditara les faenes dutes a terme es va produir també en els quaderns anteriors que va editar Unidad Editorial.