El candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat Valenciana, Joan Baldoví, situa el finançament autonòmic, el deute històric i el dèficit d’inversions com a prioritats polítiques. Quan a penes falten cent dies per a les pròximes eleccions, el representant de Compromís comença a esbossar les seues propostes, amb els recursos econòmics per a la comunitat com a principal cavall de batalla.
En una roda de premsa, el candidat ha promés que, si és elegit president de la Generalitat, la primera cosa que farà serà telefonar al president del Govern, Pedro Sánchez, i “exigir-li una reunió monogràfica sobre el finançament, el deute històric i les inversions no executades”. Assegura que la posició de l’executiu autonòmic no ha sigut bastant bel·ligerant, pel fet de ser tots dos governs de coalició liderats per un mateix partit, i, encara que insisteix en la via del diàleg, apunta a ressuscitar la via judicial. “Un president que no forme part del mateix partit que el del Govern pot ser més bel·ligerant i tindre més ímpetu per a transmetre les reivindicacions dels milions de valencians”, considera Baldoví, que assevera: “El pròxim Consell s’ha de plantar i dir prou”.
El candidat ha assegurat que crearà un equip jurídic amb l’Advocacia de la Generalitat, el Consell Jurídic Consultiu i experts de les universitats per a estudiar les vies de recurs contra l’infrafinançament. “La segona decisió serà reactivar la via judicial per reclamar davant els tribunals allò que és just: la reforma immediata del sistema de finançament caducat, la resolució del deute històric i l’execució de les inversions que es posen en els pressupostos”, indica.
El 2016 l’executiu autonòmic va recórrer al Tribunal Constitucional contra el repartiment desigual de recursos, una qüestió que l’òrgan va desestimar per unanimitat en tot just 45 dies. El Consell va recórrer contra el Fons de Suficiència -una de les parts del sistema de finançament– inclòs en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2016, perquè considerava la pròrroga del model vulnerava alguns aspectes de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, discriminava la Comunitat Valenciana respecte de la resta i dificultava la prestació de serveis bàsics. “No pot haver-hi la situació d’asimetria” entre territoris que hi ha en aquests moments per la prestació dels “mateixos serveis públics que, en alguns casos, dupliquen i tripliquen la percepció d’uns ingressos i altres”, va assegurar Ximo Puig en presentar el recurs. La sentència del Constitucional apuntava que el model de finançament no perd vigència, perquè cap norma indica que siga així, i que seguirà en vigor fins que n’hi haja un de nou.
Amb un argument similar al del Consell, a falta de l’examen de l’equip jurídic, el candidat de Compromís proposa tornar a la via judicial a través del contenciós administratiu, la via que ja es va recomanar en el seu moment. És la mateixa que s’ha plantejat contra la retallada del transvasament Tajo-Segura, postil·la Baldoví, que reitera que la igualtat entre espanyols és un principi constitucional que no es compleix amb l’actual sistema, caducat des del 2014. “Resignar-se no és una alternativa”, ha insistit el candidat, que indica que els greuges es reprodueixen diàriament: el deute històric suma 40.000 milions d’euros, l’Estat no paga el 50% dels fons de dependència compromesos i l’execució d’inversions “no arriba al 30%”.
“El problema és que l’Estat ens finança prestant-nos els nostres propis diners per pagar les despeses del dia a dia. I a més hem de pagar interessos. Ens endeutem per a despesa corrent, però no tenim el pulmó i el múscul financer suficient per a afrontar les grans inversions que necessita la nostra terra”, ha denunciat el candidat, que ja arranca la seua campanya contra el Govern central en compte de contra els seus socis.