La jutgessa veu “evident” que les telefonades de Pradas apuntalen la “passivitat” del Consell de Mazón davant la DANA

A les defenses de l’exconsellera Salomé Pradas i de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso els ha eixit el tir per la culata. Els dos investigats van aportar voluntàriament a la jutgessa una llista de les seues comunicacions del dia de la DANA. No obstant això, la instructora considera “evident” que l’informe pericial d’Argüeso i l’acta notarial de Pradas apuntalen que el Consell de Carlos Mazón va protagonitzar una “evident passivitat davant una situació molt greu”. 

“Els encreuaments de telefonades, en els moments en què van ser ateses, no van portar desgraciadament al fet que es prenguera cap decisió en l’àmbit autonòmic per a salvar la població”, afirma la jutgessa en una interlocutòria, dictada dimarts, que rebutja la imputació de la delegada del Govern, Pilar Bernabé. Cada resolució de la magistrada aprofundeix en la responsabilitat de la Generalitat en la presumpta imprudència en la gestió de la catàstrofe del 29 d’octubre passat.

La jutgessa sol reservar els paràgrafs finals de les seues actuacions per a deixar caure les seues consideracions més incisives. En la seua última resolució, dictada després de les declaracions de Pradas i d’Argüeso com a investigats per un presumpte delicte d’homicidi imprudent, la instructora afirma: “Els que havien de prendre les decisions manifesten ser aliens a les telefonades del 112, a les previsions meteorològiques de l’Aemet, a les comunicacions sobre l’estat i el cabal dels barrancs, ja fora a través de correus o a través del SAIH [Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o a través de] els mitjans de comunicació”. 

L’acta notarial que ressenya les telefonades de l’exconsellera Salomé Pradas, publicada íntegrament per elDdiario.es, va revelar que el president Carlos Mazón va estar desaparegut en els moments clau de la resposta a la catàstrofe, que ha deixat 228 morts. 

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha afirmat en diverses actuacions que Mazón no pot –de moment– ser investigat en la causa, per la seua condició d’aforat. Només podria declarar voluntàriament, una opció que el cap del Consell ha declinat assumir.

“Aïllats del món exterior” en el Cecopi

Amb una certa sorna, la instructora descriu la sala en què es reunia el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi): “Un lloc en què sembla que ningú tinguera telèfons, en què els tècnics no els informaven o ho feien malament, i en què eren igualment aliens a les decisions d’institucions de tanta rellevància com la Universitat de València que, amb la mateixa informació meteorològica que la que tenia l’Administració autonòmica, va decidir salvaguardar els alumnes, els treballadors i els professors del greu risc a què estaven exposats”. 

La instructora també recorda que a les 14.44, més de cinc hores abans de l’enviament de l’Es-Alert, Emilio Argüeso va alertar que els barrancs a Carlet estaven “a punt de col·lapsar”, segons indica l’informe pericial amb les seues comunicacions que va aportar l’exsecretari autonòmic d’Emergències a la jutgessa. 

A més, el “desplaçament de responsabilitat” al Govern central per no haver declarat l’emergència nacional “no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l’Administració autonòmica”, que va ser “absolutament incapaç d’avisar, en temps i adequadament, la població”, afirma la interlocutòria. 

Per a la jutgessa, després d’escoltar les declaracions de Pradas i d’Argüeso, en la reunió del Cecopi “semblava que els presents romanien en una bambolla, aïllats del món exterior, sense possibilitat d’abandonar la sala i en què el temps transcorria lentament, demorant-se la presa de decisions, mentre l’aigua i el fang es desbordaven dels barrancs i dels llits dels rius, i en què les telefonades d’auxili no traspassaven el llindar de la sala”. 

I la interlocutòria rebla el clau retratant la reunió del Cecopi com “un lloc en què cap informació els arribava, cap consell encertat se’ls va proporcionar i en què, els que hi entraven devien perdre la consciència i la memòria de la gravetat de la situació”. 

Els dos investigats van arremetre en les declaracions respectives contra els tècnics que van participar en el Cecopi del 29 d’octubre passat. Argüeso, segons l’acta de la seua declaració, fins i tot va traure pit davant la jutgessa pel seu paper en la gestió de l’emergència i va assegurar “que no sap quanta gent va salvar gràcies a la seua intervenció”, en referència a les telefonades que li arribaven al seu telèfon personal i que transmetia a la sala del 112 després d’haver abandonat la reunió del Cecopi en haver-se emprenyat perquè no li feien cas. 

La jutgessa, per part seua, no sembla compartir el triomfalisme de l’antic alt càrrec destituït per Carlos Mazón.