L’Ajuntament afirma que el València CF està alliberat de construir l’hotel “icònic” i d’incloure habitatge protegit a Mestalla

“L’obligació de construir un hotel icònic correspon al propietari de la parcel·la i no a l’entitat València CF. En cas d’incompliment del deure urbanístic d’edificació, l’Ajuntament de València dictaria l’ordre d’edificació regulada en l’art. 194.1 del Trlotup a qui fora en aquest moment el propietari de la parcel·la, després de l’oportuna investigació registral. Només a la propietat li resulta exigible el compliment del deure d’edificar en sòl urbanitzat”.

L’Ajuntament de València es pronuncia en aquests termes en l’escrit d’al·legacions que ha presentat en la secció primera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en resposta a la demanda presentada el desembre de l’any passat per l’associació Libertad VCF contra l’aprovació de les fitxes urbanístiques, és a dir, el desplegament urbanístic tant de l’actual Mestalla com del nou estadi de l’avinguda de les Corts Valencianes.

Després de la caducitat anticipada de l’actuació territorial estratègica (ATE) per part de la Generalitat Valenciana el juliol del 2022, l’Ajuntament tenia dos anys per a aprovar de nou el planejament amb la mateixa edificabilitat, però amb les modificacions puntuals que considerara oportunes per a garantir el compliment dels compromisos del club. Així doncs, les fitxes urbanístiques esmentades es van aprovar definitivament en el ple municipal del mes de juliol passat amb els vots a favor del PP, Compromís i el PSPV.

Libertad VCF hi va recórrer en contra en el jutjat pel fet de considerar, entre altres qüestions, que no s’havia tingut en compte l’obligatòria reserva d’habitatge públic en els 75.900 metres quadrats d’edificabilitat residencial aprovada, que tampoc s’havia complit amb les dotacions d’aparcaments, amb l’estudi de sostenibilitat o amb la construcció de l’hotel en la parcel·la de l’avinguda d’Aragó annexa a Mestalla, on se situava un edifici de l’Ajuntament.

Aquest últim tema, el de l’hotel, és un dels més cridaners de l’escrit aportat al jutjat pel consistori. La raó és perquè la sentència del TSJCV que l’abril de 2024 va avalar la caducitat de l’ATE justificava, entre altres aspectes, que el club, com a promotor, va incomplir l’obligació de construir l’hotel esmentat en la Zona A Antic Mestalla. Ara, segons les al·legacions presentades pel mateix Ajuntament, “ha de tindre’s en compte que, després de la resolució anticipada i declaració de caducitat de l’ATE, i la pèrdua consegüent pel València CF SAD de la seua condició de promotor d’aquesta, aquest últim no deté la propietat de parcel·la d’ús terciari que ens ocupa. Per això, una vegada caducada l’ATE, no és exigible jurídicament al València CF SAD la construcció de l’hotel”.

Sobre la no inclusió d’habitatge protegit a les torres d’habitatges que s’alçaran en la parcel·la de Mestalla, al·lega l’Ajuntament que “resulta d’aplicació la Llei 1/2012 de 10 de maig, de la Generalitat (...) que no exigia en actuacions en sòl urbà cap percentatge de reserva d’edificabilitat residencial per a la construcció d’habitatges de protecció pública” i afig que “el Pla ATE no va incloure aquesta exigència per no resultar exigible en la legislació urbanística autonòmica aplicable”.

Per aquest motiu, segons sostenen els serveis jurídics municipals, com que la modificació del Pla ATE recorregut per Libertad VCF “no varia el paràmetre urbanístic corresponent a l’edificabilitat residencial establit en el planejament vigent, mantenint les seues determinacions (...) no s’escau exigir cap estàndard de reserva d’edificabilitat residencial per a la construcció d’habitatges de protecció pública”.

Quant a la parcel·la del Nou Estadi, “el pla de mobilitat del Pla ATE va determinar la no necessitat d’establir una reserva mínima de places d’aparcament en el subsol del mateix edifici, per tractar-se d’esdeveniments puntuals (entre 25 i 45 partits per any) i per a garantir la seguretat dels assistents davant qualsevol incidència que poguera produir-se durant la celebració de qualsevol partit”. En aquest sentit, segons el document, “el càlcul de la reserva mínima donava com a resultat un total de 1.094 places d’aparcament públiques, de les quals en via pública segons el projecte d’urbanització n’hi ha previstes un total de 270”. A més, “les places públiques d’ús terciari s’inclouran en el mateix subsol de les parcel·les terciàries per aplicació de l’apartat III.5.3 de l’annex IV del Trlotup, i li corresponen un total de 609 places”.

L’Ajuntament descarta també l’incompliment de la legislació sectorial relativa a les condicions acústiques i afirma que les memòries de sostenibilitat econòmica i de viabilitat econòmica existeixen i hi estan incloses.

La llicència d’obres i el projecte del nou estadi, judicialitzats

A més del contenciós contra l’aprovació de les fitxes urbanístiques, Libertad VCF ha presentat també un recurs en el jutjat contra l’atorgament de la llicència d’obres per part de l’Ajuntament per a reprendre les faenes del nou estadi, entre altres coses, perquè, segons la plataforma opositora a la gestió del màxim accionista, Peter Lim, el club hauria d’avalar un projecte d’urbanització per a poder simultaniejar aquestes obres amb les d’edificació.

D’altra banda, el col·lectiu Últimes Vesprades a Mestalla ha comunicat que ha interposat un “recurs contenciós administratiu per via de fet” davant la no tornada de resposta que ha rebut de manera sistemàtica per part de l’Ajuntament de València durant gairebé mig any sobre la petició d’informes respecte del projecte del nou estadi presentat pel València CF: “Els pronunciaments tècnics que l’Ajuntament no ha emés en via administrativa hauran de produir-se ara en seu judicial, i els responsables i els tècnics municipals amb coneixement de l’expedient hauran de manifestar no sols si els incompliments denunciats són certs, sinó també justificar les raons del seu silenci”.

Aquest col·lectiu va assegurar que va enviar un informe a l’Ajuntament el 12 de desembre de 2024 per a advertir les “greus deficiències jurídiques i tècniques en el pretés ‘projecte d’execució’ del nou estadi presentat pel València CF” i que posteriorment van presentar requeriments (el 6 de gener, el 3 de febrer i el 17 d’abril de 2025), denunciant que tots aquests s’han ignorat.

Compromís exigeix transparència

El grup municipal de Compromís en l’Ajuntament de València ha exigit dimecres explicacions públiques i immediates sobre la tramitació de les obres del Nou Mestalla, després que Últimes Vesprades a Mestalla haja presentat un contenciós administratiu contra el consistori per la falta de resposta a les al·legacions registrades el mes de gener passat.

Segons ha denunciat la portaveu municipal Papi Robles, “és inadmissible que, davant un projecte amb una gran transcendència social, econòmica i urbanística, el govern de Catalá no haja respost ni tan sols formalment a una instància ciutadana que alerta de greus deficiències tècniques i legals en el projecte d’execució i el projecte bàsic presentat pel club”.

Compromís ha registrat una pregunta formal dirigida al regidor d’Urbanisme, Juan Giner (PP), perquè done explicacions sobre aquesta situació en el pròxim ple municipal. Per a la portaveu valencianista, Papi Robles, la inacció del govern del PP i Vox “posa en risc la seguretat d’un estadi per a fins a 70.000 espectadors i demostra una alineació preocupant amb els interessos de l’actual propietat del club, coneguda pel seu incompliment sistemàtic dels compromisos amb la ciutat”.