Els tribunals han tornat a rebutjar que Antonio Luis Baena Tocón, alferes jurídic que va participar en el procés franquista que va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández, es puga beneficiar del dret a l’oblit. Després que el Tribunal Suprem rebutjara esborrar el seu nom de tots els cercadors, el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana ha agafat el testimoni i ha resolt un plet històric entre els descendents de Baena Tocón i la Universitat d’Alacant, descartant que un article d’investigació que esmentava la seua activitat en aquests anys dins dels judicis franquistes haja de desaparéixer. “La ponderació ens porta a donar prevalença al treball de recerca històrica”, diuen els jutges valencians.
Antonio Luis Baena Tocón era el secretari judicial que va participar en el procés contra el poeta Miguel Hernández en la seua Oriola natal. L’autor d’El rayo que no cesa va ser detingut i empresonat perquè, poc després, un Jutjat Especial de Premsa franquista iniciara un procediment que va acabar amb la seua condemna a mort, i vas morir de tuberculosi a la presó d’Alacant el 1942. Des de fa anys, els descendents de Baena Tocón han posat en marxa diversos processos judicials perquè Google faça desaparéixer enllaços i informacions que expliquen la seua relació amb la instrucció que va desembocar en la sentència de mort.
El procediment principal va quedar resolt en ferm fa uns mesos per part de la sala tercera del Tribunal Suprem. Els jutges del contenciós administratiu van entendre que, en aquest cas, hi havia un “interés públic inqüestionable” i que, tot i ser possible que un mort s’aculla a la protecció de dades i a l’oblit digital a través dels seus familiars, en aquest cas prevalia el dret a la informació.
Un dels primers capítols d’aquest conflicte pel nom de Baena Tocón no va tindre lloc en el Tribunal Suprem, sinó en la Universitat d’Alacant. Al voltant de l’article “El caso Diego San José y el juez humorista”, del catedràtic Juan Antonio Ríos Carratalá, que donava detalls sobre el paper d’aquest alferes jurídic en els processos de censura franquista: “Feia durant la postguerra una tasca essencial a les ordres del jutge instructor: l’expurgació, el buidatge i/o la desaparició dels fons de la premsa republicana depositats en l’Hemeroteca Municipal de Madrid. El seu objectiu era la cerca de ‘delictes’, que agreujava amb comentaris les conseqüències dels quals podien ser una condemna a mort”.
Un article que, durant un temps, va ser objecte de censura. La Universitat d’Alacant va accedir el 2019 a una petició de la família i va esborrar el nom de Baena Tocón de l’article, penjat en la seua web. El centre mateix va revocar la seua decisió i, des de llavors, el nom figura amb un apunt cada vegada que apareix: “Nom esmentat per resolució del rector de la UA del 30-VII-2019”. La família de l’alferes va portar l’assumpte a la Justícia i ara el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha avalat la negativa final de la universitat a “desindexar”, o deixar fora de l’abast de Google i els grans cercadors, l’article.
“Prevalença al treball de recerca històrica”
La resolució del TSJ de la Comunitat Valenciana, a què ha tingut accés elDiario.es i que encara pot ser recorreguda davant el Suprem, avala els arguments del jutjat alacantí que ja va rebutjar el primer recurs del descendent de Baena Tocón. “L’enllaç estaria emparat per la llibertat d’informació i d’expressió, sense que s’escaiga la supressió de les dades personals”, diu el tribunal.
Malgrat “algunes inexactituds que no afecten l’essència” de l’article, es tracta d’“un treball de recerca històrica fet per un professor, interpretant les fonts, expressat amb la seua particular visió subjectiva, en exercici de la seua llibertat d’informació i expressió”.
Els jutges entenen que l’enllaç a l’article de la Universitat d’Alacant ha de mantindre’s actiu i a l’abast de qualsevol persona que busque el seu contingut en plataformes com Google: “La ponderació ens porta a donar prevalença al treball de recerca històrica, d’interés o rellevància pública”, diuen.
La sentència esmenta en diverses ocasions el dictamen del Tribunal Suprem, que al començament d’enguany ja va establir que Antonio Luis Baena Tocón no tenia dret a oblit en tot el que tenia a veure amb la seua participació en el procés franquista que va condemnar a mort Miguel Hernández. Estimar el que demanaven en la seua demanda, van dir els jutges de l’alt tribunal, portaria a generar “una història selectiva i esbiaixada a voluntat dels familiars o hereus del difunt”.