“L’assetjament immobiliari augmenta l’estrés, l’ansietat, la depressió, pot arribar a provocar atacs de pànic i al final també una indefensió o una por en notar que els recursos que tenien abans per a afrontar el dia a dia van perdent-los i ja no saben com afrontar les coses com abans”. La psicòloga Inés Dualde, de Psicòlegs sense Fronteres, explica així les conseqüències a què poden arribar els casos d’assetjament immobiliari per a la salut mental dels afectats. Aquesta entitat ja fa una dècada que col·labora a València amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i només enguany han atés unes 200 persones, la major part en tasques d’acompanyament en tot el procés, però també en teràpies individuals.
“Cada vegada es donen més casos d’assetjament immobiliari, no són casos puntuals. Moltíssima gent està passant per aquest procés i els acompanyem emocionalment amb suport psicosocial, els acompanyem si han d’acudir als serveis socials o a qualsevol altre recurs si no se senten amb forces”, explica.
En un acte convocat per la PAH de València dimarts es va posar en relleu amb tres testimoniatges l’infern que pateixen les famílies que experimenten tota mena d’amenaces i coaccions per part de fons voltor amb l’objectiu que abandonen les seues cases per a poder disposar-ne amb l’objectiu d’aprofitar l’actual bambolla dels preus per a traure’ls més rendibilitat via venda, lloguer o lloguer turístic.
Adrián Moasa ja fa dos anys que pateix assetjament immobiliari ,malgrat que té concedida una moratòria hipotecària per la qual pot romandre en el seu habitatge almenys fins al 15 de maig de 2024: “Vaig comprar ma casa i la vaig pagar durant 10 anys. Després caic malalt, estic quatre anys en diàlisi i ja no puc continuar pagant. Des de fa un parell d’anys es va posar ma casa en venda en un portal i ací va començar l’assetjament. Em van forçar la porta i van intentar entrar-hi mentre estàvem en casa. Ara venen a casa i ens diuen que els és igual la llei i que ens n’anem o ens telefonen també amb amenaces. Per aquest motiu mai deixem el pis buit per por que ens canvien els panys. La meua dona i els meus tres fills se’n van tornar a Romania l’agost perquè no podíem continuar en aquesta situació i jo m’he quedat amb el meu sogre”.
Rosario García està en una situació similar, perquè també té concedida una moratòria hipotecària. Segons conta, el seu marit va morir fa uns anys i li queda una pensió de 394 euros, es dir, ha de triar entre “pagar o menjar”. D’aquesta manera, van subhastar el seu pis, però el jutjat li va concedir la moratòria perquè poguera continuar vivint-hi. Com en el cas d’Adrián, va ser en aquest moment que van començar els problemes: “Comencen les telefonades, les amenaces i les coaccions dient-me que és una vergonya el que estic fent i que me’n vaja del pis. Tinc por d’obrir la porta un dia i trobar-me’ls dins, la veritat és que estar així és un desfici. Només demane que em deixen estar a ma casa pagant el que siga”.
Segons les dades de la PAH, fins al 2017 hi havia a Espanya 30.000 famílies afectades per moratòries hipotecàries. El cas de Carmela Soto és diferent, ja que ella estava 10 anys pagant un lloguer social a València amb el Banc de Sabadell i Solvia. Amb uns ingressos de 315 euros per la renda garantida, pagava inicialment 200 euros i després 146 euros, si bé és cert que comparteix el pis amb una companya.
Segons conta, malgrat pagar totes les mensualitats, li va arribar un burofax advertint-la que sa casa, amb el contracte en vigor i sense cap deute, s’havia venut a un fons voltor: “Em van dir que el 14 de març de 2022 havia d’abandonar la casa i gràcies a la PAH vaig aconseguir una pròrroga d’un any, fins al març del 2023. Un mes després, l’abril, el fons comprador em va demandar per impagament, malgrat que mai he deixat de pagar-los. No paren de telefonar-me a pesar que els dic que soc hipertensa i tinc diabetis, els dic que em deixen en pau, però no hi ha manera. No isc de casa per por, només el dia que cobre la renda i vaig a comprar menjar, la resta del mes em quede tancada per por que em lleven la casa. No tinc família i no tinc on anar, si em tiren, em quede al carrer”.
Davant aquesta situació, que és només un exemple de multitud de casos que es produeixen diàriament, el portaveu de la PAH de València, José Luis González, recorda que des de l’entitat s’exigeix la prohibició de desnonaments sense alternativa residencial, limitar els efectes de les pujades de l’euríbor en les quotes hipotecàries, ampliació de les moratòries hipotecàries i de lloguers, així com convertir en estructurals les mesures contingudes en el denominat “escut social” que caducaran el pròxim 31 de desembre, fins que s’aconseguisca una xifra de Parc Públic d’Habitatge suficient. També la regulació dels preus del lloguer.
En el terreny autonòmic, es reunirà pròximament amb els responsables d’habitatge del Govern valencià a qui exigirà que mantinguen la unitat d’ajuda a les persones en risc de desnonament, que apliquen la legislació valenciana en matèria d’assetjament immobiliari incrementant les inspeccions i les denúncies i que pressionen el Govern perquè s’apliquen les moratòries. També que incrementen el parc d’habitatge públic posant a la disposició de l’Administració els habitatges buits de la banca que va ser rescatada.