Com més avança la tramitació de la polèmica ampliació nord del port de València, més conflictes judicials va deixant al seu pas. El 16 de desembre passat es va fer pública l’admissió a tràmit per part de l’Audiència Nacional del recurs contra la resolució, de 30 de març de 2021, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que possibilita que l’Autoritat Portuària (APV) puga decidir per si sola si cal o no una altra avaluació ambiental per a l’ampliació que la mateixa APV promou.
La denúncia la va presentar la Comissió Ciutat-Port, integrada per entitats veïnals i ecologistes, que va recórrer contra aquest canvi legal inicialment en via administrativa davant el mateix ministeri sense obtindre resposta, per la qual cosa va decidir acudir als tribunals davant d’una resolució que qualifica de “nul·la de ple dret” i dictada en frau de llei.
Han passat quasi tres mesos i encara continuen esperant que el departament que dirigeix la vicepresidenta tercera, la socialista Teresa Ribera, els facilite la resolució esmentada amb l’objectiu d’interposar una demanda.
Davant aquesta situació, la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional ha requerit per segona vegada el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que remeta a la plataforma ciutadana la documentació.
Segons la diligència d’ordenació datada el 17 de febrer passat a què ha tingut accés elDiario.es, s’adverteix el ministeri que “ha transcorregut en excés el termini de remissió de l’expedient administratiu” i li concedeix un nou termini de deu dies per a complir el que havia ordenat, amb advertiment de multa de 300 a 1.200 euros a l’autoritat o empleat personalment responsable en cas de nou incompliment. Una diligència contra la qual es pot presentar recurs de reposició.
La Comissió Ciutat-Port denuncia que la demora reiterada del ministeri en la remissió de l’expedient dificulta la possibilitat no sols de formalitzar la demanda en el recurs contenciós administratiu ja obert, sinó també la possibilitat de demanar la paralització de les actuacions que pretén accelerar l’APV, com és l’aprovació d’un projecte constructiu sense avaluació ambiental, pel fet de considerar que la del 2007 no empara els canvis introduïts en aquest.
“Es tracta d’un comportament inadmissible per part d’una Administració pública que, no sols eludeix les seues responsabilitats quant a la tutela del medi ambient i deixa en mans de l’Autoritat Portuària la condició de ser jutge i part de la macroamplicació que promou, sinó que juga a guanyar temps per possibilitar que Ports de l’Estat i la mateixa Autoritat Portuària puguen completar el procés d’aprovació d’un projecte constructiu sense avaluació ambiental i afavorir l’empresa interessada en la concessió de l’ampliació”, denuncien els portaveus de la Comissió Ciutat-Port.
“Si arribara a adjudicar-se la concessió i després els tribunals anul·laren aquesta operació, entraríem en una situació similar a la del tristament cèlebre cas Càstor, amb indemnitzacions milionàries a favor d’una empresa privada”, afigen les mateixes fonts.
La Comissió Ciutat-Port reitera que la resolució ministerial, la impugnació de la qual va admetre a tràmit l’Audiència Nacional el mes de desembre passat, és “nul·la de ple dret” i va ser dictada en frau de llei, ja que contravenia el que es disposa en la legislació bàsica en matèria de revisió d’actes administratius, establida en la Llei de procediment administratiu comú, i suposa un frau de la legislació ambiental.
“Pretendre operar un canvi de titularitat de competències en matèria d’avaluació ambiental amb efectes retroactius i amb menyspreu absolut de les normes que permeten a l’Administració tornar sobre els seus propis actes, només pot qualificar-se com una decisió nul·la de ple dret”, afirmen portaveus de la plataforma que integra diversos col·lectius ciutadans.
La Comissió Ciutat-Port recorda que les obres que pretén dur a terme l’APV, i de les quals Ports de l’Estat i el ministeri pretenen desentendre’s, són molt diferents de les autoritzades en la DIA del 2007. “No sols pel volum de materials de rebliment que es projecta fer servir i que supera en quasi quatre milions de metres cúbics els previstos en la solució autoritzada el 2007 (de 19,05 milions de metres cúbics a 23,3 milions de metres cúbics); sinó també per la demolició d’un contradic i del moll de creuers (acabats el 2012, dins de la que va ser aquella primera fase de les obres), l’increment del consum de recursos naturals, l’increment de dragatges (de -18 metres a -18,5 metres) i en zones exteriors a la dàrsena actual amb l’efecte negatiu consegüent sobre les platges del sud, ja detectats durant aquests anys”, assegura.
La plataforma ciutadana ha confirmat que, una vegada dispose de l’expedient administratiu que ha requerit novament l’Audiència Nacional, sol·licitarà que aquesta suspenga l’eficàcia de la resolució ministerial recorreguda fins que hi recaiga sentència definitiva.
“La confirmació de les dilacions deliberades del ministeri ens fa pensar que hi ha una voluntat institucional clara d’afavorir la concessió i l’inici de les obres de la macroampliació portuària amb la intenció de col·locar la ciutadania davant una situació de fets consumats”, assenyala. Cosa que portaveus de la Comissió afirmen que no consentiran, perquè suposaria un abús de poder intolerable en un estat de dret.