“El que no es va fer bé i tot el que es va poder fer i no es va fer”. Així expliquen des de la campanya CIEs No el que va passar amb relació al suïcidi de Marouane Abouobaida, un jove marroquí de 23 que es va llevar la vida en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors el 15 de juliol de 2019 quan estava en una cel·la d’aïllament després d’haver patit “una brutal pallissa” a les mans d’altres interns i d’haver denunciat el mal estat en què es trobava “sense que per això s’adoptaren mesures especials per a la seua protecció”. L’Audiència Provincial de València ha decretat el sobreseïment provisional de la causa penal pel fet de considerar que ni la Policia ni el personal sanitari van cometre cap delicte. No obstant això, en la interlocutòria judicial s’assenyala que pogué haver-hi “assistència sanitària incompleta”, a més d’“un comportament reprovable d’algun funcionari policial”, i conclou instant a “valorar tot allò que pogué haver-se fet i no es va fer davant una situació com la seua”. El tribunal ha desestimat la resolució definitiva del procediment per deixar “oberta la possibilitat d’una reobertura si s’aporten nous elements de judici que la justifiquen”.
L’Audiència de València afirma que la seua decisió “no significa” que l’atenció rebuda per l’intern “fora irreprotxable ni que puga derivar-se alguna mena de responsabilitat a conseqüència d’aquesta atenció o de la seua defunció (...) Aquesta resolució tan sols significa que aquesta possible responsabilitat no és de caràcter penal”. Per això, remet a revisar el protocol d’actuació en situacions similars que va dictar el Jutjat d’Instrucció núm. 3, en funció de control del CIE, el 25/7/19, per valorar la conducta del personal de Sapadors.
Tal com adverteixen des de la plataforma pel tancament dels CIE, a penes deu dies després del suïcidi, després de rebre l’atestat de la mort i sol·licitar informes al CIE, el jutge de control va ordenar l’aplicació d’un protocol de 16 mesures referides a la prevenció d’intents de suïcidi i a les condicions d’aïllament. El magistrat va establir que una “situació excepcional” com l’aïllament no es pot aplicar durant més d’una hora –prorrogable a una hora més previ informe del servei mèdic–, s’ha de controlar permanentment a través de les càmeres i la persona havia d’estar acompanyada per dues més en la cel·la. “Marouane va morir sol en la cel·la, dues hores després de ser aïllat, i van tardar quaranta minuts a adonar-se que s’havia llevat la vida”. Després de la interlocutòria del jutge, la campanya CIEs No va sol·licitar formalment a la Delegació del Govern que informara si estan aplicant-se les 16 mesures, perquè en cas contrari hi ha un risc per a la integritat física de les persones tancades en el CIE. “Fins ara no hi ha hagut resposta”.
“Per a la família de Marouane ha sigut molt difícil acceptar que el jove es llevara la vida i estan també convençuts que tot allò que va patir Marouane fins al moment de la seua mort va ser determinant en la seua decisió de llevar-se la vida”. Durant tot aquest temps, expliquen des de la plataforma Casa Marroc ha estat en contacte amb la família de Marouane, “acompanyant-los en tot moment i transmetent les seues reivindicacions. La seua exigència principal és que la mort de Marouane s’investigue fins al final, que se sàpia tota la veritat del que va passar i que es faça justícia”.
Després de la defunció de Marouane, l’advocada de CIEs NO va assumir l’acusació particular, en nom de la mare del jove, en el procés que es va desenvolupar en el Jutjat d’Instrucció núm. 10. A partir d’aquest moment, la lletrada va accedir al mateix atestat policial que el jutge de control de Sapadors. En aquest document, redactat la vesprada de la mort de Marouane, es compendien les declaracions de diferents funcionaris policials, les comunicacions fetes arran del succés, diversos informes sanitaris i les imatges d’algunes de les càmeres de videovigilància del CIE, entre les quals estan les corresponents a la cel·la d’aïllament, així com la del distribuïdor previ a aquesta. A més, els dies posteriors a la mort, l’advocada es va entrevistar en Sapadors amb un dels interns que va ser testimoni d’alguns dels fets dels dies 14 i 15 de juliol.
La revisió de les imatges “va permetre apreciar la possible existència de diversos delictes imputables als funcionaris públics que hi apareixen: inducció al suïcidi, tracte degradant, mal a la vida o a la integritat moral, denegació de l’assistència sanitària i altres, segons va assenyalar la representació de la família de Marouane en el primer escrit d’acusació”. Per tant, es va sol·licitar que foren interrogats uns quants agents i integrants de l’equip sanitari del CIE. Per a l’acusació particular, les imatges confirmaven que Marouane no va ser aïllat per la seua seguretat ni per la seua salut: “El van arrossegar per terra estant inconscient i el van deixar tirat en la cel·la d’aïllament, sol, sense vigilància, sense aigua, sense menjar, i amb la finestra tancada en plena canícula”.
“Dos puntellons per veure si reaccionava”
Segons relaten des de CIEs NO: “En les imatges es pot veure uns quants funcionaris policials arrossegant per terra el cos immòbil de Marouane i deixant-lo tirat en la cel·la d’aïllament. Marouane va romandre 42 minuts en terra sense moure’s. Durant aquest temps, tant policies com sanitaris el visiten, alguns només l’observen des de l’espiera de la porta del calabós, altres arriben a entrar-hi; tots deixen el cos de Marouane tirat en terra. Les imatges són explícites: el jove s’arrossega fins al llit, posteriorment intenta posar-se dret i cau a terra davant de la porta, i roman en posició fetal sense que els seus custodis li presten cap auxili. Quan descobreixen Marouane sense vida fa més de 40 minuts que ningú s’ha preocupat pel seu estat. Després de la seua mort, apareixen en el distribuïdor tres funcionaris uniformats. Miren per l’espiera i veuen el cos. Dos dels funcionaris entren i envolten el cos. No l’inspeccionen ni li prenen les constants vitals. Un d’ells li pega dos puntellons per veure si reacciona. Després de veure que no ho fa, tampoc li pren les constants vitals. Només llavors, una vegada mort, se li fa el primer reconeixement físic i amb instrumental mèdic des del seu aïllament”. De la revisió d’aquestes imatges, expliquen que es van presentar 75 fotogrames davant el jutjat, que no es corresponien amb el moment del suïcidi, sinó amb el que passa des de l’aïllament fins a l’última assistència mèdica, pel fet de considerar determinants aquests moments en el suïcidi posterior.
El 14 de juliol, un dia abans de llevar-se la vida, uns quants interns van agredir a Marouane i li van provocar fractures en el rostre, motiu pel qual se’l va traslladar a l’hospital, comenten des de la plataforma pel tancament dels centres d’internament d’estrangers, que afigen que en els dies anteriors el jove marroquí ja havia sigut víctima de dues agressions més. L’equip mèdic de l’hospital va recomanar “repòs en llit/butaca durant 2-3 dies” davant el “traumatisme cranial” que presentava i que no es feren maniobres que pogueren produir un “augment de pressió cefàlica (moviments bruscos de cap/coll)”. També es va establir en l’informe mèdic que “és important que durant les pròximes hores estiga acompanyat”, perquè cal “comprovar periòdicament que el pacient està correctament orientat i mou els membres amb normalitat”. En tot cas, hauria d’acudir al servei d’urgències si presentara “pèrdua de coneixement, confusió o desorientació; tendència anormal a dormir; mal de cap persistent; alteració del caràcter o conductes anormals; pèrdua de força o alteració en la coordinació d’alguna de les extremitats”, entre altres símptomes. “Cap d’aquestes recomanacions va dur a terme el personal sanitari del CIE ni els funcionaris policials”, denuncien.
Sobre aquesta forma de conducta, l’Audiència reconeix que “l’intern presentava lesions d’una certa entitat per una agressió patida el dia anterior”, però assenyala que “no integren cap classe de maltractament o tracte degradant, si els funcionaris no han sigut advertits que l’intern, per les seues lesions o el seu estat físic, no simulava, no romania en terra voluntàriament o necessitava una atenció especial que no se li donava”. D’aquesta manera, el tribunal accepta la versió dels funcionaris segons la qual no se’ls havia informat que hagueren de tindre cures especials en el tractament a Marouane i els eximeix de tota responsabilitat pel fet d’indicar que “l’advertiment o la informació sobre el tractament especial que haguera de rebre l’intern pel seu estat de salut corresponia al personal sanitari destinat en el CIE per tractar-se del personal qualificat per a valorar l’estat de salut de l’intern i per a determinar i, si escau, aplicar les pautes de tractament prescrites per a aquest”. De la pretesa falta d’informació als agents, en qualsevol cas, tampoc es deriva cap responsabilitat penal per omissió del deure d’assistència sanitària perquè el precepte “sanciona la denegació d’assistència sanitària, però no la prestació d’una assistència incompleta o un diagnòstic erroni”. I, en tot cas, “amb aquestes omissions s’hauria incorregut en una assistència sanitària incompleta, però de cap manera en una denegació d’assistència sanitària”, determina la interlocutòria judicial.
L’Audiència atorga una importància especial tant al fet que Marouane fora examinat pel personal sanitari del CIE els dies 12 i 13 de juliol “sense que s’aprecie cap simptomatologia que indicara un tractament antidepressiu”, com que en la seua visita a l’hospital del dia 14 no “s’observara ni s’estimara pertinent el seu examen pel servei de psiquiatria o l’administració d’algun antidepressiu”. No obstant això, sentencien des de CIEs NO, “resulta sorprenent la rellevància donada a aquests arguments quan alhora es reconeixen com a provats els fets següents”: primer, que “el metge va examinar l’intern en data 03-07-2019 i li prescriu Alprazolam (mig comprimit diari durant quatre dies), segons es dedueix de l’historial clínic del pacient, i afig en la seua declaració judicial que només el va arribar a prendre durant un dia”; segon, que el matí del dia 15 Marouane va manifestar al personal de la Creu Roja “que es troba bé, encara que adolorit, i mostra preocupació i malestar pel que havia passat el dia anterior (…) i refereix que es troba humiliat pels fets” i es fa necessari parlar amb ell “fins que es relaxa i torna a la rutina”, segons l’informe aportat per la Creu Roja en el procediment; i tercer, que en l’informe hospitalari la doctora que el va atendre indicara que havia fet la seua faena “sense poder comunicar-se amb el pacient per la impossibilitat de comprendre’s, una situació de la qual difícilment poden extraure’s conclusions respecte de l’estat psicològic d’una persona.
Arrossegat amb el cap tocant terra
Hi hagué dos moments en què Marouane va ser conduït per funcionaris policials, perquè, segons van assenyalar en la seua declaració davant la jutgessa, no “vol” moure’s, “per més que hi ha prou indicis suficients per a considerar que no ‘pot’ moure’s”, censura la plataforma cívica. “El matí del dilluns 15, el van portar des de la zona d’habitacions situada en el primer pis fins a la infermeria situada en la planta baixa. Més tard, al migdia, el van conduir aparentment des del pati fins a la cel·la d’aïllament. Segons un dels testimonis company de Marouane, tots dos trasllats es van fer arrossegant el cos per terra, agarrant-lo de peus i braços i permetent que el cap impactara contra el terra, mentre que els funcionaris policials van declarar que el trasllat es va efectuar ‘portant-lo a pols agafant-lo de braços i cames’”. Del primer trasllat, afirmen, es disposa del testimoniatge dels agents i del company de Marouane, mentre que del segon es tenen, a més, les imatges de la cel·la d’aïllament i del distribuïdor previ a aquesta.
L’Audiència “dona credibilitat” a la versió de la Policia i “rebutja” la del company de Marouane, perquè les imatges del segon trasllat entén que “mostren dos agents policials subjectant per mans i peus l’intern i mantenint enlaire el seu cap sense cap risc per a la seua vida o integritat física”. No obstant això, “el cap de Marouane està en contacte amb el terra”. Per a l’acusació era precisament la declaració del company de Marouane unida a les imatges del segon trasllat en què s’observa que el cap és arrossegat pel terra, cosa que conferia força a la versió que Marouane no va ser portat a pols, sinó arrossegat per terra les dues vegades. L’Audiència assenyala: “És cert que alguna de les imatges apreciades en les càmeres de seguretat pot suggerir un comportament reprovable d’algun funcionari policial, però en cap cas un acte delictiu”. “Tots aquests fets descrits, independentment de la seua rellevància penal, constitueixen un tracte inhumà i degradant a una persona privada de llibertat que no havia comés cap delicte”, critiquen des de CIEs No.
Tal com denuncien, el CIE de Sapadors ha sigut escenari “de nombroses i diverses vulneracions als drets humans generadores d’una angoixa permanent en les persones, que no sols se senten terriblement frustrades pel fet d’acabar entre reixes en el seu intent de trobar unes condicions de vida dignes, sinó que a més són objecte de tota mena d’arbitrarietats. Aquest estat emocional, a vegades, pot portar-los a situacions extremes”. La mort de Marouane, prossegueixen, “es va produir en un context de tensió elevada a l’interior del CIE. Una setmana abans hi hagué un intent de suïcidi i hagueren d’alliberar un altre intern per la seua greu deterioració psíquica. I quatre dies després de la defunció, dos xics es van autolesionar. Des que es van obrir els CIE, deu persones han mort entre els seus murs o en el trasllat forçós a què les van sotmetre”. Abans de la de Marouane, en Sapadors enumeren 2 morts més: A. B., marroquí de 55 anys, que va morir el 16 d’octubre de 2010 en arribar a la porta del CIE des del centre de salut, on no li van detectar cap anomalia, i la d’un ciutadà nigerià de 47 anys, que va morir el 31 d’agost de 2008 després de caure desplomat a les dutxes sense que poguera ser reanimat. A més, recorden que el 19 de febrer de 2009 va morir a l’Hospital General de València un ciutadà georgià, procedent del CIE.
“Per totes aquestes raons, continuarem reclamant que es determinen responsabilitats en la mort de Marouane i que es tanquen tots els CIE amb caràcter d’urgència, perquè no són més que presons racistes en què es reclou persones que no han comés cap delicte i es violen els seus drets fonamentals”, conclouen.