El promotor Miguel Montoro, soci a Suïssa de l’exconseller del PP Rafael Blasco, va traure un total de 178.000 euros en bitllets de 500 d’un dels seus comptes a Mònaco. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, encarregada de les perquisicions del cas Azud, ha detectat que l’empresari, ja mort, va retirar diverses tandes de diners en metàl·lic dels comptes al Principat de Mònaco vinculats a una empresa pantalla a Panamà. En els comptes monegascos també figurava la seua filla Mónica Montoro, investigada en la causa. L’alçament del secret del sumari relatiu a les comissions rogatòries sobre els comptes bancaris a l’estranger de la presumpta trama ha revelat que Rafael Blasco, mentre era conseller de Solidaritat del Govern valencià de Francisco Camps, va ser “soci” de Montoro a Suïssa i va estar vinculat el 2008 a una transferència per un valor de 600.000 euros, segons l’UCO. Blasco, corrupte confés, va ser titular anteriorment de la cartera autonòmica encarregada de l’urbanisme. La Banque Pasche, actualment denominada Banque Havilland, indicava en un informe intern que Blasco i Montoro mantenien “negocis en comú”. L’exconseller no ha respost a les telefonades d’aquest diari.
El 2013, poc després que l’expolític popular fora imputat en la causa del desviament dels fons de la cooperació valenciana, per la qual va ser condemnat i empresonat, el compte a Suïssa es va tancar, tal com destaca un informe de l’UCO a què ha tingut accés elDiario.es. El compte helvètic es va tancar el 27 de setembre de 2013. Pocs dies després, l’11 de novembre, Montoro també va tancar el seu compte a Mònaco associat a la societat panamenya Edinboro Investments SA, utilitzada per al pagament de presumptes mossegades a Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València.
En aquest últim compte, segons la documentació de les autoritats de Mònaco, va haver-hi retirades en efectiu per un valor total de quasi 180.000 euros. Els missatges interns de l’entitat Edmond de Rothschild indiquen que el promotor necessitava retirar fons en cash i en bitllets de 500 euros per la seua necessitat d’efectiu per a cobrir “despeses personals a Espanya”.
En un altre missatge intern, un treballador del banc advertia que l’empresari “espera més retirades en els pròxims mesos”. Un arxiu de l’entitat que figura en el sumari també resumeix l’activitat en el sector immobiliari de l’empresari i dels seus fills a València, i detalla les seues mercantils i les seues patrimonials.
Entre el 2012 i el 2013, es van produir tres retirades d’efectiu, segons els resguards que figuren en la documentació aportada per la secció d’investigacions financeres de la Policia Judicial de Mònaco en resposta a les comissions rogatòries del Jutjat d’Instrucció número 13 de València.
Perquisicions a Panamà i Mònaco
Després de la petició de cooperació judicial, les autoritats de Mònaco van sol·licitar als seus homòlegs espanyols l’obertura al Principat d’una “investigació espill” en paral·lel a la causa del cas Azud per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
Això sí, la Fiscalia General de Mònaco es va oposar a la presència d’investigadors espanyols durant l’execució de la sol·licitud d’assistència penal internacional, segons un document del Principat que figura en el sumari.
Per contra, una comissió judicial espanyola –formada per la jutgessa instructora, Pepa Tarodo; el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, un lletrat de l’Administració de justícia i un agent de l’UCO de la Guàrdia Civil– va visitar Panamà el 2022 buscant el rastre d’una de les societats opaques de la trama del cas Azud.