“Pense que el periodisme és un gènere més dins de la literatura, igual que la literatura forma part del periodisme, són indestriables”. El periodista Paco Cerdà (el Genovés, 1985) va fer una jugada mestra en el seu llibre El peón (Pepitas de Calabaza, 2020) traçant a partir de la vida de la jove promesa dels escacs Arturito Pomar l’avenir del món i dels peons geopolítics de l’Espanya franquista en la Guerra Freda. La jugada arriscada de l’escriptor valencià, premiada amb prestigiós el Premio Cálamo al millor llibre de l’any, és tot un atreviment perfectament resolt des de l’òptica del periodisme narratiu, aquesta crònica de no-ficció que, amb l’ajuda de les eines de la literatura, explica “dos mons tan diferents: el poder i la microhistòria”.
La trajectòria vital d’Arturito Pomar, jove promesa dels escacs usats com a peó per la propaganda franquista, i la partida que va mantindre amb Bobby Fischer a Estocolm el 1962, serveixen a l’autor per a narrar mil històries en mil direccions diferents. “Vaig rastrejar peó per peó per recuperar moltes vides que estigueren en correlació amb el que representaven el 1962, aquell any terrible de canvis a l’Espanya de Franco i als Estats Units de Kennedy”, explica Paco Cerdà a elDiario.es.
El llibre és un “intent de contar una història amb totes les eines que presta la literatura a partir d’una cosa tan insignificant com una partida d’escacs disputada a Estocolm”, diu l’autor. “M’agrada molt l’èpica de l’esport i la història i la cultura que hi ha darrere, els escacs tenen aquest perfil embriagador d’històries personals i geopolítiques”, postil·la.
Pendent de sengles traduccions al francés i a l’anglés, un projecte d’adaptació de l’obra al cinema d’animació ha sigut seleccionat en el Cartoon Movie de Bordeus. Amb un pressupost de tres milions d’euros, el film compta amb els directors Lorenzo Degl’Innocenti i Xosé Zapata, nominats fa poc al Goya de l’any que ve pel seu curtmetratge d’animació The Monkey, i amb la producció de Sygnatia, responsable de la reeixida pel·lícula Buñuel en el laberinto de las tortugas. El títol de l’adaptació, Draw, al·ludeix tant l’accepció de dibuix, pel format d’animació, com als taulers dels escacs en què es disputa la partida literària de Paco Cerdà.
La biografia d’Arturito Pomar també “reflecteix la mateixa evolució del franquisme”. “Quan calia renunciar als principis de Falange i abraçar el capital americà i vendre el sòl patri, Franco ho va fer, va ser un peó d’aquella gran partida que els americans van guanyar. Amb Pomar passa els mateix: quan els servia era el prodigi i després no el van ajudar a competir en el moment esportiu més important”, reflexiona el periodista.
Totes les microhistòries narren la vida de peons en tots dos bàndols del tauler el 1962, de l’1 de gener al 31 de desembre. Un llibre laberíntic i fascinant que segueix tants peons que només caben en un paràgraf desmesuradament llarg:
La captura del comunista Julián Grimau i el seu afusellament posterior com a últim mort de la Guerra Civil. La rebotiga emocional de Francis Gary Powers, l’espia nord-americà atrapat per l’URSS. La fugida dels maquis Pedro Antonio Sánchez i Caracremada en una nit pirinenca. Robert F. Williams i el black power armat. El falangista Román Alonso Urdiales i la ressaca de la seua bomba llançada al Valle de los Caídos. Ronald Stokes i la Nació de l’Islam. Els miners d’Astúries amb Amador Menéndez García. L’escriptora Dolores Medio, tancada on les Tretze Roses. Blanche Posner i la lluita de les dones pacifistes del Women Strike for Peace. L’eixida de la presó de Marcos Ana. L’universitari negre James Meredith, que va trencar la segregació al campus de Mississipí. Els camins de Dionisio Ridruejo per a arribar al Contuberni de Munic i el seu dur exili. Les penúries del militar nord-americà segrestat al Vietnam George Fryett. L’últim vol de Rudolf Anderson, única víctima de la crisi dels míssils de Cuba. Les conseqüències que Blas Piñar paga per un article desafiador mentre decau el poder de la Falange en el si del règim. Marilyn Monroe i el seu paper de joguet trencat, com el de Marisol, Joselito o Pablito Calvo. La primera assemblea secreta d’ETA. La melancolia enquistada de Diego Martínez Barrio, un quart de segle en l’exili com a president interí de la Segona República Espanyola. Una esquinçadora carta emesa per Radio Pirinaica. L’Amèrica pobra i invisible que retrata Michael Harrington com a anvers del capitalisme triomfant. Les revoltes estudiantils i l’esperpèntic robatori d’un quadre de Franco en la Facultat de Medicina de Barcelona. Tom Hayden i la seua utòpica Declaració de Port Huron entre els estudiants nord-americans. L’avenir dels habitants del poble català que un pantà es va engolir amb el NO-DO per testimoni. El crit dels nadius americans contra el genocidi cultural del país dels diners. L’emboscada del règim i l’Església al bisbe aperturista Fidel García Martínez. La lluita antibel·licista i reprimida del monjo americà Thomas Merton des del seu monestir de clausura. El colp policial contra el PSUC i Pere Ardiaca. La infiltració de l’FBI en el si del Partit Comunista dels Estats Units de la mà de l’agent especial Herbert K. Stallings. O El dol d’una vídua anònima de la postguerra espanyola.
El procés de producció de l’adaptació a l’animació durarà tres anys.