L’experiència dels centres lliures de mòbils: “Ha millorat la convivència. Els alumnes parlen i juguen al pati”

Els telèfons mòbils estan prohibits en els tots centres docents valencians no universitaris (col·legis i instituts) sostinguts amb fons públics des del 6 de maig passat, en què va entrar en vigor després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l’ordre de la Conselleria d’Educació que en regula l’ús a l’interior dels centres educatius únicament en dos casos: per a activitats didàctiques, i sempre sota supervisió del docent, o per raons de salut o altres motius autoritzats pel centre. Tal com explicava el conseller José Antonio Rovira, amb aquesta mesura es pretén evitar “l’ús indiscriminat del mòbil sense supervisió, que pot generar dificultats en l’aprenentatge i també en la convivència”.

No obstant això, aquesta iniciativa ja s’havia adoptat abans en alguns centres. I no sols això. El mes de març passat, Sagunt es va declarar ‘ciutat lliure de mòbils’ en els centres educatius, una iniciativa aprovada pel Consell Escolar Municipal que confirmava les decisions adoptades anteriorment per molts dels seus instituts, que ja havien prohibit l’ús dels dispositius mòbils a l’interior dels centres: alguns des del curs passat, altres des del començament de l’actual.

L’experiència, segons relaten des de diferents instituts de la capital del Camp de Morvedre a elDiario.es, és molt positiva i no ha tingut pràcticament contestació per part dels alumnes i les famílies. El primer centre a prendre aquesta decisió va ser l’IES Clot del Moro, un institut amb uns 1.100 alumnes que va decidir impedir l’ús dels telèfons intel·ligents a l’interior de les seues instal·lacions l’últim trimestre del curs 22/23: “Vam detectar el problema i vam buscar solucions que fórem capaços de gestionar”, explica el director de l’institut, Enric Ripollés, que matisa que des de feia uns quants anys només es permetien als patis; però la cosa va anar relaxant-se fins a arribar primer als corredors i després a les aules, fins a fer la situació insostenible, generant situacions de conflicte en classe amb els professors.

Una vegada fet el diagnòstic, es va treballar en un protocol per a prohibir-los en tot el recinte amb l’objectiu de reduir la conflictivitat i potenciar que els alumnes socialitzen i interactuen, de manera que la mesura es va posar en marxa l’últim trimestre del curs 21/22, primer per mitjà d’una campanya educativa i informativa, treballant en les tutories i informant les famílies, i posteriorment retirant els mòbils, que passaven a estar en custòdia del centre: “Es va comunicar a les famílies, que van signar un document de consentiment, i posteriorment es va fer efectiva la prohibició, que va fer que desapareguera l’ús indiscriminat del mòbil en l’institut”. Quant al mètode de retirada, Ripollés insisteix que s’evita el conflicte: quan es detecta un ús incorrecte, es demana el telèfon a l’alumne i, si aquest es nega a entregar-lo, se li obri un comunicat disciplinari. “En cap cas es discuteix amb el menor”, manifesta.

Gravacions i fotos sense consentiment

Desa Vilaplana és directora de l’IES María Moliner, un institut més menut, amb uns 500 alumnes, en què la prohibició també es va implantar el curs passat, “només està permés per a ús acadèmic”. El problema, recorda, és que els xiquets més menuts, de dotze i tretze anys, “ni es miraven, estaven tota l’estona enganxats al mòbil”, a més de les gravacions que es feien sense consentiment i que van provocar algun conflicte. “Va arribar un moment en què la cosa se’n va anar de les mans i calia posar límits a la utilització del telèfon en l’institut”, assegura la directora per a justificar la prohibició, i afig: “Jo crec que ha sigut una bona mesura que ha ajudat a millorar la convivència, que els alumnes es relacionen més, tornen a parlar i a jugar entre ells”. Així mateix, assevera que no es van produir protestes contra aquesta decisió, simplement es va assumir.

En els IES núm. 5 i Camp de Morvedre, del Port de Sagunt, la prohibició es va implantar al començament del curs. En tots dos casos es va prendre com a referència el protocol adaptat pel Clot del Moro mesos arrere. Amparo Navarro, directora del Camp de Morvedre, un centre amb 1.600 estudiants aproximadament, ressenya com van detectar la necessitat després de comprovar que es feien fotos, vídeos, i fins i tot directes en Instagram: “Quan els detectàvem, sancionàvem l’alumne”. Així que, l’abril del 2023 es va dur a terme una campanya de conscienciació i d’informació a les famílies i al maig es va posar en marxa la prohibició: “La valoració no pot ser més positiva, i els infractors solen ser reincidents”.

Des de l’IES núm. 5, una infraestructura de nova construcció per a 1.200 estudiants impulsada a l’empara del pla Edificant i que ha obert les portes aquest curs, la directora, Irene Fernández, sosté que allí ha sigut més senzilla la implementació de la norma antimòbils, “com que és tot nou, fins i tot el centre, tot ha sigut més fàcil i els alumnes ho han assimilat sense cap problema”. “El protocol és clar, dins del centre no es pot consultar el telèfon en cap cas, i es compleix”, diu, tot i que admet que alguns joves continuen utilitzant-los d’amagat: “Se n’ha reduït la utilització considerablement, però seria d’ingenus afirmar que s’ha eliminat totalment”.

“Cal recordar d’on venim –relata Fernández–, d’una pandèmia en què no es permetia el contacte i els xiquets, que ara són adolescents, únicament podien relacionar-se per mitjà dels dispositius electrònics, fins i tot en el col·legi o en l’institut; ara, trencar amb això és complicat”. Amb aquesta mesura, celebra, s’ha aconseguit reduir-ne al màxim l’ús en el centre i, sobretot, el mal ús: les fotos i les gravacions no consentides, els adhesius (stickers) i els mems que servien per a burlar-se de companys: “Estem molt contents, tant el professorat com les famílies, que ens han donat tot el seu suport. Socialment, crec que és un avanç”.

Sense grans problemes amb les famílies i els alumnes

En general, i llevat d’algunes excepcions, aquesta mesura no ha provocat conflictes ni amb les famílies ni amb els estudiants: “Hi ha hagut bastant empatia”. “Una família ens va dir al començament del curs que el seu fill havia de portar el telèfon damunt per qüestions mèdiques, però després no hi va insistir”, comenta Fernández, que recorda que en el centre hi ha telèfon a la disposició de l’alumnat que ho necessite; mentre que Vilaplana o Ripollés expliquen que si que va haver-hi algunes famílies que van protestar assegurant que no se’ls podien requisar els telèfons als seus fills perquè anava contra la llei. Mentre que Fernández ressalta que els inconvenients que hagen presentat dues famílies en un centre amb 1.200 alumnes no són rellevants.

A més, “el fet que la Conselleria haja publicat aquesta resolució ens dona un suport legal que sustenta els nostres reglaments interns i ens permet aplicar les mesures que considerem oportunes en cas d’incompliment de la prohibició”, celebra Navarro: “La problemàtica era la mateixa per a tots els centres, que havíem de buscar-nos la vida per a resoldre aquesta situació. Ara, els docents tenim el suport de la resolució de la conselleria”.

Pel que fa a la quantitat de dispositius requisats, des dels quatre instituts coincideixen que ha anat reduint-se considerablement: “Al principi eren molts els alumnes a qui enxampàvem utilitzant el telèfon en el centre, fins i tot hi havia ‘embossos’ en els lavabos; no obstant això, ara són molt pocs els dispositius requisats, hi ha dies que cap, i quan els enxampes et diuen que estan consultant l’hora”. En general, reconeixen des de tots els centres, els adolescents han interioritzat ràpidament la norma: “Encara que no som ingenus, sabem que continuen utilitzant-e quan ningú els veu ni els vigila, però almenys hem aconseguit eliminar aquesta imatge d’un pati ple de joves mirant una pantalla i sense interactuar entre ells”.

Quant a la retirada i la custòdia, les mesures disciplinàries varien depenent del centre: en alguns es retira fins que acaben les classes, en altres casos la custòdia és fins que la família passa a arreplegar-los i a vegades s’han d’esperar uns dies abans de poder recuperar el dispositiu.

Els alumnes accepten la mesura

Entre els estudiants, en general, accepten aquesta prohibició: “Si no el podem utilitzar durant unes hores, no passa res”, apunta José, alumne de quart de l’ESO de l’IES Camp de Morvedre, que reconeix ,no obstant això, que alguna vegada l’ha encés per a consultar les xarxes socials en els lavabos, quan no hi ha ningú vigilant. Miguel Ángel, que també cursa quart de l’ESO en l’IES núm. 5, assenyala que al principi es respectava molt més la prohibició, “ara s’ha relaxat una mica”, al mateix temps que indica que és cert que es treballa més i que ajuda a socialitzar. En quart de l’IES núm. 5 també està Héctor, per a qui la mesura dins de l’aula és positiva, ja que els ajuda a treballar millor: “Al pati, no hi estic d’acord, allí no veig que hi haja cap problema”, i recorda que a ell li van requisar el telèfon l’única vegada que l’ha tret estant prohibit.

Pablo, que cursa segon de l’ESO en l’IES Camp de Morvedre, considera que és una mesura positiva, que els ajuda a relacionar-se millor amb els companys i a treballar més: “No necessitem el mòbil en tot moment, i quan el necessitem per a classe, ens el deixen traure”, mentre que Fabio, que estudia un cicle formatiu en aquest mateix centre, creu que és una iniciativa que els va bé a la major part dels joves, “no se li donava un ús correcte, ja que la major part de gent l’usava per a jugar, fins i tot en classe”.

Però també hi ha crítiques, sobretot entre els més majors: Naiara, Diana i Keiner estudien primer de Batxillerat en el María Moliner i recalquen que, tot i que és cert que permet més concentració en l’aula, opinen que és “injust” que se’ls retire el mòbil uns quants dies: “No és teu i no me l’has de llevar, encara que no l’hauria d’haver tret. Som majors i responsables del que fem amb els nostres telèfons”. El que sí que reconeixen és que, amb la posada en marxa d’aquesta iniciativa, es veu els més menuts tornar a jugar al pati.