Juan Carlos Gómez, l’interventor de l’Estat designat en funcions d’auxili judicial en el cas Gürtel, va desglossar dimecres en el judici de l’Audiència Nacional la mecànica usada per la trama: “Fraccionar les factures perquè cante menys”, va dir a preguntes de la Fiscalia Anticorrupció.
Les declaracions dels interventors solen ser demolidores en les causes de corrupció, a favor de les tesis de les acusacions. No obstant això, la sessió de dimecres, precedida per les compareixences dels investigadors policials, ha tingut un moment molt favorable per a la defensa de Francisco Camps. La fiscal anticorrupció ha preguntat al perit si un president autonòmic té capacitat per a contractar. “Des del punt de vista administratiu, pense que és igual que la presidenta de la Comunitat de Madrid o el president del Govern, no té competència per a contractar”, va contestar.
La representant del ministeri públic va insistir sobre si Camps, com a cap de l’executiu autonòmic, va poder donar “algun suggeriment o directriu” i l’interventor va respondre: “Des del punt de vista administratiu, no. [Des del punt de vista] polític, no ho sé”.
D’altra banda, la singular compareixença de l’ex-director general de l’Advocacia durant el Govern de Camps, va confirmar que l’executiu autonòmic del PP es va servir el 2010, en les albors de la causa, d’un alt càrrec per a contrarestar l’informe clau de la Intervenció de l’Estat.
Emilio Torrejón, visiblement molest i abatut, va revelar que la seua cap, l’advocada general llavors, Isabel Villalonga, li va encarregar –oralment– un informe per a contrarestar la pericial elaborada pel testimoni que compareixia al seu costat. “Estic indignat”, va afirmar l’ex-alt càrrec de Camps, actualment destinat en la Conselleria d’Educació després d’una temporada treballant per al Govern d’Andorra.
L’interventor de l’Estat, per part seua, va repassar cadascun dels contractes que s’enjudicien en aquesta peça del cas Gürtel, alguns de molt cridaners. Una guia de la comunicació encarregada per Presidència va ser subcontractada a una empresa per 24.000 euros mentre la xarxa Gürtel va ingressar 48.000 euros, ha destacat.
L’interventor també va destacar els correus electrònics en què funcionaris de la Generalitat Valenciana instaven l’empresa Orange Market, filial de Gürtel, a canviar els conceptes de les factures.
Un vídeo promocional encarregat per l’empresa pública Vaersa va ser adjudicat sense que hi haguera un expedient de contractació. “No hi ha com a tal un expedient de contractació, no hi ha ordre d’inici ni plecs ni invitació a altres empreses”, va dir el testimoni. De fet, la trama va començar a treballar en l’encàrrec “amb antelació” a la data oficial d’adjudicació.
La faena de la xarxa en l’edició de 2005 de l’Open de Tennis va ser abonat per la Fundació La Llum de les Imatges, una entitat pública finançada per la Generalitat. “L’objecte de la fundació no té vinculació directa amb la promoció esportiva”, va recordar l’interventor, que també va destacar els “conceptes genèrics” que incloïen les factures. En l’edició següent, en què Orange Market va facturar en total més de 120.000 euros, la fundació mateixa va demanar a la trama que modificara el concepte de les factures.
Un “excés” a favor de Gürtel d’1,2 milions
Les factures es van registrar en la Conselleria d’Educació i Esports “correlativament, una darrere de l’altra”, cosa que denota un “fraccionament de l’objecte del contracte”. Fins i tot abans de registrar-se oficialment, es van fer arribar a un funcionari del departament autonòmic, segons van revelar els correus electrònics intervinguts.
En els contractes adjudicats per la Conselleria de Benestar Social, dirigida per Alicia de Miguel, “no hi ha ordre d’inici [de l’expedient] ni plecs, no consten fefaentment cartes d’invitació a les empreses, l’única cosa que hi ha són els pressupostos”, va detallar l’interventor.
El testimoni perit va xifrar, a preguntes de l’acusació que exerceix la Generalitat Valenciana, un “excés” a favor d’Orange Market, en comparació amb un “proveïdor normal” dels serveis, de “més o menys 1,2 milions d’euros”.