“La crema de palla d’arròs estava completament desatesa, van pegar foc al camp i se’n van anar perquè allí no hi havia ningú. Les flames han saltat al canyar del costat, cosa que ha obligat a intervindre els bombers que han sigut avisats pels veïns i veïnes davant el risc que es poguera propagar per la muntanya de la Devesa”. Testimonis presencials de la situació que es va viure divendres en la carretera del Saler que separa la Devesa i els arrossars van descriure així el que pogué haver-se convertit en un autèntic problema si no és per la ràpida acció dels bombers, tal com pot veure’s en el vídeo.
Segons van explicar a aquest diari, els fets es van produir a primera hora de la vesprada sota una línia elèctrica i prop de la gasolinera que hi ha en la carretera, que fa de tallafoc.
També l’associació de familiars del col·legi del Saler va notar divendres que hi havia “molt de fum i olor” per les cremes de palla d’arròs, encara que no tant com el dijous i el divendres de la setmana passada (10 i 11 d’octubre).
Aquells dies, com va informar elDdiario.es, es van quadruplicar les cremes respecte d’anys anteriors i van causar nombrosos problemes de contaminació atmosfèrica, a més de la reclusió de centenars veïns i dels 700 alumnes del col·legi i de l’institut del Saler per la fumera provocada per la combustió del subproducte de l’arròs.
De fet, segons les dades oficials de la xarxa valenciana de qualitat de l’aire, l’estació de l’avinguda de França va passar de registrar uns nivells de 5 micrograms de PM10 i PM2.5 per metre cúbic a 102 i 101 micrograms respectivament per metre cúbic. A les 19.00 ja va baixar a 54 i 53 respectivament. El límit legal és d’una mitjana de 50 micrograms diaris i 40 anuals de PM10 i de 125 diaris i 25 anuals en PM2.5. Cal tindre en compte que les dades encara són provisionals. El divendres 11 d’octubre es va donar la mateixa situació a la mateixa hora, quan es va arribar en tots dos casos a 101 micrograms per metre cúbic.
Segons els experts consultats, les partícules PM són les més perilloses, ja que representen el risc més alt per a la salut pel fet de penetrar directament en els pulmons. Com va informar aquesta redacció, entre tots dos dies (10 i 11 d’octubre) s’haurien superat les 400 cremes en 48 hores, és a dir, una mitjana de 200 en els dos dies que es van produir les cremes, quadruplicant la mitjana diària d’altres anys.
Fa unes setmanes l’executiu de Mazón anunciava que el problema de la crema de la palla s’havia solucionat. En concret, es va anunciar que en les zones que estan a menys de 500 metres de zona forestal que no tinguen pla local de crema es podia autoritzar aquesta amb una simple declaració responsable davant del permís que calia obtindre altres anys.
Enguany, argumentant problemes fitosanitaris, sota l’informe avalat per la Conselleria d’Agricultura, als agricultors se’ls permetia la crema, sense límits, ni sectorització i sense tindre en compte l’escalonament de les combustions, en contraposició amb els últims anys del Govern del Botànic, en què es va establir des del 2018 una sectorització de l’arrossar, a més de determinar cada any de manera rotativa la crema de la palla de l’arròs, això, sí, de manera escalonada. De fet, i segons xifres d’anys anteriors, només va haver-hi pics de 50 cremes per dia.
Malgrat tot, el diputat valencià del PP en les Corts, Ignacio Aleixandre, va mostrar el seu agraïment al president del Govern valencià, el popular Carlos Mazón, per permetre la crema massiva d’aquest residu.