Juan Eduardo Santón va ser l’únic dels quatre acusats en el judici de la peça A del cas Taula que va usar el seu dret al torn d’última paraula en l’última vista. Santón, exresponsable d’una fundació municipal, es va declarar innocent i va assegurar que tenia la consciència “molt tranquil·la”.
Durant la vista, de quasi cinc hores, celebrada davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València, les defenses van demanar l’absolució dels seus clients i van tractar de batallar la prescripció dels presumptes delictes. Jesús Bonet, lletrat d’Alfonso Grau, va assegurar que el número dos llavors de Rita Barberá no tenia capacitat de contractar en les campanyes electorals del 2007 i el 2011, de les quals era coordinador. “Es crea una atmosfera en què tot sembla corrupte”, va dir en referència a la instrucció del cas Taula. “No hi ha en la causa ni un element que permeta sostindre la malversació, el suborn, ni la falsedat”, va postil·lar.
L’advocat de Grau va dir que “no s’ha acreditat ni una sola comissió” cobrada pel seu client. Sobre la creació d’una filial de l’entramat Laterne (usat en les eleccions del 2007 per a unflar la pretesa caixa B del PP de València), va explicar la presència d’Alfonso Grau en una reunió amb empresaris com una “obligació” de caràcter institucional. “No apareix absolutament res fora d’aquesta atmosfera de corrupció”, va afirmar el lletrat.
La defensa de l’ex-vicealcalde també es va referir al canvi de versió del testimoni clau de la causa, l’exassessor popular Jesús Gordillo, i va assegurar que el relat exculpatori exposat en el judici “és la veritat”. Jesús Bonet va recordar que, quan Gordillo va declarar davant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en la fase d’instrucció, estava en l’atur. “Hi havia un estat de necessitat en el subjecte i potser algú ho sabia i el va utilitzar. És terriblement estrany”, va dir l’advocat.
Jorge Sánchez-Tarazona, lletrat de Juan Eduardo Santón, va recordar que el seu client “no era exactament un regidor electe” sinó delegat per la Junta de Govern Local, una “potestat en aquell temps que actualment no existeix”. L’advocat va comparar els acusats amb el miura Islero –“el bou que va matar Manolete”– i va assegurar que les quantitats que es van pagar per part de fundacions municipals a l’entramat empresarial de Laterne s’expliquen pel context de bambolla econòmica “de la Copa de l’Amèrica, que no té res a veure amb l’actual”.
“Ningú discuteix que es van fer les faenes”, va afirmar el lletrat, qui igual que la resta de les defenses també va criticar la lentitud del jutge instructor (dos anys per a resoldre els escrits de les defenses que demanaven el sobreseïment, va recordar a tall d’exemple).
Per part seua, la defensa de José Salinas va advocar per la prescripció del delicte i va assegurar que l’exresponsable d’una de les fundacions no era un funcionari públic i que “actuava per delegació”. El lletrat Ángel Herráiz va manifestar que Salinas no va obtindre “absolutament cap benefici econòmic” i que de la declaració de Jesús Gordillo “no afecta gens la fundació”. També va rebutjar que mantinguera una “afinitat política” amb el PP i relació amb Alfonso Grau.
El lletrat va defensar les faenes encarregades per la fundació a Laterne, encara que va reconéixer que, a causa del temps transcorregut, no hi ha proves fefaents de l’existència de les tasques encomanades. “Mai es va ocultar ni a l’Agència Tributària ni a la comptabilitat”, va concloure.
El judici, després la maratoniana sessió final, va quedar vist per a sentència.