“Viure aquest procés en aquests habitatges que ens va cedir gratuïtament l’Ajuntament amb els mateixos veïns que teníem a Campanar ha sigut una cosa molt important per a sanar en l’àmbit emocional. Ens sentíem abrigallats quan ens encreuàvem en el passadís amb altres famílies, perquè sabies que havien passat pel mateix. Ens inquietava saber com se sentien persones majors, per exemple. Emocionalment, no ha sigut fàcil, dins de tot la meua germana que estava en l’habitatge en el moment de l’incendi és l’actiu més important que se’m va salvar. I, d’altra banda, done gràcies a Déu perquè la gratitud no se la va emportar el foc, tant les autoritats com el poble espanyol ens han ajudat molt, han sigut molt solidaris. Hem enviat cartes d’agraïment a l’Ajuntament i a la Generalitat”.
Lysber Ramos Sol, de 64 anys, i la seua germana, formen una de les 99 famílies afectades pel tràgic incendi de Campanar del 22 de febrer que es van allotjar en l’edifici de 131 habitatges adquirit mesos abans per l’Ajuntament de València en el barri de Safranar. Lysber estava a Veneçuela i justament en el moment en què es va iniciar el foc parlava per Zoom amb la seua germana, que estava en el seu habitatge de Campanar: “Va veure que va caure un paper encés al balcó i em va dir que alguna cosa estranya passava. Li vaig dir que baixara a preguntar al porter i ja no vaig tornar a saber res d’ella fins que em va poder avisar des d’un altre telèfon per a dir-me que estava bé”, explica a elDiario.es visiblement emocionada.
En tornar a València, es va reunir amb la seua germana, que ja estava en un dels habitatges que li havia assignat l’Ajuntament durant sis mesos de manera gratuïta. Dilluns va culminar el termini per a desallotjar-les, ja que aquests habitatges s’han d’assignar en format de lloguer assequible a les famílies que estan en llista d’espera en el registre municipal de demandants. Segons comenta, han trobat un pis pròxim per 1.000 euros al mes, el mateix que pagaven a Campanar, però afirmen que hi ha persones vulnerables que no tenen on anar i que no tenen capacitat econòmica.
“Aquest habitatge que ens ha oferit l’Ajuntament durant sis mesos ha sigut una benedicció, ens ha permés sanar molt del trauma. Nosaltres tenim on anar, però no és la situació de tothom. Hem estat pendents, sobretot, de les persones majors que estan en una situació complicada per a trobar un lloguer, hi ha persones amb vulnerabilitat. Uns altres han hagut d’eixir de València o tornar amb els seus pares”, adverteix Lysber.
La major part de les famílies afectades per l’incendi de Campanar que estaven allotjades en l’edifici nou en el barri de Safranar van abandonar dilluns l’immoble. Van ser 99 les famílies (187 adults i 42 menors) que es van traslladar a aquest edifici sense estrenar que va cedir l’Ajuntament després de l’incendi del 22 de febrer passat, que es va cobrar la vida de deu persones i va deixar sense llar un centenar de famílies, encara que algunes se’n van anar a mesura han anat llogant altres habitatges.
En l’edifici de Safranar quedaven dilluns 41 famílies, que van anar deixant els seus habitatges de manera progressiva durant tota la jornada. No obstant això, cinc famílies haurien sol·licitat a l’Ajuntament una pròrroga per diferents motius per no haver trobat una alternativa residencial, això sí, pagant el lloguer corresponent a l’Ajuntament. Entre els casos, el d'una dona major pensionista o el d'una família bielorussa sense papers en haver-se cremat la seua documentació en l'incendi. Al tancament d'esta edició fonts municipals no havien confirmat la situació d'estes cinc unitats familiars.
El regidor d’Urbanisme de València, Juan Giner, va agrair dilluns als afectats per l’incendi de Campanar “el bon estat” en què han deixat els pisos. “Això permetrà una adjudicació més ràpida als nous inquilins de la llista de demandants de l’Ajuntament”, va indicar, i va recordar que hi ha hagut una “coordinació integral i assistència per a afectats de l’incendi, de manera que ara poden beneficiar-se de les ajudes al lloguer que dona la Generalitat Valenciana, entre 1.000 i 1.500 euros mensuals”.