A Vistabella del Maestrat, una població castellonenca de tot just 337 habitants de la comarca de l’Alcalatén, encara estan sorpresos per la desarticulació recent d’una secta pretesament destructiva que vivia en una mena de comuna des de fa dues dècades i estava dirigida per Antonio G., conegut com el Tio Toni. Instal·lats en el mas La Chaparra, allunyada del nucli urbà del municipi, la comunitat sectària acollia unes quantes famílies amb menors a càrrec seu, víctimes presumptament d’abusos sexuals. La Policia Nacional, en una operació comandada per la Comissaria General d’Informació i dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 6 de Castelló, va intervindre al líder de la secta 103 rellotges de luxe, 15.000 euros i joguets sexuals. Nou dels membres de la secta, inclòs el Tio Toni, van ser detinguts.
“Que jo sàpia encara viu gent en el mas, amb els veïns no tenien pràcticament relació, la compra i poc més, era tot molt hermètic”, explica l’alcalde Jordi Alcon. Un expert en sectes que prefereix no ser identificat es mostra sorprés arran de l’operació policial que va desarticular la secta: “M’estranyava que estiguera tant de temps funcionant i ningú en sabera res”. La jutgessa instructora va acordar l’ingrés a la presó provisional, comunicada i sense fiança, del líder del grup i dos presumptes membres més de la secta.
Miguel Perlado, psicoterapeuta especialista en sectes i coordinador clínic de l’Associació Iberoamericana per a la Investigació de l’Abús Psicològic (AIIAP), ha treballat des de fa un any amb les primeres víctimes de Vistabella. “N’ixen molt confuses, perceben algunes coses, però no acaben d’unir les peces i una vegada que armem el grup de víctimes, amb sorpresa, s’adonen que mes enllà d’allò individual emergeix un patró, això és molt simptomàtic”, explica Perlado a elDiario.es.
El món subterrani i tancat de les sectes emergeix cíclicament quan les víctimes decideixen fer el pas complicat d’eixir i demanar ajuda. “Un dels senyals més característics és l’aïllament, no sols geogràfic, que en aquest cas també acompanyava, sinó especialment l’aïllament relacional i mental”, assenyala Perlado, autor de ¡Captados! Todo lo que debes saber sobre las sectas (Ariel, 2020).
El líder de la secta del mas de La Chaparra, amb un fort autoritarisme, assegurava que podia curar el càncer i propagava en l’hermètica comunitat la xerrameca guaridora i esotèrica a diverses famílies que convivien amb menors d’edat, escolaritzats fora del municipi, i que presumptament haurien patit abusos sexuals. “Es viu en comunitat, però, paradoxalment, es viu aïllat dins de la comunitat, en què es desplega un escenari de submissió progressiva fins a quedar doblegat i sotmés a la llei tàcita de silenci”, abunda Miguel Perlado.
Assistència psicològica a les víctimes
El teòleg Luis Santamaría del Río, membre fundador de la Xarxa Iberoamericana d’Estudi de les Sectes (RIES, pel nom en castellà), explica la qüestió més enllà dels abusos. “Enfocar la qüestió fixant-se només en els diners i el sexe pot donar-nos una visió distorsionada del fenomen”, incideix Santamaría, que afig: “Normalment tant l’espoli patrimonial dels adeptes, una cosa molt comuna, com la manipulació a través del sexe, que pot incloure abusos i violència sexual, són realitats en les sectes, però no són les finalitats d’aquests grups ni dels seus líders, sinó que es tracta de mitjans que té el guru mateix perquè la manipulació dels seus membres siga completa i com més forta millor”.
En el cas de la secta desarticulada a Vistabella, els menors eren presumptament introduïts pel Tio Toni en “pràctiques per a despertar la seua sexualitat”, assegura el psicoterapeuta Miguel Perlado, que s’ha encarregat del procés d’acompanyament i assistència psicològica de les víctimes. “És un tràngol summament ansiogen”, assegura. “L’impacte per la intervenció policial no cal menysprear-lo, tenen efecte col·lateral reverberant per a les famílies, els veïns i en la faena, perquè, de sobte, emergeix una cosa que estava oculta”, afig Perlado.
A més de l’amplificació en els mitjans de comunicació, “ix a flotació aquesta porqueria i ho entela tot”. Per a les víctimes “és dur”: senten alleujament, però també veuen incrementada l’ansietat. Luis Santamaría del Río hi coincideix: “Tota persona que deixa una secta de sobte té la percepció subjectiva de trobar-se sola en el món i viu allò que en molts casos s’assembla molt a un estrés posttraumàtic, necessita acompanyament i orientació que incloga els seus recursos socials anteriors com la família i els amics, així com acompanyament professional per psicòlegs que coneguen bé aquest tema”.
L’especialista compara el procés amb una mena de tasca arqueològica: “Recuperar la personalitat prèvia és tornar a un punt en què el subjecte puga exercir la seua llibertat a què l’han fet renunciar dins de la secta per mitjà d’una estratègia de persuasió coercitiva”. “Sent la captació i la conversió a la secta una cosa relativament ràpida, la recuperació posterior és més lenta i treballosa per la vergonya de reconéixer que ha sigut enganyat i manipulat”, postil·la Luis Santamaría del Río.
Sinergies per la pandèmia
La de Vistabella del Maestrat és una de les primeres sectes destructives desarticulada en el context de la pandèmia de la Covid-19. Miguel Perlado ha detectat “interaccions summament cridaneres i sinergies d’agrupacions sectàries que s’acosten a grups d’extrema dreta” i les teories de la conspiració arran de les vacunes en TikTok o Instagram.
Les sectes s’han transformat amb el pas del temps des del proselitisme de carrer fins a les xarxes socials en una amalgama de “espiritualitat difusa, tarot, noves bruixes i new age”. “Cada vegada és més difusa i complexa la seua identificació, amb límits menys clars”, destaca Perlado, que matisa que molts grups “poden presentar comportaments sectaris sense que això signifique que siguen destructius”. Encara que les sectes de caràcter destructiu “intoxiquen el pensament de les persones fins a trencar amb les famílies, i les fan més intolerants”, afig.
Les sectes clàssiques han mutat cap a grups que s’organitzen en l’“entorn del desenvolupament personal, de l’autoconeixement, les teràpies o la meditació, cosa que està fora del camp religiós i es mou en una espiritualitat àmplia i difusa”, abunda Luis Santamaría del Río.
El fenomen, ahir i hui, és summament difícil de quantificar. Espanya té un nivell d’incidència de les sectes de l’1% de la població aproximadament, encara que són estimacions, adverteix Perlado, que recorda que aquests grups no tenen censos, habitualment unflen les xifres i conformen un “fenomen ocult i marginal”, però amb prou incidència “per a parar atenció des del punt vista de l’assistència a les víctimes”.
L’especialista Luis Santamaría del Río recorda que no hi ha un perfil unívoc de les víctimes, encara que sí alguns trets de la personalitat que poden fer una persona més procliu a ser captada per una secta, com ara dèficits de tipus emocional o familiar o fins i tot qualitats i virtuts que facen el candidat “més abellidor per a la secta”. “Incidisc sempre en el fet que qualsevol persona pot ser captada si la troben en el moment adequat, les sectes es nodreixen de les nostres vulnerabilitats i tots tenim males ratxes”, afig.
De fet, la Policia Nacional ha anunciat la posada en marxa d’un “nou mecanisme” per a investigar la presència de sectes a Espanya, garantint la confidencialitat i l’anonimat dels denunciants, arran de la desarticulació de la secta a Vistabella del Maestrat (els especialistes de la Comissaria General d’Informació poden rebre denúncies i alertes a través del correu sectasdestructivas@policia.es).
“Els grups més perillosos són els més menuts, perquè depenen directament de la voluntat del guru i és quasi impossible monitorar-los”, adverteix el teòleg Luis Santamaría del Río.