Luis Santamaría, portaveu de Justícia del PP en el Congrés, és molt amic de l’exministre Eduardo Zaplana, investigat en el cas Erial per tindre una presumpta fortuna milionària en paradisos fiscals. El diputat popular ha mantingut unes quantes trobades amb el seu amic Zaplana, imputat en un dels casos més greus que s’investiga en els jutjats valencians. El periodista Ferran Belda va publicar en la seua columna del diari Las Provincias que Santamaría va acompanyar a una reunió l’exministre amb el seu antic cap de gabinet Juan Francisco García i amb el ja difunt Juan Cotino en què l’ex-director general de la Policia els va proposar usar els serveis parapolicials afins al comissari Villarejo.
L’al·ludit va negar en un cara a cara amb el periodista en la cadena 99.9 Plaza Radio que a la trobada haguera assistit Juan Francisco García, però en cap moment va rebutjar haver participat en la reunió amb Cotino i amb Zaplana. “Jo soc amic d’Eduardo Zaplana”, va dir. La reunió en l’alqueria de Cotino ja va ser ressenyada per El Confidencial. Les trobades en el centre de València entre Zaplana i Santamaría, un dels homes de Pablo Casado a la ciutat, han sigut immortalitzades per diverses fotografies.
Es dona la circumstància que el diputat popular va ser precisament qui va preguntar a Villarejo en una comissió d’investigació del Congrés per les preteses operacions del CNI per a armar casos judicials contra el PP, a petició del PSOE, a pesar que els socialistes no governaven quan es va iniciar la causa contra Zaplana. El comissari assegura que en totes aquestes preteses operacions d’intel·ligència contra el PP es va utilitzar el seu entramat empresarial.
Villarejo va respondre que el PSOE va encarregar als serveis secrets muntar una causa contra Zaplana mitjançant un confident (en referència a la documentació que un empresari sirià va lliurar a Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, i que van propiciar l’inici de les perquisicions del cas Erial). “Crec recordar que hi havia un interés, no sé per què, de destruir el senyor Zaplana i es va utilitzar un informador sirià, un confident del CNI”, va contestar Villarejo rematant a porta després de la passada de Santamaría. Tot seguit, la defensa de Zaplana va demanar a la jutgessa instructora del cas Erial que es prenguera declaració a Villarejo.
Un dels diaris de capçalera del comissari Villarejo ja va vincular fa tres anys l’empresari sirià, ni més ni menys, que als atemptats de l’11 de setembre a Nova York, a través d’un soci que, per cert, va ser absolt per l’Audiència Nacional. Els intents de Zaplana i del seu entorn per atacar la instrucció del cas Erial han sigut notoris i han fracassat sistemàticament.
Comissions rogatòries, enregistraments secrets per part de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i fins i tot la confessió del blanquejador han apuntalat una investigació impol·luta duta a terme per la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València, Isabel Rodríguez, i el fiscal anticorrupció Pablo Ponce. Els atacs injustos contra la jutgessa instructora van incloure la publicació de dades sobre la seua vida privada en el diari El Mundo.
Les declaracions del comissari de les clavegueres de l’Estat es produeixen just enmig de l’inopinat canvi d’estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció per part del ionqui dels diners, que ara assegura que es va tractar d’un “muntatge contra Zaplana”.
“Faig la pregunta perquè crec que és el meu deure”, assegurava Santamaría aquesta setmana. L’interrogatori a Villarejo en el marc de la comissió parlamentària és àgil i fluid i les respostes del comissari incideixen en preteses conspiracions contra el PP en el si de les investigacions de Gürtel, Brugal o Erial, entre altres causes que afecten els populars.
“M’assisteix el dret constitucional de preguntar el que considere oportú, mai m’he reunit amb Villarejo”, responia Santamaría. Sobre la situació judicial del seu amic Eduardo Zaplana, el diputat del PP assegura que no té “ni puta idea”. “No són de les coses de què ens asseiem a parlar”, afirma l’exconseller de Justícia del PP en el Govern d’Alberto Fabra, que afig: “Jo no soc policia per a investigar, ni fiscal per a investigar, ni jutge per a resoldre”.
Com si d’una alineació oportuna dels astres es tractara, les declaracions de Villarejo coincideixen amb un canvi d’estratègia per part de Marcos Benavent que es revela transcendental per al cas Taula i el cas Erial. La concatenació de fets tan cridanera ha donat una mica de munició a la defensa d’Eduardo Zaplana en la recta final d’una instrucció que té una pinta molt lletja per a l’exministre. No obstant això, les perquisicions del cas Erial són sòlides (a tots els van pillar amb el carretó del gelat) i la nova estratègia de Benavent podria ser efectiva a llarg termini amb vista al fet que el Tribunal Suprem compre en un futur la doctrina del fruit de l’arbre enverinat. El cas Naseiro, la primera investigació que va afectar la incipient carrera política de Zaplana, es va saldar amb l’anul·lació de les comprometedores escoltes policials.
Enmig d’aquests corrents subterranis, ha aflorat la figura del portaveu de Justícia del PP en el Congrés, que defensa que a les seues trobades amb el seu amic a València no van “encaputxats”. El veterà periodista Ferran Belda va arribar a la conclusió següent: “Una altra vegada més Eduardo Zaplana està influint en la direcció del PP”.