Ángel González, president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, ho té clar. El nou cicle de dretes inaugurat a la Comunitat Valenciana després de les eleccions autonòmiques i municipals del 28M posa en risc seriós el finançament públic de les exhumacions de les víctimes del franquisme enterrades en fosses comunes. “Suposarà tallar-ho tot en sec, amb pressupost zero i fins i tot, segons pregona Vox, la derogació de la nostra Llei de memòria democràtica”, aventura González, que lamenta que també “suposarà una reculada històrica en tota mena de polítiques socials, en drets, retallades en serveis públics i llibertats”. “Em preocupa molt”, reconeix.
Fins ara, segons les dades de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, s’ha exhumat el 66% de les fosses comunes de la repressió franquista en territori valencià, amb finançament públic. Així doncs, s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes, tant de la repressió franquista com combatents en la Guerra Civil, de les quals 225 s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.
El finançament de les exhumacions ha sigut un dels puntals del Pacte del Botànic en matèria de memòria democràtica durant les dues últimes legislatures. “Tot el que hem avançat amb els governs del Botànic, que ha situat la nostra comunitat, amb d’altres, a l’avantguarda de l’Estat, intentaran demolir-ho”, afirma Ángel González.
El programa autonòmic de Vox, partit del qual el PP valencià de Carlos Mazón depén per a governar, inclou la derogació de “totes les lleis” de memòria històrica. “N’estem preocupats, però estem convençuts que aquest moviment memorialista que ha començat no pararà”, assegura Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna.
La retallada previsible en matèria de memòria democràtica afecta les associacions de familiars, que han tingut un paper protagonista en la localització de descendents i en la difusió de les exhumacions, però també els professionals encarregats de les faenes arqueològiques i antropològiques. També queda en l’aire el projecte de banc d’ADN autonòmic per a la identificació de les víctimes del franquisme i dels bebés robats.
L’única esperança dels descendents de les víctimes que encara queden per exhumar passa per la Diputació de València, que compta amb una delegació de Memòria Històrica i que, previsiblement, serà l’única institució que conserve l’esquerra. “Seran possibles alguns avanços des de la Diputació de València, que es manté en mans progressistes”, argüeix el president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià.
“Paralització de tot el que queda pendent”
“Per desgràcia”, postil·la Ángel González, la majoria de les dretes valencianes suposarà la “paralització de tot el que queda pendent per fer, per part de la Generalitat Valenciana”. Sobre les exhumacions pendents, Amparo Belmonte no perd l’esperança: “La societat no ho pot permetre, tenim molta gent que ens dona suport i ens comprén, ens sentim abrigallats i sentir aquesta solidaritat ens dona forces per a seguir avant”.
El Pla d’Exhumacions de la Generalitat Valenciana per al 2023 inclou la investigació pendent sobre 421 víctimes del franquisme i la dictadura en 49 fosses que se situen en els cementeris de Paterna, Castelló de la Plana i Alacant.
Hi ha programades intervencions en 42 fosses comunes del cementeri de Paterna, on es pretén localitzar 179 víctimes; una intervenció en el cementeri de Castelló de la Plana per a trobar 228 persones, i l’exhumació de la fossa VIII del cementeri d’Alacant, on es busca 14 víctimes.
“Estem preocupats, però també convençuts, que aquest moviment memorialista que ha començat no pararà”, diu Amparo Belmonte. “No podem tornar arrere, hem tardat 80 anys a començar”, recorda Belmonte. “Les víctimes de la repressió franquista estarem lluitant i defensant el que s’ha aconseguit i el que queda per aconseguir”, augura Ángel González.