Les vuit hores de Mazón tancat amb el 'politburó' que va tindre paralitzat el centre d'emergències: sense consellers ni el president de la Diputació

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va intentar dissabte passat prendre les regnes polítiques de la catàstrofe de la DANA que ha acabat amb més de 200 vides i costarà milions d'euros en reparacions i indemnitzacions els propers mesos i anys. El cap del Consell està rebent dures crítiques per part de molts afectats i de l'oposició per la tardança a posar en marxa la resposta a l'emergència i, sobretot, per la pèrdua d'un temps vital en les hores clau i el llançament tardà de l'alarma generalitzada a la població el dia 29 d'octubre a les 20.12. Dissabte al matí, cap a les 10.30 hores, el president del Govern Pedro Sánchez va fer una compareixença pública en què va anunciar una bateria de mesures econòmiques, polítiques i de logística per combatre el desastre i el caos que es vivia als municipis afectats. El titular dels anuncis de Pedro Sánchez va caure com una bomba al Palau de la Generalitat i desmuntava la gestió de Mazón. Va exposar desenes de mesures, 7.000 militars i una fragata: “Si necessita més recursos, que la Generalitat els demane”. Era al voltant de les 11 del matí de dissabte.

Després d'aquesta compareixença de Sánchez, totes les previsions en la sala de màquines de la gestió de la catàstrofe, en l'edifici del Centre de Coordinació d'Emergències 112 a l'Eliana, van saltar pels aires. A les 11 del matí tocades, la consellera de Justícia, Salomé Pradas, havia convocat la primera reunió diària del Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi). A aquesta reunió de coordinació hi acudeixen una vintena d'institucions, des dels consellers afectats fins a la Delegació del Govern, passant pels equips d'emergències i les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat. Però amb tothom a punt per començar, la reunió es va posposar per part de Presidència de la Generalitat Valenciana sense cap raó.

Els rumors van començar a córrer. Carlos Mazón s'havia tancat amb tres de les persones de màxima confiança en un despatx del Centre de Coordinació d'Emergències. Era el nucli dur, l'Ala Oest del Palau de la Generalitat, segons el símil de la sèrie nord-americana L'Ala Oest de la Casa Blanca. Fora d'aquesta reunió, entre d'altres, van quedar la vicepresidenta del Govern valencià, Susana Camarero; la consellera de Justícia i responsable legal de la gestió de la crisi, Salomé Pradas; Marciano Gómez, conseller de Sanitat, i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que s'havia convertit en els cinc primers dies de la crisi en un puntal de Mazón en totes les seues intervencions públiques i que està aplacant els alcaldes crítics amb la gestió del president. Sobretot del PP. Fora de la cimera també es van quedar els tècnics d'emergències, la policia, la Guàrdia Civil, els bombers o el mateix Govern central.

Qui són els tres homes de confiança amb què es va tancar Mazón per donar la roda de premsa més important de la seua vida política? Es tracta de tres dels seus secretaris autonòmics en Presidència de la Generalitat. Els responsables de la sala de màquines i de les relacions amb la premsa i els grups d'interès. Dos periodistes de professió i un economista amb una plaça d'habilitat nacional. La seua mà dreta, José Manuel Cuenca, secretari autonòmic del Gabinet del President i excàrrec en la COPE a la Comunitat Valenciana; Cayetano García Ramírez, secretari autonòmic de Presidència, que maneja les dades i ha estat artífex de la seua política musical, i Santiago Lumbreras, secretari autonòmic de Relacions Institucionals i Transparència. Lumbreras era l'home fort quan Mazón va ser president de la Diputació d'Alacant. La reunió va començar després de la compareixença de Sánchez i no va acabar fins que Mazón va decidir eixirr a fer la compareixença, passades les 19 hores.

Consellers, comandaments policials i altres institucions es van començar a posar nerviosos en veure que a les 14 hores -tres hores més tard del previst- no havia començat el Cecopi i van començar a protestar. Per apaivagar les queixes, l'equip de premsa de Mazón va enviar un missatge als periodistes anunciant la compareixença del president. “Bona vesprada. Vos informem que en breus instants compareixerà el president de la Generalitat al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana”. Eren les 14.30 hores. El politburó de Mazón seguia reunit i els consellers encara seguien fora.

Els membres dels equips d'emergència i de les Forces i Cossos de Seguretat van tornar a la faena molt molestos amb la manca d'informació pel retard. Els consellers i el president de la Diputació, davant de l'evident situació de descontrol i caos i veient que estaven aturats, van decidir deixar l'edifici d'Emergències i anar a visitar zones afectades. La consellera de Justícia, que és sobre el paper qui mou la resposta a la crisi, va marxar en un vehicle d'Emergències. Primer a Utiel on va recórrer els carrers amb l'alcalde, Ricardo Gabaldón, i posteriorment a Chiva, on es va trobar amb el president de la Diputació, segons es pot comprovar en les seues xarxes socials personals. Eren les 17 hores i Mazón seguia tancat amb el seu equip.

Aquest diari va publicar una informació a les 17:14 alertant de la situació del Cecopi, ajornat sense cap explicació i sense notícies de Mazón. No va ser fins passades les 19 hores que el president de la Generalitat va comparèixer davant els mitjans de comunicació per anunciar el paquet de mesures per afrontar la crisi. Tot sol, amb camisa blava clar d'Yves Saint Laurent i sense l'armilla vermella d'emergències que havia portat des de l'inici de la crisi. En aquesta compareixença sense preguntes, Mazón va intentar prendre finalment el comandament polític i situar-se com l'organitzador de la resposta a la tragèdia.

No ha passat desapercebut en el seu partit ni per als socis de Vox que apareguera sol en aquesta compareixença. Com va fer Sánchez. Fins ara, el president sempre havia fet les compareixences públiques amb el president de la Diputació de València, la consellera de Justícia i el cap provincial de Bombers, José Miguel Basset. “Va ser un desastre comunicatiu, va aparèixer amb una vestimenta que semblava que venia del cinema, i no de combatre una crisi de primera magnitud”, explica una font que va viure la incertesa en la seu del 112. Ja hi ha veus en el partit que qüestionen la selecció de l'equip d'emergències de Carlos Mazón. Després del tancament de dissabte, també del seu equip comunicatiu.

Va ser cridanera l'aparició en el centre d'Emergències del 112 de Santiago Lumbreras aquest dissabte. Lumbreras no s'havia deixat veure en aquestes instal·lacions els primers dies de la catàstrofe, de dimarts a divendres. Els que sí que han estat enganxats al president han estat Cuenca i Cayetano García. A García se l'ha vist força nerviós durant aquestes jornades amb moments, fins i tot, d'ostensibles escarafalls. Els crits no són estranys en aquestes jornades de tensió en la sala de màquines de la gestió de la crisi. Cuenca, d'un caràcter més seriós, ha sigut l'encarregat d'estar a prop del president en els moments en què ha estat Pedro Sánchez o el ministre Grande Marlaska, com es pot observar en la fotografia que il·lustra aquesta notícia.

Tres homes són en aquests moments els que suporten la figura de Mazón. Ni el partit, ni el Consell, ni els seus socis. Tots sols davant el perill els amics del clan alacantí, com se'ls coneix en els ambients periodístics.