De forma periòdica, els responsables de turisme, ja siguen polítics o del sector, exhibeixen amb orgull les dades trimestrals, semestrals o anuals. Les xifres sempre són positives: més turistes, més pernoctacions, tal o tal altra destinació es consolida en tal o tal altre mercat, els beneficis ascendeixen a milers i milers d'euros. De forma periòdica, els mateixos responsables obliden assenyalar que hi ha municipis que multipliquen la seua població durant els mesos vacacionals, amb les conseqüències que té per als ciutadans que resideixen de forma habitual. Les primeres, les econòmiques.
La setmana passada, l'Executiu valencià exigia al Govern central més de 300 milions d'euros per l'atenció sanitària a persones residents en altres comunitats autònomes. Gran part d'aquesta despesa correspon a visites mèdiques que es realitzen durant les vacances d'estiu. En 2016, la llavors consellera de Sanitat Carmen Montón va estimar que la despesa anual en aquests serveis era de 66 milions d'euros. En el cas de turistes estrangers, la diferència entre el facturat en atenció sanitària valenciana i la compensació estatal va ser de 38 milions d'euros entre 2012 i 2015. A la despesa sanitària cal sumar altres partides com la neteja, el transport i la seguretat, que no sempre estan quantificades.
Segons les estadístiques oficials, hi ha almenys una desena de municipis valencians que superen els 100.000 habitants a l'estiu; una xifra que a l'hivern ni s'albira en l'horitzó. Uns altres, principalment en la costa, no necessàriament arriben als cent milers, però multipliquen per cinc, sis, set i fins i tot huit els seus habitants entre juliol i setembre. A la xifra de residents estiuencs cal sumar els visitants i les pernoctacions hoteleres, d'apartaments turístics o de càmpings. El resultat: municipis massificats amb seriosos problemes per a prestar serveis o, fins i tot, per a accedir a les seues platges.
El de Peníscola, a Castelló, és un dels casos més sagnants. El municipi té censats prop de 8.000 habitants que comencen a florir amb la primavera. Per Pasqua, els registres de l'Ajuntament assenyalen que multiplica per 10 els seus habitants, mentre que a l'estiu supera els 100.000. En 2017, segons les dades del sector, va aconseguir les 2.361.758 pernoctacions en hotels, càmping i apartaments.
En la mateixa província pateix grans increments Benicàssim, un altre dels municipis turístics per excel·lència, gràcies a les platges i a festivals com el FIB o el Rototom. Passa de de 18.000 persones censades a 115.000. El balanç de les dues últimes edicions del FIB assenyala que el festival va rebre a 170.000 assistents en 2018 i a 140.000 en 2019, encara que aquestes xifres són la suma de tots els dies de la seua edició. És a dir, que molts visitants es comptabilitzen diversos dies i la xifra s'acumula.
Orpesa, segons l'INE, compta amb 8.800 habitants, que es converteixen en 55.000 en temporada alta. A Almenara, un xicotet municipi castellonenc a mitja hora de València, passen de 6.000 persones censades a 64.000 a l'estiu. Més de 10 vegades la seua població, gran part d'ella instal·lada en els xalets i apartaments de la platja.
A la província de València, el cas més cridaner és el de Cullera, una ciutat amb prop de 22.000 persones censades. A l'estiu, els seus apartaments arriben a albergar a 200.000 persones, encara que en festivitats com el pont de la Constitució els seus empresaris hotelers parlen d'una ocupació superior al 71%. La ciutat compta amb més de mil places entre hotels i allotjaments turístics.
A Alacant, la província preferida pels turistes, l'exemple més clar és Benidorm. El municipi de la Marina Baixa és un dels més turístics durant tot l'any, amb una mitjana d'ocupació hotelera del 84%. La ciutat té censats 67.000 habitants i aconsegueix fàcilment els 400.000 a l'estiu. En 2018 va rondar els 12 milions de pernoctacions hoteleres i va rebre 2 milions de turistes. Altea, el municipi més pròxim, registra un fenomen similar, encara que en menor número i passa de 22.000 a 77.000 habitants.
Més al sud tampoc es deslliuren de la massificació, amb exemples com el de Santa Pola, que passa de 31.000 habitants a 177.000; Guardamar de Segura, de 15.000 a 103.000 o Torrevella, que aconsegueix els 100.800 habitants tot l'any a 423.000 residents diaris a l'estiu.
La febre de la Marina Alta
La comarca de la Marina Alta és una de les favorites entre els estiuejants. No hi ha revista de tendències en les quals no apareguen les platges de Calp, Xàbia o Dénia com a recomanació per a una escapada. Segons un estudi de l'Observatori Marina Alta la comarca, que habiten unes 170.000 persones, arriba a albergar simultàniament quasi 800.000 en èpoques turístiques.
La majoria d'aquests municipis són antics pobles de pescadors que, boom urbanístic pel mig, s'han convertit en grans atractius per als qui poden passar els caps de setmana fora de les seues cases.
Calp multiplica per huit la seua població i passa de poc més de 20.000 habitants a albergar a 167.707; mentre que Dénia, que rep visitants pràcticament tot l'any, passa de 41.568 persones empadronades a 220.841. Segons l'INE, a l'agost de 2018, hi havia 18.174 viatgers registrats i 64.440‬ pernoctacions hoteleres.
Xàbia registra un creixement del 331% a l'estiu i passa de 27.060 habitants a una població estacional de 116.614. En el municipi de la Marina Alta porten anys amb mesures de control d'accés a les seues cales, que cada estiu, especialment els caps de setmana, reben la visita massiva de turistes. Diverses d'elles ja estan tancades al trànsit pels enormes embossos que es generen.