“El terrorisme masclista és el problema més greu que pateix actualment la societat espanyola”. El text prové d’una resolució aprovada fa uns quants dies pel Parlament valencià que compromet tots els grups polítics a erradicar aquesta violència i a no donar corda als qui en neguen l’existència. L’arribada de l’extrema dreta de VOX al panorama polític ha comportat moltes coses i una de les més greus és la que té a veure amb els drets de la meitat de la població.
L’extrema dreta espanyola ha centrat gran part de la seua campanya a Andalusia a derogar la Llei de Violència de Gènere i ha contaminat el debat pel que fa a la norma estatal, que data del 2004. Les primeres eleccions que tenen lloc des de la moció de censura i post-8M revelen un panorama incòmode: en una comunitat de huit milions de persones hi ha, almenys, 400.000 que confien en l’extrema dreta. Si la proporció fora la mateixa, i, segons les enquestes, sembla que en la Comunitat Valenciana podria tindre representació parlamentària o en alguns ajuntaments importants, és un fet que desperta les alertes en les formacions d’esquerres per la retallada de drets que pot suposar.
El moviment feminista va plantejar fa un parell de setmanes accions de protesta contra l’extrema dreta i va denunciar “la reacció del masclisme més ranci i violent” davant de l’indici que les dones puguen arribar al poder. Contra les amenaces a les llibertats per part de la dreta, les feministes criden a la mobilització en les pròximes eleccions –recorden la important abstenció en el procés andalús– i als carrers, especialment el huit de març.
Però no solament el moviment feminista s’ha organitzat contra aquest partit. Els dirigents polítics valencians també han decidit blindar el pacte contra la violència masclista, subscrit fa dos anys, i reivindicar-lo com una qüestió bàsica.
Un dels artillers principals de VOX contra el feminisme és el seu portaveu parlamentari, el jutge Francisco Serrano, que sembla tindre una mania personal contra la llei. El magistrat va ser apartat de la carrera durant dos anys per haver-se saltat la custòdia, en decidir allargar de manera il·legal les vacances d’un xiquet amb son pare, sense haver-ho consultat amb la mare, perquè poguera anar a una processó. La formació nega l’existència de la violència masclista, vol englobar-la dins de la violència domèstica i eliminar el caràcter estructural de la violència contra les dones exercida per homes.
Santiago Abascal, líder de la formació, creu que: “VOX és una resposta gegantesca a la correcció política”. El partit considera que els centres d’ajuda a dones maltractades són “quiosquets” i que les víctimes van a buscar “la pagueta”, tot i que la realitat demostra el baix pressupost que encara s’assigna a la protecció de les dones i dels fills i les llacunes del sistema. Podeu trobar-ne uns quants exemples ací i ací. No obstant això, la ultradreta pensa que la tauromàquia o les tradicions religioses són les que es mereixen més protecció.
Milers de dones es van concentrar arreu del territori espanyol el dimarts en què tenia lloc la investidura de Juanma Moreno, del PP, com a president de la Junta d’Andalusia gràcies a un pacte amb Ciutadans i amb la formació d’Abascal. Les protestes no es produïen pel candidat popular, sinó per les propostes que atempten contra els drets humans i els drets de les dones que planteja el partit d’extrema dreta i que els seus companys de pacte han assumit i han suavitzat en l’acord. Serrano es va referir a aquestes protestes com la “kale borroka” i va considerar que no es podien permetre.
Les propostes d’aquesta formació d’ultradreta no són noves. De fet, n’hi ha moltes que s’han vist en el PP. Si la Conselleria de Família andalusa sembla un despropòsit perquè, entre altres qüestions, només té en compte el model tradicional, també ho sembla la proposta de l’exconseller valencià Juan Cotino, que, quan va ser responsable de Benestar Social, va elaborar una llei de protecció de la maternitat que incloïa el concepte de protecció de la vida en formació –és a dir, assegurar els drets del fetus– i deixava a les mans de les organitzacions de l’Església, a què regava amb diners públics, la protecció de les gestants en risc d’exclusió social.
I l’esquerra? Amb el feminisme
Les formacions d’esquerres han decidit erigir el feminisme o la lluita per la igualtat com la seua arma principal contra aquest partit. Contra el qüestionament que VOX planteja, la resta dels partits apel·len a la lluita contra la violència masclista com a precepte bàsic i inqüestionable. Les formacions progressistes –i també les conservadores– advoquen per blindar el pacte valencià contra la violència de gènere, com han demostrat aquesta setmana.
Les Corts Valencianes aprovaven per unanimitat dijous passat una proposició no de llei (PNL) impulsada pel PSPV-PSOE en defensa de les bases ideològiques del Pacte Valencià contra la Violència Masclista. Tots els grups, també el PP, s’han compromés amb aquesta signatura a rebutjar “qualsevol postura política que propugne l’eliminació o la minoració de les mesures de protecció de la dona contra la violència masclista” i “l’adopció de qualsevol tipus d’acord, explícit o implícit, amb formacions que plantegen la supressió o la reducció d’aquestes mesures”. Llegiu-hi VOX.
A més dels pactes en la cambra parlamentària, la primera autoritat valenciana, Ximo Puig, ha assenyalat com a problema més important que afecta a la societat “la violència de gènere, el terrorisme masclista, la desigualtat que hi ha en el fons entre dones i homes”. Ho va fer en el discurs de Nadal i ho repeteix en pràcticament cada compareixença pública en què se li pregunta per aquest partit. Raó per la qual demana a la resta que no done suport a formacions que van en contra d’aquesta premissa. El mateix argument utilitza la vicepresidenta i portaveu de l’executiu valencià, Mónica Oltra, de Compromís, que demana no votar els que rebutgen la llei de violència de gènere: “El feminisme ha d’ocupar l’espai públic, però també ha d’ocupar les urnes”. “Hi ha una fórmula molt fàcil perquè ningú derogue la llei de violència de gènere: que no se’ls vote”, afegia en una entrevista en À Punt. Fins i tot la dirigent de Ciutadans en la Comunitat Valenciana, Mari Carmen Sánchez, considera que “escoltar les propostes de VOX fa por”, preguntada per aquesta qüestió.
Les mentides sobre violència de gènere
A la ultradreta no li serveixen les dades perquè consideren que estan manipulades. El partit d’ultradreta repeteix constantment una sèrie de dades de procedència desconeguda –sense identificar les fonts– per a generar confusió i rebuig a les polítiques contra la violència masclista i fa servir les xarxes socials, sense cap filtre, com a altaveu. Apel·len a les denúncies falses, encara que la xifra de denúncies demostrades com a tal són anecdòtiques –l’arxiconegut 0,01%– i el Consell General del Poder Judicial assenyala que no poden equiparar-se amb les absolucions –per falta de proves, en què a l’acusat se’l declara ‘no culpable’ o en què la denunciant s’acull al dret a no declarar. No compten, però, la quantitat de denúncies que es retiren durant el procés per por de la víctima a unes conseqüències pitjors.
Santiago Abascal denuncia que afecten “milions” d’espanyols, a una distància abismal del que assenyala la Fiscalia. La memòria anual que presenta aquest organisme assenyala que el 2017 es van interposar 166.260 denúncies per violència de gènere i es van incoar 23 causes per denúncia falsa; d’aquestes, dues vegades el procediment ha finalitzat per sentència condemnatòria i 21 causes segueixen en tramitació; en una d’aquestes s’ha formulat escrit d’acusació.
Segons el Consell General del Poder Judicial, en l’informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i de la violència domèstica en l’àmbit de la parella o exparella del 2015, entre el 2008 i el 2015 un total de 58 homes van ser assassinats per les seues parelles o exparelles, enfront de les 488 dones assassinades en aquest mateix període. L’informe no especifica el sexe de l’agressor, ja que la dada pot incloure parelles homosexuals.
Un altre dels seus arguments contra la norma és que deroga la presumpció d’innocència, ja que converteix tots els homes en maltractadors. Com explica la fiscal Susana Gisbert, la llei no diu en cap moment que existisca presumpció de veracitat de la denunciant i el seu testimoniatge val el mateix que el de qualsevol persona en qualsevol altre delicte, ni que s’haja de detindre el denunciat immediatament.
És el feminisme un antídot contra l’extrema dreta? Qualsevol afirmació seria difícilment demostrable, però sembla que el discurs per la igualtat és la medecina que han decidit receptar els partits a l’esquerra de VOX.