Els “homes del president” el van advertir sobre el monumental garbull que estava a punt d’esclatar en l’empresa pública de la Diputació de València. Uns correus electrònics localitzats per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional en el servidor de l’expresident Jorge Rodríguez mostren l’anàlisi del gerent d’Imelsa (actualment Divalterra), Víctor Sahuquillo, sobre la situació complicada en l’empresa pública. Sahuquillo va dimitir del seu càrrec per les despeses en begudes alcohòliques que va carregar en la targeta de l’empresa i, de xamba, es va salvar del que vindria després.
En un correu electrònic de l’1 de maig de 2016 titulat “confidencial”, l’exgerent de Divalterra, Víctor Sahuquillo advertia el seu company i cap Jorge Rodríguez que Imelsa (antiga denominació de Divalterra i epicentre del cas Taula pel qual va haver de dimitir Alfonso Rus) “ha sigut el calaix perfecte per a crear clientelisme barat (…). S’ha creat un exèrcit de brigadistes com a espai per a tindre ‘estómacs agraïts’”. Així, Sahuquillo pintava un panorama complicat heretat d’Imelsa, un autèntic agent tòxic de l’època de Rus que va donar a llum la macrotrama Taula. “Les direccions d’àrea que hi ha actualment en el nou organigrama són una herència difícil de solucionar”. La cosa pintava malament des del principi.
El 29 de maig, en un altre correu electrònic, Sahuquillo proposava directament suprimir els contractes d’alta direcció perquè “la realitat és que cap dels alts directius està produint unes línies estratègiques o de negoci d’alt valor”. Mesos més tard, el 4 d’octubre de 2016, Sahuquillo envia un altre correu al llavors president socialista de la Diputació amb un to peculiar. “La realitat és que a ulls externs els que dirigim l’empresa som nosaltres (el PSOE, els homes del president de la Diputació)”, explicava Sahuquillo, que a continuació reconeixia que “manquem de vertader control sobre l’empresa”.
Segons l’anàlisi de Sahuquillo, el “disseny de l’empresa és reflex de la concepció que en tenia [José Manuel] Orengo i en aqueixa concepció la part de Compromís que està present en l’empresa se sentia còmoda”. L’exgerent acusava en el seu correu electrònic un altre dels personatges clau del cas Alqueria, el responsable dels serveis jurídics, José Luis Vera, de guiar-se pels seus propis interessos “aliens al que representa el PSOE”.
D’altra banda, Sahuquillo també dedica unes paraules a la representant de Compromís en Divalterra, Agustina Brines, a qui acusa d’utilitzar l’empresa “com a instrument polític per a guanyar posicions” en la formació valencianista. Vera i Brines “han hipotecat el present i el futur de l’empresa”, afirma l’exgerent socialista.
En la seua anàlisi, que en alguns moments resulta fins i tot profètica, el gerent de l’empresa pública arriba a la conclusió que “estem sense aliats i sense exèrcit a l’interior per a afrontar els conflictes”. Una de les solucions que proposa davant la situació delicada de l’heretada Imelsa és “introduir els socis [Compromís, EU i València en Comú] en una lluita interna per copar espai d’influència en l’empresa”. Sahuquillo enumera una sèrie de propostes que se centren a apartar al màxim el responsable dels serveis jurídics i a “dirigir nosaltres la modificació estatutària”.
Sahuquillo tanca el seu correu electrònic al llavors president de la Diputació amb el paràgraf següent: “Baixem la tensió, fem que la divisió caiga en la part de Compromís, parem la fortalesa del Bloc en l’empresa i desmuntem [José Luis] Vera llevant-li el màxim de les competències i les expectatives. I, una vegada arranque la reforma (…), el rèdit polític serà nostre”.
El final de la història va ser un altre de molt diferent.