La Llei d’infància i adolescència que les Corts ultimen promet incloure els menors en la presa de decisions que afecten la seua vida. El projecte de llei del Consell acaba de passar el primer filtre parlamentari i està en fase d’esmenes, en la qual els grups polítics ja han mostrat les seues intencions.
Els grups del Botànic han pactat un centenar d’esmenes a la norma del departament de Mónica Oltra, que suposen un pas més en diferents àmbits de protecció als menors. Un dels aspectes destacats és la protecció davant l’assetjament escolar i el ciberassetjament, una de les amenaces que més creix entre els menors i adolescents, pel fet de reduir-se les barreres. En el curs 2015-2016 les denúncies recollides per Educació per casos de ciberassetjament van superar el miler a la Comunitat Valenciana. El curs següent, la policia va recollir 98 denúncies per assetjament escolar, 240 per ciberassetjament a través de les xarxes socials, mòbil i l’ordinador i 85 per violència de gènere a les aules.
El ciberassetjament pedòfil (grooming), la pràctica d’adults que solen fer-se passar per adolescents per guanyar-se la confiança d’una menor o un menor fingint empatia, afecte, etc., amb finalitats de satisfacció sexual, també preocupa la comunitat educativa.
Per tractar de pal·liar aquesta situació, PSPV, Compromís, Podem i els diputats no adscrits demanen al Consell a través d’aquesta nova norma que implante programes de conscienciació contra el ciberassetjament, articulant mecanismes de protecció davant seu, atesos els menors més vulnerables.
Els grups del Botànic també han inclòs algunes mesures sobre la salut dels menors començant per l’hora de menjar. En el seu text, estableixen que la Generalitat vetlarà pel compliment del dret a una alimentació saludable, seguint les recomanacions de l’OMS, independentment de la situació socioeconòmica de cada menor.
Una altra de les mesures de protecció del menor apel·la a la part psicosocial. Un dels articles regula el dret al joc i estableix que els jocs, els videojocs i els joguets hauran de ser segurs, adaptats a persones amb diversitat funcional i hauran d’evitar “estereotips masclistes, violents, racistes, xenòfobs, LGTBIòfobs, disfòbics o que propicien qualsevol tipus de discriminació”.
Les esmenes pactades pels grups del Botànic afigen aspectes inclusius per garantir els drets dels menors amb diversitat funcional durant el desenvolupament de la llei. Així, per exemple, en els procediments administratius es donaran totes les facilitats que el menor necessite, adaptant el llenguatge perquè el menor el puga comprendre. En cas d’un menor amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, estableix que es durà a terme amb els suports i les adaptacions necessaris.
Pel que fa a l’atenció sanitària de les persones menors d’edat sobre les quals s’han adoptat mesures jurídiques de protecció, per als menors amb diversitat funcional s’elaborarà un protocol específic per a avaluar la seua salut i suport per a l’obtenció de prestacions socials.