LLEGIR EN CASTELLÀ
El vídeo s’ha fet viral en X. Se senten crits i, al fons, uns voluntaris de la Creu Roja que s’allunyen en silenci per evitar problemes. Els que vociferen són tres persones: «La Màfia Roja, que bé que passegeu quan tot està net. Què feu amb els diners dels espanyols en compte d’ajudar-los? Follamoros!», xisclen. És només una de les moltes agressions verbals de què hi ha constància, però l’assetjament contra l’ONG arriba ja a un límit que ha desfermat totes les alarmes en la institució. Cada dia registren més de 70.000 missatges d’odi –segons les seues dades–, i la xifra creix cada dia.
La preocupació entre els responsables és màxima. De fet, la por que es produïsca una agressió està en l’ambient. «Ja hi hagué incidents arran del volcà de La Palma. Es va escopir els voluntaris, se’ls va sacsar… la línia roja és molt fina i d’ací pot anar a més». En la central de l’ONG, a Madrid, s’ha creat un gabinet de crisi que busca la millor estratègia per a frenar aquests abusos, i esperen poder anunciar mesures concretes en els últims dies.
En les xarxes socials com X, els insults i les faules estan a l’ordre del dia. També en els grups de Telegram o WhatsApp de la ultradreta. No s’ha d’investigar molt per a saber qui està darrere. En el vídeo esmentat, per exemple, un dels que crida és –segons han pogut identificar els usuaris– l’exaltada que, braç enlaire, demanava durant el confinament que se li permetera assistir a missa al Valle de los Caídos. Un altre podria ser membre de les ultradretanes Facta i Democracia Nacional, a qui la fiscalia demana 4 anys de presó per un presumpte delicte d’atemptat.
Les xarxes
Marcelino Madrigal, expert en seguretat i xarxes socials, explica que «darrere d’aquesta mena de campanyes sol haver-hi un nombre reduït de comptes, que són els que inicien la campanya. Després, els bots automatitzats i els seus seguidors fan la resta, fins que el missatge es fa viral. Aquests comptes són els mateixos que solen originar totes les campanyes de la ultradreta; la Creu Roja és només la peça que volen caçar ara».
Segons l’estudi fet per Madrigal, la campanya va començar el 3 de novembre i la major part dels missatges es donen en el compte de Telegram de l’eurodiputat Alvise Pérez (aquest canal sol suma més que els altres 56 analitzats). Entre els temes tractats, estan totes les faules que han circulat aquests dies: destrucció de medicaments, abandó dels afectats, diners que la institució gasta en personal… Entre les paraules més esmentades estan «ajuda», «gent» o «diners», però també se’n repeteixen altres com «moros», «merda», «pasteres» o «il·legals».
Les faules difoses són fàcils de desmuntar, però, com assenyala Madrigal, «corren més ràpidament que la veritat». Per exemple, aquests comptes diuen que la Creu Roja no ha estat present en la Zona 0, tot i que el dia 30 mateix van desplegar 49 equips de voluntaris, van acollir 584 persones i van donar menjar a més de 6.260 veïns. Tampoc és veritat la narrativa que el 92% dels diners que va rebre la institució en subvencions (514 milions) és per a despeses de personal. Les dades (auditades) de l’ens reflecteixen que la quantitat que destina a sous és el 29% (330 milions d’euros). L’única cosa que té l’aire de veritat és que destrueixen els medicaments que reben: ho fan totes les institucions, ja que, o estan caducats, o no serveixen, perquè no se sap quines condicions de conservació presenten.
«El problema –afig Madrigal– no són les faules, ja que es desmunten en poques hores, com les persones que les llancen. Ací és on s’ha d’actuar si volem tallar aquesta mena d’atacs». Això, i més transparència per part de les institucions, són les seues dueos propostes per a frenar la difusió d’aquests continguts.
L’origen i el perquè
«La campanya contra la Creu Roja té una data concreta d’inici, i és la foto d’una voluntària abraçant un immigrant senegalés que plora desconsolat a la platja del Tarajal, després d’haver travessat la frontera de Ceuta. Fins llavors, no havia passat res; però, a partir d’aquest moment, l’ONG s’ha convertit en el centre d’una campanya de desprestigi per part de la ultradreta», explica el periodista Miquel Ramos.
La imatge es va capturar el 18 de maig de 2021. La jove voluntària de la foto era Luna Reyes, de 20 anys, a qui l’immigrant (Abdou) es va abraçar tot just veure-la arribar. «Va ser llavors –explica aquest expert en moviments d’extrema dreta– que van començar a circular missatges en què s’acusava la Creu Roja d’atendre només immigrants i desatendre els espanyols. Després han anat afegint-hi més elements.
«Mentre tothom va celebrar la foto com un reflex del millor de la condició humana, la ultradreta va iniciar un atac, primer contra ella, i després contra la Creu Roja. Des de llavors, la campanya de descrèdit ha continuat, i va ser particularment virulenta durant l’explosió del volcà de La Palma el setembre del 2021. Des de llavors, el degoteig ha sigut constant, i sempre vinculat al relat xenòfob i antimigrant de l’extrema dreta».
Calen aquests missatges que repeteixen i repeteixen des de granges de bots i que van dirigits a un públic molt específic? «Sens dubte, X és el més visible, però l’important és que la campanya també es fa en grups de WhatsApp o de Telegram. Al final, a força de veure’ls tantes vegades, molta gent que no manté una posició política molt concreta, que no s’interessa per aquests temes o sense criteri, s’hi veu exposada moltes vegades cada dia. I és quan descobrim que un amic o un conegut de qui no ho esperàvem usa aquests mateixos arguments en una conversa. És molt nociu».
I, per descomptat, hi ha un element més. Dotzenes d’associacions d’ultradreta s’han desplaçat a l’anomenada ‘zona zero’ a col·laborar en les faenes de neteja. Deslegitimar la Creu Roja és també una manera de posar en valor la seua faena i presentar-se com a protagonistes. Atacar l’ONG és la seua manera de fer creure que la seua ajuda ha sigut més útil i si, de passada, aconsegueixen que algú deixe de donar a aquesta i destinar-los a ells els seus diners, millor.